Què li fa feliç a Lavoisier?

El dia està ennuvolat. En dies com aquest, de vegades, penso en les persones que ens han precedit. Sento com si darrera dels núvols algú ens observa i conversa. Si ara ells i elles poguessin escodrinyar que està passant...
—Què fas Lavoisier? —La seva dona el mira amb un somriure. Ell continua apartant núvols del cel amb les mans i treu el cap pel forat que ha creat entre els cúmuls que omplen el cel.
—Miro, només miro. —Sospira ell des del cel— Veus allà, al sud del teu estimat Montbrison? És Barcelona! Mira l'animat grup de dones. Sí, aquell! -Assenyala la seu de de l'Institut d'Estudis Catalans—Avui cinc de juny celebren el Dia Mundial del Medi Ambient. Totes les conferenciants són dones!
—Ja sé que penses! —li diu ella. Lavoisier la mira amb una mirada còmplice.
—Com m'hagués agradat viure en aquesta època. Els dos haguéssim... —Marie-Anne li talla en sec.
—Jo vaig gaudir, vaig gaudir molt. Vaig aprendre de tu i vaig posar el meu gra de sorra al que ara tots anomenen Ciència en majúscules.
—Però ningú va reconèixer el teu treball, Marie-Anne. —Ell insisteix.
—Sí, tu. La persona que més m'importava. Escoltaves les meves opinions, necessitaves les meves il•lustracions... o ja no recordes aquell destil•lador de serpentí que el vidrier ens va fabricar gràcies al meu dibuix?
—És clar. Va fer fins a cinc nyaps que no servien per res! Suposava que escoltava les meves explicacions però ja vam veure que no entenia el que li deia. Tu vas fer molt més que escoltar. En un tres i no res vas fer un senzill dibuix que va millorar el disseny del destil•lador que tenia al cap. —Ella li fa l'ullet. Ell li agafa de les mans—. Ara m'adono de què ens complementaven.
—Aleshores no teníem temps d'aquestes reflexions. Ens dedicàvem a provar les nostres idees, a refutar les teories extravagants i fantàstiques que encara molts seguien defensant sobre el flogist. Mai vaig entendre a Priestley. A ell li atribueixen el descobriment de l'oxigen i tanmateix va continuar sense admetre la nostra teoria de combustió de l'oxigen.
—Com m'hagués agradat que t'haguesin escoltat aquells... —Però Marie-Anne continua capficada en un altre temps. Parla amb vehemència, com a Lavoisier tant li ha agradat sempre.
—En canvi a en Kirwan els teus arguments li van convèncer.
—En Richard Kirwan! Qui el recorda avui dia? —La cara de Lavoisier perd per un instant el seu to alegre. —Quants records associats a la Química. Però Marie-Anne no em distreguis de les meves recopilacions...
—Antoine Antoine-Laurent de Lavoisier! —li reprèn la seva dona —. Sempre estàs cercant els meus reconeixements.
—Treu el cap amb mi i escolta-les. —Ella s'acosta divertida. Ara tots dos miren l'escena. Les seves galtes juntes.
Allà baix la conferenciant afirma: "Si a Lavoisier el coneixem com el pare de la Química moderna, a la seva dona Marie-Anne Lavoisier, l'hauríem d'anomenar la mare de la Química moderna".
—Te n'adones! Per fi, la mare de la Química moderna —Crida ple de joia —. Quants anys han calgut per reconèixer el teu mèrit propi? Com no es van adonar que tu no eres una mera escrivent?, que cal tenir una autèntica comprensió de la Química per explicar els seus principis?
—Sembles coetani a aquestes dones. —Marie-Anne el renya amb un nou gest ple de complicitat—. El que no saben és que junts nosaltres multiplicaven i ara, alguns de vegades, s'obliden de quant d'important es compartir per a gaudir.
Lavoisier s'allunya per prendre notes en un quadern de tapes verdes. Col•lecciona les dates. Des de fa un temps escolta cada vegada més sovint aquest qualificatiu que li omple d'orgull i el fa feliç. Marie-Anne-Pierrette Paulze ja té el seu merescut lloc propi en la Història de la Química.
  • Hits: 67

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA