L'error

Estava neguitós, fins i tot més que el dia anterior, quan va assajar el seu discurs d’acceptació. Des de la sala d'espera, darrere dels bastidors d'un escenari magníficament decorat, va poder veure el camarlenc, impecable. Podia escoltar el característic soroll d'una multitud a la Sala de Concerts esperant l’inici de la cerimònia. Va treure un mocador de la butxaca i es va eixugar les gotes de suor excessives del front amb la mà tremolosa.

Va sentir la seva butxaca vibrar. Tot i que no hi havia ningú més a l'habitació, dissimuladament va llegir el missatge telefònic. Una vegada més, la seva filla el volia felicitar. I, de nou, el missatge el va omplir de tristesa i d’angoixa. Ella havia estat sempre la seva admiradora més devota, i no perquè era biòloga com ell sinó perquè la confiança en ell era indestructible, era el seu model, el de científic que ella aspirava ser algun dia.

Què pensaria d'ell quan se sabés la veritat? Va intentar esbrinar com havia arribat a aquest punt. Com era possible? Com s'havia deixat arrossegar indignament per l'afany de reconeixement? Sempre havia criticat els científics poc escrupolosos, i ara, pura ironia, ell mateix estava en un carreró sense sortida.

Va recórrer mentalment els darrers 20 anys de la seva recerca en els bacteris abissals marins. Va ser un dels pioners del descobriment dels bacteris que menjaven hidrocarburs, en una de les immersions de les Mariannes. Inspirat, va començar a buscar bacteris que podrien metabolitzar els gasos nocius alliberats per motors de combustió. A poc a poc, va construir un model i una visió: una barreja de bacteris col·locada en els sistemes d'escapament dels motors, que s'unien instantàniament als gasos produïts i els descomponien...

Recordava molt bé l'impacte de la seva proposta en els primers temps de l'emergència climàtica del planeta, quan tota la humanitat parlava de la necessitat de canviar l'estil de vida, d’actuar...però ningú tenia respostes ni eines eficients... i l'ecosistema planetari empitjorava dia a dia!

El seu descobriment i la seva invenció, adoptada immediatament per la indústria, va ser la solució miraculosa, la millor resposta de la ciència i la tecnologia a un problema que estava exterminant el món. De cop els avions deixaren de contaminar els cels i, a canvi, alliberaven una barreja gasosa que contenia bacteris, que es transformava gradualment en fertilitzant! Un manà que queia del cel per a tot arreu! Així també es podia aplicar als cotxes, a les centrals tèrmiques, als vaixells ... Tot!

Va trigar molts anys, però havia arribat a dalt de tot. No era només la seva filla, sinó que tot el món, agraït, el venerava. Se sentia com ... com ... un Déu! En aquell moment està convençut que l'autoestima, l'admiració dels seus companys, de totes les persones, el Premi al final... valien tots els sacrificis... i totes les mentides.

Perquè només ell coneixia el terrible secret de la seva obra... No, no creia que ningú ho sabés ni ho sospités.Tot i que era del tot sorprenent! Va acabar per aprofitar la creixent falta de control i dedicació de la ciència al treball científic. La proliferació de treballs publicats sense cap base científica, amb manca de filtres, el va ajudar a amagar alguns detalls i alterar-ne d’altres. Amb el temps, es va convèncer que aquests "detalls" no eren importants. Aquesta alteració de la veritat científica era compatible amb el suposat bé major, el de tota la humanitat... o almenys ho tenia entès així. Estava cec. Com més avançava, més cec i orgullós. Modificar alguns gràfics i retallar-ne algunes seccions es va convertir en un hàbit. Eliminar algunes dades... Qui s'adonaria?

Ningú va veure res. A cadascun dels seus estudiants només els donava una petita part del treball que, vist aïlladament, no revelava la solució. Només ell tenia la visió completa. I només ell es va adonar del que estava malament, una i altra vegada. Va errar per omissió. I ara era massa tard per retirar-se... Ell, que sempre havia defensat que no és dolent equivocar-se en ciència, que el dolent és persistir en l'error! I li venien tots els pensaments repetitius: “una persona aprèn més dels seus fracassos que dels seus èxits...“ Els límits, l'honestat, el penediment... tot li venia al cap i a l’estòmac en aquell instant, però ja era massa tard. Les gotes de suor ja li regalimaven per tota la cara.

El soroll del públic a la Sala va disminuir gradualment fins que va cessar. Van sonar els primers acords de l'himne nacional suec. El camarlenc li va donar un senyal per preparar-se, mentre la parella real es va asseure i l'himne va acabar. Era l’hora. Mentrestant, allà fora, la nova comunitat bacteriana seguia degradant qualsevol forma de carboni que es trobava al seu pas, per culpa de la maleïda mutació.
  • Hits: 186

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA