EN PARAL·LEL

Elements de química a la literatura

Cicle de xerrades i programa d'activitats sobre ciència i literatura

La literatura, com la química, provoca reaccions i canvis a la matèria. Matèria que no és altra que la del lector o la lectora que, a través de les paraules –vindrien a ser els catalitzadors-, experimenta transformacions de naturalesa més subtil, complexa i imprevisible que la mera concatenació de reaccions químiques. Alhora, la química es nodreix de metàfores i recursos literaris quan intenta exposar el seu relat científic, quan ens narra les fites històriques, presenta els personatges més rellevants o ens descriu el seu espai emblemàtic, el laboratori. Però, què passa quan és la literatura la que ens explica els descobriments, les seves aplicacions a la indústria o la que surt en socors del químic que ha vist l’horror? Elements de química a la literatura vol fer sentir algunes de les veus que ens han parlat de química des de l’àmbit literari. El cicle de xerrades s’organitza com a part del certamen Inspiraciencia i tindrà lloc a diverses ciutats. Més enllà de l’element químic com a fil conductor, es proposen altres activitats i formats d’exploració de les relacions entre ciència i literatura, com com el col·loqui Connectant mons que explora la complexitat de la realitat i la seva relació amb el llenguatge, el taller Ciència i Ficció sobre com construïm realitat a través de les històries o l’exposició Post-llibres, neollibres, no llibres: un viatge de reinterpretació, que organitza el Centre d’Investigació i Desenvolupament, brindant-nos a reflexionar sobre la identitat del llibre com a mitjà d’expressió de la informació, la creació i la ciència. O les activitats al voltant de l'exposició La ciència al Quixot que organitza el Museu Casa de la Ciència de Sevilla.

BARCELONA

  BARCELONA

20 d'abril     Xerrada

Química i ficció:
la literatura en el tub d'assaig

Xavier Duran. Químic, periodista científic a TV3

La presència de la química en la literatura es remunta a abans que existís com a ciència i que rebés aquest nom. Autors com Chaucer o Ben Johnson fan referència a l’alquímia i als alquimistes en algunes obres. Ja en el segle XIX, escriptors com Balzac i Dostoievsky donen la seva visió de la química. En el segle XX, sovint apareix de forma negativa, tot i que també hi ha obres on se n'ofereix una imatge favorable. Malraux, Grass, Powers, De Lillo, Welsh i Pynchon seran alguns els autors triats com exemples.

Lloc: Residència d'Investigadors. c/ Hospital, 64.
Hora: 19.00

  BARCELONA

 28 i 29 d'abril     Taller

Ciència i ficció

Javier Argüello. Escriptor i professor a l'Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès

Quins són els relats –científics i no científics- que conformen el món tal i com el coneixem? Aquest taller es proposa reflexionar sobre la manera com les històries que ens expliquem construeixen la realitat, i sobre el lloc que ocupa en aquest panorama el relat científic. A la segona sessió, veurem algunes nocions d’estructura narrativa per comprendre una mica millor els misteris de les estructures literàries i la forma com modelen el món davant els nostres ulls.

El taller s'impartirà en llengua castellana, els participants podran fer les seves aportacions en català o castellà.

Lloc: Residència d'Investigadors. c/ Hospital, 64.
Horari: divendres 28, de 16.30 a 19.30 i dissabte 29, de 10.30 a 13.30
Places limitades

  BARCELONA

3 de maig    Lectura teatralitzada

Madame du Châtelet i les seves seguidores a Instagram

Núria Aliaga, Esther Barrena, Mariona Coll, Arantzazu González, Anna Laromaine, Joana Martínez, Anna May, Rosario Núñez, Carmen Ocal, Rosa Palacín, Ana Pérez, Imma Ratera, Susagna Ricart, Anna Roig, Marta Vendrell. Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT-CAT)

Marie Sklodowska Curie és sens dubte la científica més reconeguda de la història de la química, de la ciència en general i possiblement l’única coneguda per a molta gent. No obstant, hi ha hagut molts casos de dones d’un talent extraordinari que han quedat eclipsades pels homes que tenien al seu voltant.  En aquesta lectura teatralitzada, Émilie du Châtelet, científica i “salonnière” del segle XVIII, rebrà a les seves col·legues científiques. Passaran pel seu saló dones sàvies de diferents èpoques: Hipàtia d’Alexandria, Trota de Salerno, Beatriu de Pinós, Sibylla Merian, Ada Lovelace, Nettie Stevens, Rosalind Franklin, Vera Rubin, entre d’altres.

Lloc: Sala d'actes de la Delegació del CSIC a Catalunya. c/ Egipcíaques, 15.

Hora: 19.00

  BARCELONA

16 de maig     Xerrada

Química a Octubre, octubre de José Luis Sampedro

Gregori Valencia. Institut de Química Avançada de Cataluña (IQAC-CSIC)

L’humanisme desbordant de José Luis Sampedro fa que s’interessi per totes i cadascuna de les activitats humanes. La ciència no és excepció i ja ens en parla en la primera obra literària que publica (Congreso en Estocolmo, 1951). Anant encara més enllà, en la seva peça cabdal: Octubre, octubre, tria com a protagonista a una química. Per boca d’Àgata ens parla de ciència en 37 passatges del llibre. En la conferència repassarem la vida i l’interès per la ciència de Sampedro així com algunes de les referències científiques d’aquest llibre.

Lloc: Residència d’Investigadors. c/ Hospital, 64.
Hora: 19.00

  BARCELONA

30 de maig     Xerrada

La química a la literatura: de cites breus a cosmogonies

Santiago Álvarez. Departament de Química Inorgànica i Orgànica, Instituto de Química Teórica y Computacional, Universitat de Barcelona

La química forma part de la vida quotidiana dels éssers humans des de temps immemorials. Penseu en la cocció dels aliments, la preparació de materials com els metalls i les ceràmiques, l'elaboració de pigments o la tinció dels teixits. Com a element quotidià, és natural que les obres literàries de diverses èpoques es refereixin a ella, com a mínim amb cites breus. Però hi ha hagut escriptors que ens mostren aspectes de la química amb força més freqüència del que és habitual. Ens entretindrem especialment en les obres de quatre autors tan diferents com Howard Phillips Lovecraft, Pablo Neruda, Primo Levi i Raymond Queneau.

Lloc: Residència d’Investigadors. c/ Hospital, 64.

Hora: 19.00

  BARCELONA

Fins al 30 de juny      Exposició

Post-llibres, neollibres, no llibres: un viatge de reinterpretació

Biblioteca del Centre d'Investigació i Desenvolupament (CID-CSIC)

En els darrers anys, potser hagin estat les biblioteques científiques les que amb més força han empès al llibre (al format, a l’objecte) a la perifèria de la seva activitat. En ciència, la informació i el coneixement viatgen a una velocitat tal que el paper amb prou feines pot seguir. Mentre que un ampli sector de lectors es manté aferrat a l’objecte ‘llibre’, ‘el lector’ de la biblioteca científica es veu desbordat per la necessitat contínua d’informació actualitzada, una demanda vertiginosa davant la qual el llibre respon amb el calmós pas d’un artefacte al que se li pressuposa solidesa, reflexió i, per tant, també un temps més alentit. L’exposició Post–Llibres realitza un viatge d’indagació pel format, la morfologia, la poètica i la mitologia del llibre. Es proposa una reflexió contemporània sobre la seva identitat i sobre el seu rol tradicional com a element fetitxe del coneixement i la cultura i com a mitjà d’expressió de la informació, la creació i la ciència.

Organitzada per: Col·lectiu d’artistes 4-Elements
Lloc: Biblioteca CID-CSIC. c/ Jordi Girona, 18-26. 08034 Barcelona
Horari: de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00
Més informació: Fernando del Blanco, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  934 006 100