Fermí coneix Feynman

Ja feia un parell de dies que coincidien al metro. En Fermí s’hi havia sentit atret des de que la va veure. Ella era una fotó, amb una mirada penetrant com els raigs gamma, que vivia la vida a la velocitat de la llum. Ell era un electró, però amb un caràcter positiu i melancòlic, que vivia la vida mirant al passat.
La interacció entre ells dos era de tot menys fàcil. Cada cop que en Fermí hi intentava parlar, sentia una sotragada, com si hagués de sortir catapultat cap endavant. Acabava marejat. I a més del mareig, es notava una mica més negatiu.
Poc que sabia què fer. Va quedar amb un amic quark per afogar les penes. Era l’Encant, un quark expert en temes de seducció. Es van trobar per prendre una copa a un bar del centre, el Bohra Bohra Club.
–Noi, estic ben fotut.
–Va home, alegra aquest spin! – va buscar el cambrer amb la mirada – Ens poses un parell de copes d’entropia?
–Tots els quarks teniu aquest sentit de l’humor o només tu? – mira que els seus pares ja li havien dit que els quarks eren males companyies...
–Estàs de sort, només jo! – l’Encant es va acabar la copa d’entropia d’un glop – No és el primer cas que em trobo, saps? Conec altres partícules amb problemes com el teu.
–Ah sí? I se n’han sortit?
–Sí! Van anar a teràpia de renormalització. No facis aquesta cara home! No és res estrany. És un mètode que funciona, creu-me. Conec l’home que la fa, i és un geni. Mira, aquesta és la seva targeta.
En Fermí va llegir en veu alta la targeta.
–“Richard P. Feynman”
–El mateix. A veure, l’home està com un llum, però és un llum brillant. Si algú pot resoldre aquesta interacció, és ell.
L’endemà en Fermí va anar a casa d’en Feynman. El va trobar al jardí tocant els bongos. Aquest es va adonar de seguida de la seva presència.
–Hola! Ets en Fermí oi? Com estàs? – li va allargar la mà.
–Molt bé! Un plaer conèixer-lo, Sr. Feynman.
Feynman el va fer passa i van seure en un parell de sofàs.
–L’Encant m’ha posat al dia. Vols interaccionar amb una fotó, i no hi ha manera. Notes que et tornes més negatiu, i et mareges, com si fessis un canvi brusc de direcció. Mira, en circumstàncies normals, un electró i un fotó no tenen problemes per entendre’s. Diguem que estan fets l’un per l’altre. És la història de sempre: electró i fotó es coneixen, es muden a un orbital excitat als afores; i viuen feliços i energètics per sempre més.
–Però aquest no és el meu cas.
–Exacte, no és el teu cas, perquè estàs anant al revés. Els electrons són en general gent negativa, que va cap al futur. Però de tant en tant, hi ha algun electró que porta la contrària. Gent positiva, i que va cap al passat. És un electró que podem dir que “positroneja”.
–Ostres... i té cura això?
–Cura? Però si no estàs malalt! No et preocupis. Això de fer el positró no dura mai gaire.
–No entenc com això m’ajudarà a interaccionar amb ella.
–Un electró que fa el positró, quan interactua amb una fotó, aquest li canvia la vida. Torna el caràcter negatiu, i canvia el sentit del viatge. Enlloc de viatjar cap al passat, fa via cap al futur. Aquest és el mareig que notes.
La cara d’en Fermí era un poema. Poc que entenia res.
–Conec aquesta cara. Viatjar pel temps sempre és un embolic. Sense un mapa vas perdut. És per això que vaig inventar els diagrames de jo mateix. Va, te’n faig un en aquest paperet.
–Si el dibuix és massa gran, en aquest paperet no t’hi cabrà.
–No t’amoïnis, hi ha molt d’espai a baix de tot! – Feynman va esclatar a riure, com si acabés de fer un acudit molt graciós.
–Que està vostè de broma, Sr. Feynman?
–Sempre.
En uns segons Feynman va omplir el paperet d’eixos i fletxetes. La mà semblava guiada per una forta intuïció. Tot i no seguir cap ordre lògic, en Fermí va sentir que la resposta que oferia era correcta.
–Al principi costa de seguir, però resoldrà el teu problema. Té, et regalo el diagrama. Bona sort!
Dit i fet. Aquell dibuix va sembrar en el cap d’en Fermí la resposta a la interacció. Com si la intuïció de Feynman s’hagués desbordat del paper cap a ell.
Quan van tornar a coincidir al metro, en Fermí es va acostar a la fotó, i aquest cop la interacció va ser un èxit. Es van enamorar, i aviat van anar a viure junts. Al cap d’un parell d’anys havien construït un agradable nucli familiar, amb els seus dos fills, una neutrona i un protó.
  • Hits: 434