14 d'Agost

Eren les 12.30 hores de la nit i Anna continuava al laboratori, on el silenci regnava des de fa ja més d'una hora. Portava pràcticament 12 hores identificant els microfòssils de diferents testificadors de sediment que havien recollit durant aquella campanya oceanogràfica. Era el cinquè dia consecutiu de treball i el cansament començava a fer efecte. Esbossava un dissimulat badall quan, de sobte, la porta del laboratori es va obrir de forma enèrgica. El cor d'Anna es va agitar durant uns segons mentre clavava la vista sobre aquella porta. Eren els científics del següent torn de treball entrant al laboratori amb l'energia pròpia de qui comença la seua jornada laboral. Com era habitual, després de les salutacions de rigor, cadascun dels investigadors del torn que finalitzava, explicava breument el treball dut a terme, donant unes pautes bàsiques als del torn pròxim. Anna es dirigia cap a la porta del laboratori quan, Clara, la seua companya de cabina, va interceptar-la sobtadament:
- Com estàs, Anna? Com ha anat el torn? - Va preguntar somrient.
- Genial, encara que ara mateix només vull arribar al llit. Crec que somniaré amb microfòssils - va dir amb to sorneguer.
- Però què tens contra els foraminífers? - Va dir mentre deixava anar una sonora riallada.
- Res, res. Molt bé, Clara, fins demà.
- Adéu. Bona nit.
Anna penjà la bata a la perxa del laboratori i va exir a la coberta cap a la seua cabina. Es sentia esgotada, però afortunada per l'oportunitat que li havien brindat per admetre la seua sol·licitud de participació en aquesta campanya oceanogràfica. Aquesta prestigiosa expedició, reunia més de 30 científics de tot el món. Durant 5 setmanes, s'encarregarien de l'estudi del subsòl marí amb l'objectiu de reconstruir el clima de la regió Mediterrània durant els últims 6 milions d'anys. Perforarien diferents llocs del Mar Mediterrani. Recollirien el material mitjançant testificadors cilíndrics amb uns pocs centímetres de diàmetre, però amb una longitud de 9 metres. L'equip era multidisciplinari i incloïa des de tècnics encarregats de dur a terme les perforacions i l'extracció del material, fins a un equip científic d'especialistes en àrees tan diverses com la sedimentologia o l'oceanografia física.
Quan arribà a la coberta, Anna es va quedar atònita davant aquell paisatge. La lluna plena il·luminava la superfície de la mar conferint-li un aspecte quasi hipnòtic. Anna alçà la vista, tractant d'identificar alguna de les constel·lacions que havia estudiat a aquella assignatura de Navegació 10 anys enrere. Baixà la mirada. Des d'allà no arribava a veure cap mostra de civilització. Estava cara a cara amb la mar. Imponent. Sempre en moviment. En aquell moment el seu cansament hi havia desaparegut. Es va asseure en un banc d'una de les zones d'oci de la coberta sense apartar la vista de la mar.
De sobte, un fort soroll va trencar la calma aquella nit. Anna es va afanyar cap al laboratori, d'on venia el rebombori. Allà hi estaven els seus companys de torn, mirant atònits la taula de treball. Anna es va acostar a Clara:
- Tot bé, Clara?
- El tècnic que ens va donar aquest testificador va dir-nos que, durant part de l'extracció, la velocitat de perforació s'havia alentit. Va atribuir-ho a un possible problema tècnic però, revisant el testificador, sembla que a uns 100 metres per sota del sòl marí hi ha halita, sal gemma.
- Però, l'halita es forma quan s'evapora l'aigua ...
- Exacte ...
- Què vols dir?
- Alguns companys proposen que aquests dipòsits indicarien que el Mediterrani, en algun moment de la història geològica, podria haver-se dessecat.
Anna no donava crèdit. Allò no tenia precedents. El material recollit en aquella expedició podria revelar el que podria ser l'esdeveniment geològic més extrem ocorregut a la regió Mediterrània. De sobte, va obrir els ulls. S'havia quedat adormida. En aquell somni havia recreat el que va ocòrrer al vaixell científic Glomar Challenger, a la dècada de 1970, on es va postular per primera vegada que el Mar Mediterrani podria haver-se dessecat fa uns 6 milions d'anys. Des d'aquell moment, investigadors de tot el món han tractat d'aclarir la seqüència d'esdeveniments que van afavorir unes condicions ambientals tan extremes. Actualment, la hipòtesi més acceptada continua sent la de dessecació.
Anna va tancar els ulls, intentant recrear aquell àrid paisatge en la seua ment, sabent que encara falten peces per poder acabar el complicat trencaclosques. Aquella necessitat d'Anna de respondre preguntes, la havia convertit en una investigadora brillant. Aquella mateixa necessitat, la mantenia desperta aquell 14 d'Agost a les 3:40 hores de la matinada.
  • Hits: 89

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA