JUNAC®

Les taques a terra cada vegada tenien un color més viu i l'olor àcida era més intensa. Ens trobàvem en una situació d'incertesa. Per una banda volíem saber que hi havia darrere de la porta, ja feia massa dies que sospitàvem que la situació no era normal, que en Nacuj es comportava d'una manera estranya, atípica, com si ens amagués alguna cosa. Però per altra banda estàvem morts de por del que ens podia deparar el que estàvem a punt de descobrir. El cor volia sortir del cos, la respiració ens anava a mil i la pell la teníem de gallina, quin patir.

Les llums d'emergència del laboratori estaven enceses a causa de l'explosió de la bombona d'heli i la visibilitat era reduïda, així i tot vam ser capaços de veure que l'armari de seguretat, allà on guardem els assajos experimentals més secrets i més controlats, estava obert. Flascons del nou medicament experimental JUNAC® trencats per terra, d'aquí que sospitàvem que el responsable de tot plegat fos en Nacuj. Només ell i jo mateix érem coneixedors de la combinació secreta d'aquell armari.

La Carla va ser la més valenta i va posar la mà al pany de la porta, jo només podia pensar que no fossin veritat les meves sospites... aquella vacuna només estava testada en ratolins!!

És veritat que els resultats eren molt esperançadors, però encara no teníem la certesa que els efectes secundaris fossin menyspreables i el més important que en humans la vacuna fos capaç de comportar-se d'una manera equivalent. No em podia creure que en Nacuj fos capaç d'aquella irresponsabilitat, ell era més conscient que ningú dels riscos d'haver-se injectat aquelles dosis a si mateix.

La porta va començar a obrir-se lentament i les nostres sospites es van veure confirmades, allà estava ell, al terra estirat, amb llàgrimes als ulls, les xeringues a terra amb taques de sang a l'agulla...

Entre plors ens va explicar que lamentava molt el que havia passat, però que no podia suportar la idea que altre cop tornés a perdre un ésser estimat. El seu fill Jordi va morir fa 5 anys de limfoma de Hodgkin i no podia esperar als resultats de JUNAC®. La seva filla petita Alba just acabava de ser diagnosticada de la mateixa patologia i el medicament, en fase experimental, encara necessitava per cobrir totes les fases sanitàries establertes un parell d'anys mínim per a veure la llum.

Ell com responsable científic de l'empresa tenia la seguretat i la convicció que JUNAC® seria la resposta que tots aquells malalts d'aquesta terrible malaltia estaven esperant, i no va dubtar ni un moment en arriscar la seva vida per la seva filla. Davant d'aquella escena no vam saber que fer ni que dir, ens vam quedar de pedra, bloquejats, sorpresos i atonits.

Quan el caporal dels mossos ens va preguntar que li expliquéssim que havia passat en aquell laboratori, únicament vam poder respondre:

-Hi ha hagut una fuita d'heli.
  • Hits: 180

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA