L'endemà serà Divendres

La probabilitat en un món globalitzat, de repetir la gesta de Robinson, és equiparable a la impossibilitat de fer passar un elefant pel trau de l'agulla; només si tots dos poden reduir-se a un mínim element comú denominador, l'animal passarà com un fil vermell pel pensament fins a l'altre costat on atrapar-lo amb els dits. Aquest maleït lloc comú és l'extensió. En ella la massa de l'elefant pot lliurement manipular-se fins a l'infinit per a anar convertint-la en un porc gran o en un armadillo gegant, per a esdevenir en una iguana de tons blaus i en un saborós escamarlà als ulls de 200 comensals per a, finalment, en una última maniobra, transformar-se en una cria de serp i després en un delicat fil de seda.

L'espai es replega així deixant obert l'enorme joc de probabilitats. I, com tots els jocs, només pot ser jugat de facto. La probabilitat no és l'atzar, sinó la necessitat matemàtica sobre el fet. Res hi ha excepcional en un accident aeri, un únic supervivent i una illa deserta: els tres coincideixen sempre en el futur. El dubte és per què diantres el càlcul de casos possibles ha estat tan capritxós i m'ha fet naufragar amb la novel•la de Dafoe. El que jo fos llegint les aventures del mariner de York en el moment de l'accident no pot ser casualitat. El producte dels dos successos, la caiguda de l'avió i l'acte reflecteixo d'agarrar la meva vida a una novel•la, no pot ser independent. Cadascun ha d'explicar a l'altre.

Anar-se a pic aèria o marítimamente, encara no estan registrats naufragis terrestres, és una possibilitat infinitesimal, però per això mateix es compleix cada cert temps amb veritat apodíctica. Però el fet afegit de caure del cel i navegar a la deriva sobre una ala ferida del boeing acompanyat amb la novel•la sembla ser causa d'un capritx de la relativitat general. És com si el temps i l'espai s'haguessin concentrat perquè veloç Dafoe em digués una mica del tipus aquí tens aquest manual d'autoajuda. Deixessis de fumar per força, cabró! Si no hi ha resposta jo no esperaré estoicament les petjades de Divendres, no construiré ni cabanya, ni barca ni hort ni hortalisses per a cuinar ni cap societat. L'objectiu és doble: encontrar l'explicació i no emular a Robinson.

En el matí següent al meu naufragi, van arribar a la costa un lot de contenidors originaris d'un mercant africà, paradoxes de la destinació, cap allà anava Robinson. El primer contenidor que vaig poder obrir em va proveir de dos mil exemplars de l'illa misteriosa, que vaig col•locar meticulosament en algun lloc de l'interior de la selva. El segon i el tercer contenidor venien barrejats, en parelles, les aventures del Robinson Suís i Vendredi ou els Limbes du Pacifiqui (text més modern, a la fi, però que amb la meva ineptitud per als idiomes i el meu mico per un cigar no podia suportar). Vaig col•locar el miler d'exemplars darrere dels anteriors, entre un penyal i un pujol, en fila d'un formant un camí d'estranyes rajoles per a arribar a l'altre extrem d'illa. Sense resposta, em dirigí a la centena de contenidores que estaven escampats per la platja amb l'esperança de resoldre la probabilitat del succés. Però res especialment: ni llibres de cuina ni novel•les negres per a passar l'estona. Sí, en canvi, més exemplars dels títols ja mencionats i uns altres de Jules Verne i relats de Cortázar sobre una illa perduda. A hores d'ara, tots menyspreables. Cap de totes aquestes tones ordenades per l'illa, en la riba de rierols, en les branques dels arbres fruiters o a l'interior de coves, podien contrarestar la insuportable presència de la novel•la de Dafoe. En diverses ocasions vaig intentar perdre-la de vista. Col•locada aleatòriament, sempre tenia la necessitat de recuperar-la, res més que per a comprovar si l'havia oblidat, però sempre en va. Infatigable, però allí estava recordant-me la minúscula probabilitat que m'havia portat aquí.

Sense adonar-me recorri l'illa pam a pam, la vaig estudiar inconscientment i sense voler-ho vaig anar reproduint cadascun dels recursos de Robinson fins que vaig començar a sentir una estranya sensació. Alguna cosa semblant a les inquietuds del meu antecessor creixia en mi, una sensació asfixiant que s'obria com un interrogant en el més profund de mi: seria possible que hi hagués uns altres com jo? Llavors vaig començar metòdicament a escodrinyar l'horitzó, seguir cada pas del manual Dafoe de supervivència i a anotar en els innumerables marges de les pàgines que estaven esquitxades per l'illa la història d'aquesta estranya possibilitat a fi que uns altres o el futur acabés de resoldre el problema. Tan sols calia esperar vigilant la probabilitat matemàtica d'un punt en una línia, un vaixell en l'horitzó.
  • Hits: 66

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA