Oblidar-se d'aprendre

Salutacions, heroi.

Et parla l’Usuari 1111100111, així figuro a tots els meus perfils. No sé mitjançant quin aparell has accedit a aquest text ni si has entès la llengua fàcilment o per pèrdues de dades has necessitat més temps. Tampoc sé els números que marca el teu comptador de vida, et recomano no mirar-lo perquè manca de fiabilitat, un dia vaig notar que anava al revés i les meves previsions de vida augmentaven. L’orientador educatiu va justificar-ho al·legant una fallada dels servidors, però jo confio més en la tecnologia que en ell.

Els anomenen orientadors però no detecten els senyals GPS, són humans. El meu besavi em va explicar que en el passat hi havia mestres encarregats de transmetre els coneixements i fins i tot ensenyaven als alumnes a pensar.

No sé com és en el teu temps el nostre planeta, tampoc si has nascut aquí però m’encarregaré que aquest missatge no surti del restant de la capa d’ozó. Li tinc afecte al Planeta Elemental i vull conservar-lo malgrat les ganes d’allunyar-me dels seus habitants. Abans es deia La Terra, però al fer «El Canvi» els governadors van pensar que menyspreava l’aire, l’aigua i el foc. També m’agrada el Planeta 0, encara no conec massa la seva història però quan tinc ganes de fugir accedeixo als satèl·lits que l’observen i faig una passejada visual pel seu sol vermell.

Podria absorbir tots els coneixements que volgués en segons. No obstant no succeirà, està decidit. Aquest any acabaré l’educació obligatòria i no utilitzaré més aquells maleïts caramels. Vull aprendre coses, com es feia antigament.

Hi ha escrits dels alumnes dels anys 11111010000 en els quals sentien que s’empassaven dades i les vomitaven després en una prova. No malgastar temps en adquirir la informació hagués estat el somni de tot estudiant, a més els caramels emmagatzemadors de memòria tenen bon gust. Ara és una realitat. L’eficiència és la capacitat més valorada i transmet més coneixements en menys anys. Els orientadors els donen quan es considera que tenim la maduresa suficient per assimilar els temes. No ens examinen, confien en què les dades ens arriben correctament i quan són necessàries accedim a elles amb el buscador intern.

Podem organitzar la informació que conservem i cada any hem d’eliminar un Tbyte d’aquesta com a mínim per llei. Al principi només era una recomanació però es van adonar que les persones no es mouen si no escolten la paraula «obligació» i emmagatzemar tantes dades porta problemes, encara diuen que som humans. Anualment hem de treure tot allò innecessari o que preferim oblidar. A mi m’agrada esborrar els trajectes que faig diàriament i redescobrir llocs. No ens deixen eliminar la informació que donen els caramels, però quan creixes et deixen escollir què et sembla més interessant.

Disculpa’m per explicar-te la meva vida sense motius, sempre he cregut que els coneixements entren d’una altra manera si sabem per a què els necessitarem però vull mostrar-te el meu punt de vista abans de presentar-te la missió que t’encomano. Ara només et queda saber què va ser «El Canvi».

L’ultim problema contra el que va lluitar la humanitat va ser el canvi climàtic del segle 10101. Van sobreviure pels pèls, adaptant tota la seva vida al clima i essent més productius que mai. Arran dels canvis a l’antiga Terra, les grans potències internacionals van fer un pacte sobre la nova manera d’entendre el mon. Van buscar una globalització total i van invertir exorbitantment en investigació. Els resultats van suposar un avanç imprevist a la ciència, el control del cervell humà i la fusió amb els robots anava tan ràpid que els debats sobre allò bo i allò dolent es van oblidar. Ningú es qüestionava els canvis, tothom es va adaptar al clima i a la tecnologia per supervivència i si algú es queixava, no hi havia orelles per escolar-lo.

He de dir que tot no és dolent, va ser l’única manera d’evitar l’extinció. Ara ha canviat la velocitat i el control de la vida, som més productius i tenim més temps. Fins i tot sabem escollir els pensaments, evadir-nos de les dificultats sense fer-nos mal. A qualsevol persona del passat li hagués semblat meravellós viure en aquests anys. El problema és la sobreinformació que ens ha fet oblidar cóm es relacionen les persones, què vol dir ésser humà.

No m’he molestat en buscar forats de cuc i viatjar al passat perquè sé que no valorem el que tenim, però em quedes tu, usuari del futur. Ets la meva última esperança, per això he creat aquest document representat amb la icona d’una ampolla amb un pergamí. Confio en que allò que li passi m’afectarà mitjançant l’entrellaçament quàntic i visqui o no t’enviaré ajuda.

T’atreveixes a polsar el botó de salvar les properes generacions?
  • Visites: 112

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA