Retrobament a Port Mart

El creuer ML-5770HO va travessar l'atmosfera marciana com una exhalació de foc, i va baixar cap a la superfície fins a posar-se, amb suavitat, en la plana desolada. Rere la massa de pols i roca violentament aixecada pels motors de frenat s'endevinaven les formes de la ciutat...

****
L'arribada d’en Rikk a Port Mart es va produir després de gairebé vint anys d'absència. Dues dècades enrere, el Rikk havia abandonat aquest assentament, de tornada a la Terra. La majoria dels antics habitants de la colònia, inclosos els seus tres amics més íntims, havien decidit renunciar als seus cossos orgànics, i els escassos colons que havien optat per no fer-ho, com ell mateix, s'havien vist forçats a abandonar el planeta. Al llarg dels anys el Rikk s'havia preguntat en més d'una ocasió si la seva decisió havia estat la correcta. En qualsevol cas, la seva negativa a adoptar un cos metàl·lic havia suposat la inevitable expulsió de la colònia.

El retrobament amb els seus amics va ser rar. L'última vegada que el Rikk havia vist en Kadar era un home alt, de pell morena, sempre somrient. El vell Mawee era menys alt, però més corpulent, de caràcter afable. I en Tanabe, el més jove, un personatge inquiet de cabells rossos i ulls astuts. Però tots els trets que el Rikk recordava tan vivament s'havien esfumat. Davant seu s’alçaven tres cossos robòtics de lluent aliatge, amb extremitats poderoses, funcionals, articulades, cares anguloses de trets simètrics i semblant immutable, i detectors fotònics de vermell brillant a manera d'ulls.

Malgrat l'impacte inicial, el Rikk va acabar acostumant-se a la nova aparença dels seus amics. Al cap d'una setmana els quatre conversaven animadament mentre visitaven la principal planta energètica de Port Mart. En Rikk observava l'àrid paisatge a través del finestral, i es preguntava com un planeta tan inhòspit podia exercir una atracció tan forta en ell. Finalment, amb aspecte seriós, es va dirigir als seus companys:

- Heu de conèixer el veritable motiu de la meva visita: he pres la decisió d'abandonar la Terra i tornar a la colònia.- els va dir.

 - Però Rikk ... – el Mawee l’interrompé.- No pots quedar-te a Mart llevat que ...

Els tres marcians el van mirar fixament. Començaven a endevinar les intencions del seu bon amic.

***
El Rikk va recobrar la consciència bruscament, com si hagués rebut una sobtada descàrrega elèctrica. Se sentia atordit i desorientat, el seu cos no semblava respondre a les ordres del seu cervell.

¡El seu cos! Tot d'una les peces encaixaren, i va recordar: estava sent trasplantat al seu nou medi vital. Però alguna cosa anava malament, no es podia moure! La foscor l’envoltava, va intentar incorporar-se, però els seus músculs no van respondre. El pànic s’apoderà d'ell, va tractar de cridar ...

- Iniciant protocol final en 3, 2, 1 ... - L'estranya veu el va sobresaltar, però immediatament va tornar a sumir-se en un somni profund.

Va despertar més tard, confús. Aquesta vegada podia percebre la llum tènue de l'estança. Va voler incorporar-se, i immediatament el seu cap s’aixecà uns centímetres sobre la plataforma en la qual estava estès, sense cap esforç aparent. Va desitjar alçar un braç i apropar-lo a la seva cara, i de nou va ocórrer sense esforç. Era una sensació estranya: el seu cos simplement executava els desitjos de la seva ment. Llavors va enfocar la vista sobre la seva mà.

No va veure ungles, ni bell, ni les formes irregulars de pell i venes. Només una mà metàl·lica amb dits fins i llargs, perfectament articulats, de to blau-platejat. Va moure els dits, i va observar com aquests s'arquejaven i estiraven a voluntat.

Va voler incorporar-se, i amb un moviment ràpid i precís quedà assegut sobre la plataforma. Va ser llavors quan va veure als seus amics, observant-lo, molt a prop. El Tanabe li va fer un gest alhora que l'animava:

 - Va, aixeca't! Observa el món amb els teus nous ulls!

En Rikk mirà cap a terra, cap endavant, i després de dubtar uns segons saltà de la plataforma. Va caure de peu, estenent els braços en un esforç per mantenir l'equilibri. Llavors donà diversos passos lents i insegurs cap a la finestra, i mirà a través d'ella. El que va veure el deixà meravellat. Infinitat de detalls que abans eren invisibles es revelaven ara amb claredat. Una amplíssima varietat de matisos i formes semblava encrespar-se davant els seus ulls. Va sentir que es marejava i trontollà cap enrere.

- A poc a poc, Rikk! Has d'aprendre a fer servir un munt de coses.- En Kadar l’ajudà a mantenir-se en peu. Ja veig que has descobert la visió millorada. Espera a provar la visió-n, o el mecanisme anti-gravetat ...

El Rikk s’aixecà i continuà observant la ciutat marciana, abstret.