Cooperació

Fa més o menys un segle, en el pol nord vivia un petit os polar. Es deia Poli, tenia la pell blanca com la neu, els ulls blaus com la mar i era molt amable i divertit. Vivia molt feliç allà dalt amb els seus pares, amics i amb la seua germaneta Boleta a la que volia moltíssim encara que tenien algunes baralles sense importància. Ell vivia molt a gust corrent pel gel, sobretot als forats per poder-se ficar i jugar al amagatall. Però el que més li agradava del gel era trencar-ne un tros per desllaçar-se per la muntanya com si fora una barqueta i jugar amb la seua germana a carreres. Poli era molt feliç vivint al pol nord.

Van passar els anys, va créixer, va tindre fills i després quatre nets; Pinu, Moli, Diama i Cludo. Els seus nets ja no vivien tan be com ell, el gel cada vegada anava disminuint sense saber el motiu. En aquella època molts amics dels seus nets, es morien per falta d’aliments, ja que l’aigua cada vegada estava més calenta i no podien nadar bé per agafar les presses. Els pares agafaven tot l’aliment que podien, però les cries tenien falta de nutrients ja que les presses també disminuïen per les temperatures tant elevades.

Els quatre nets es van fer adults i Poli es va anar fent vellet i va morir, noticia que va posar a tots molt tristos, ja que era molt volgut per que sempre havia pensat en el bé per a tots, la pau i l’amistat.

El govern al pol nord es dividia en diverses zones i en cada una hi havia una junta que distribuïa els aliments, prenia decisions, etc. Moli i Diama formaven part de la seua junta, Diama era la presidenta i Moli el secretari. Feien molt bé la seua tasca i tots estaven molt contents amb ells. Però un dia, Moli va haver d’informar d’una noticia per la televisió a tots els óssos del pol nord ja que era molt important, ja sabien el motiu pel que el gel anava desapareixent i cada vegada feia mes calor:
-Atenció! La junta de la zona del Nord ja hem descobert el motiu d’aquesta desgracia. Son els humans! Són uns animals molt estranys que maltracten el meravellós planeta i el omplin de porqueries que perjudiquen als demes. Pareix ser que el seu menjar el porten dins de un material que anomenen «Plàstic» que els aguanta dins i el conserven, cosa que està molt be, però després, quan consumeixen el menjar que es troba dins, el tiren per terra i això es queda a l’aire i fa que pugen les temperatures i es fongueren els pols. Menuda vergonya!
Diama va pensar que havien de contractar amb ossos Pandes, que conviuen amb els humans i podrien desxifrar els dos idiomes. Els van demanar escriure una carta als representants dels humans explicant-los la seua intenció.
Però no era fàcil, els humans estaven acostumats a malgastar energia, plàstics, aigua i tot el que podien. La humanitat va ignorar el que van dir els ossos, ells no ho van entendre.
-El futur de la humanitat són els xiquets. -Va dir un os panda- Si voleu canviar el món hem d’actuar sobre els xiquets, a traves de l’escola ho aconseguirem. La nostra lluita ha de portar un canvi a la societat de forma que es valore més el medi ambient, així els xiquets creixeran coneixent la importància de cuidar l’entorn i les noves generacions faran canviar les polítiques ambientals en créixer i ocupar càrrecs de responsabilitat. Començarem per mostrar als xiquets com era la vida en el pol abans i ara, els contarem la historia del teu avi Poli i la vostra, així coneixeran les conseqüències del que fan a diari.
-Això vol dir que anirem a l’escola?- Van dir el ossos tots a una.
-Si. Farem que els xiquets vos coneguen a vosaltres i la vostra història.
Van tindre que instal·lar una pista de gel al pati per evitar que els ossos patiren calor i tot l’alumnat va poder jugar amb ells dins del gel. Va ser una jornada meravellosa, on ossos i xiquets es va entendre perfectament i també el missatge que es volia transmetre. Després tots van començar a cuidar el planeta i a no contaminar tant. Poc a poc, tota la vida del planeta va començar a millorar, el gel dels pols va començar a augmentar i els ossos estaven molt contents. La vida dels humans també va començar a millorar i poc a poc la salut millorava, ja que la major part de les malalties humanes empitjoren amb la contaminació.

La col·laboració i el treball en equip va donar els seus fruits i junts van aconseguir salvar el planeta i viure en pau i felicitat.
  • Visites: 154

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA