Dades confidencials

L’home que m’ha estat atenent durant els últims 6 mesos m’atansa el formulari que canviarà la meva vida per sempre; dins hi ha el meu futur, la meva descendència.
Fa un mes que vaig complir els 38 i des de fa més de 10 anys que tenia el desig de ser mare, però la ciència i la societat només feien que apartar-me del meu projecte. M’havia recorregut mig país, fins i tot vaig viatjar dos cops a l’estranger sense sort. L’edat mínima per ser mare eren els 38 i hi havia una proposta des de govern de canviar-ho, ja que en els últims anys la natalitat havia disminuït considerablement i la gent que volia tenir fills ho feia a partir dels 45. Però, per fi, ho tenia davant dels meus ulls. El meu marit em dona la mà i me l’agafa amb força. La vista se m’ennuvola i decideixo desviar-la. Mentre, de fons, sento la veu del doctor, però per molt que intento entendre les seves paraules, la felicitat em desborda i no hi trobo cap significat aparent. Ens dedica un somriure i tot seguit ens diu:
- Us deixo 15 minuts perquè? que decidiu com és el/la nen/a.
Quan es tanca la porta, ens fonem en una abraçada. Després d’eixugar-nos les llàgrimes, obrim el dossier que ens han ofert. La primera pregunta és si volem nen o nena. La mirada és de complicitat i marquem amb una X la casella de nena.
Ens vam conèixer quan jo tenia 18 anys i ell 22; des del primer moment vam tenir una connexió especial i a l’any de sortir ja vam comprar-nos un petit pis que ens servia per somiar desperts. Ningú apostava per la nostra relació, deien que érem massa joves, que res és per sempre i menys en els temps que corrien. Però vam seguir sense pensar en res més que el nostre bé.
Després, anem omplint-lo, pregunta darrera pregunta. Els cabells marrons i llisos, de pell bruna i ulls blaus. Tants cops havíem imaginat aquest moment... i ara, en decidir la personalitat, estàvem tenint molts problemes per posar-nos d’acord.
Vam estar més d’una hora, però va valer la pena. Eren dos quarts de nou quan va sortir del centre. Ja tinc al bebè al ventre. Durant la tarda van estar modificant el genoma ja que tot el que venia abans ja ho havíem fet els mesos previs. El somriure no se’m esborra del rostre tot i això; en el meu cap, em segueix rondant la qüestió de per què jo no he pogut veure els termes i la lletra petita del contracte. Però elimino aquesta idea de la ment per poder gaudir de la vetllada.


Ja han passat dos mesos, noto com va creixent, la meva nena ja té la mida d’un cigró.
Em faig l’esmorzar mentre llegeixo una noticia sobre el suïcidi una dona embarassada; es desconeixien les causes, però la font diu que té relació amb el fet que estigués gestant. En analitzar-ho, decideixo obrir els arxius de l’ordinador del meu marit sobre l’embaràs. No era el primer cop que ho intentava, ell marxava cada matí a treballar i jo em quedava a casa per obligació mèdica i política. No podia fer res que alterés la genètica del bebè. Per tant, a casa estudiava i llegia. Sempre havia estat una noia curiosa i tot el secretisme entorn a la nova medicina m’atreia ja que alhora m’implicava i, en canvi, a les dones no se’ls donava la informació necessària. Sabia que als documents del portàtil hi trobaria allò que busqués.

Vaig obrir-lo, allà hi havia una carpeta que posava centre mèdic (bebè). Hi faig doble clic, s’obre una finestra la qual em demana la contrasenya. Hi rumio i ho veig clar, és la data programada del naixement de la nostra filla. Encertada! Dins hi ha dos documents, em crida l’atenció el segon. Per títol té: DADES CONFIDENCIALS.
La lectura m’esgarrifa. Estic fora de mi, les llàgrimes em brollen dels ulls, aquestes deixen passar la ira. Ho entenc tot, el pare és el que decideix. Proporcionen un llistat d’una malaltia no mortal, una per any. I l’última dona opcions es tracta d’una mortal i preus amb diferents franges d’edat. Està marcada la de 60-70. Hem pagat 50.000 euros perquè visqui tan poc, ara l’esperança mitjana dels qui no havíem estat triats superava els 100. L’esforç econòmic arriba a 150.000€ perquè sigui una nena perfecta només fins als 60 anys. Podia arribar a entendre que fos per regular la natalitat i la mortalitat. Però jo no volia veure morir a la meva filla i menys així.
Agafo el cotxe i em dirigeixo a aquella vella casa a la qual vaig assistir fa 5 anys quan vaig acompanyar a una de les meves alumnes a avortar de forma clandestina.



  • Visto: 91

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA