Artificial Intelligence

Arribem amb cotxe a un barri apartat. Sense presses, el Dr. Logan em lliura els documents mèdics amb la informació de la pacient.
- A partir d’ara seràs l’Evan Glenn, el difunt xicot d’aquesta noia. T’hem configurat amb la seva exacta aparença, així que esperem que sigui tot més fàcil...
Fullejo la paperassa. Hi ha una fotografia; una noia jove, de cabell curt ondulat i ros. Infermetat actual: estrès posttraumàtic i depressió severa. Antecedents: intents d’autolesió als canells. Sembla un assumpte delicat.
M’acomiado i em dirigeixo a la que d’ara en endavant, serà casa meva. Truco al timbre, i la noia de la foto m’obre.
- Evan?! – exclama incrèdula.
S’abalança als meus braços i m’abraça amb força, sense resposta per part meva. M’esperava aquesta reacció.
- Sóc l’A.I. Maiden model 56-S73, d’ILWA Corp. Ets la Danna Cole que va sol•licitar els nostres serveis, correcte? – pregunto secament.
- Sí... Sóc jo... – assenteix, mirant-me atònita.
Em convida a passar. Estudio la casa: decoració simple i ordenada. Falta d’il•luminació. Camp de desplaçament: lliure. Se sent el xiulet d’una olla exprés...
- Ostres! - diu ella, dirigint-se a la cuina.
- Em permets ajudar-te? Els A.I. Maiden com jo podem realitzar tasques domèstiques i processar aliments d’una manera similar a la vostra. – suggereixo.
Minuts més tard, sopem i xerrem animadament. Iniciat el protocol d’empatia amb la pacient. La idea és tenir un comportament més humà per guanyar confiança. La meva biblioteca d’acudits i comentaris aguts encaixen perfectament amb el seu sentit de l’humor. De sobte, enmig d’una rialla, la Danna es queda immòbil un parell de segons.
- Danna? – la miro perplex.
- Ha, ha... Sí? – reacciona parpellejant.
- Disculpa, em temo que el meu processador primari ha patit un “overrun”.
Veient aquest petit incident, penso que hauré de contactar amb la central perquè em facin una actualització en línia durant la nit.
L’ajudo a recollir i rentar els plats. Acte seguit, em porta fins una habitació individual de la llar.
- De moment m’agradaria que dormíssim separats... M’he d’acostumar a tornar-te a tenir per casa... No et fa res, oi? – m’explica, una mica avergonyida.
- Ho entenc, tranquil•la.
- Bé, doncs... Bona nit... Evan.
Ambdós ens somriem, i em deixa sol al dormitori. Activo el mode de repòs per passar la nit.

Han passat 21 dies i 12 hores des de que vaig començar a viure amb la Danna. He notat millores respecte la nostra relació i al seu estat d’ànim. El protocol d’empatia és realment efectiu; d’alguna manera sento una misteriosa tendresa quan estic a prop d’ella.
Avui he sortit a fer uns encàrrecs al centre de la ciutat. Quan era a poca distància de casa, he vist com una furgoneta amb el logo d’ILWA Corp s’allunyava del portal. Hauran vingut a portar recanvis? O a fer-me un seguiment del procés amb la Danna?
M’afanyo a entrar. Entro precipitadament, i crido a la Danna. No obtinc resposta. On s’ha ficat? Una imatge em sorgeix a la memòria: els canells lesionats de la Danna... La cerco per tot el pis alarmat. Surto al pati de fora, i una pau interior m’envaeix quan la veig asseguda al jardí llegint un llibre. Taral•leja una cançó que escolta amb uns auriculars. Els seus dits prims acaricien les pàgines, mentre el sol brilla sobre el seu pàl•lid clatell descobert.
- Oh, ja ets aquí! – somriu ella, girant-se.
El ventre se m’encongeix, i noto vibracions al pit. El meu cos comença a moure’s involuntàriament. Sense poder evitar-ho, l’envolto amb els meus braços estrenyent-la contra mi, deixant caure la bossa del supermercat. No puc seguir les directrius. Els meus llavis parlen sols.
- Danna... No em vull separar de tu.
No... Jo sóc un A.I. Maiden, i ella una humana... És impossible, absurd.
- Evan... – m’interromp amb un fil de veu, unint els seus llavis amb els meus.

El tècnic Sean mira de reüll al Dr. Logan. Tots dos són davant d’un gran monitor.
- Sí, és el millor que podem fer per ell.- diu en Logan.
- Però... – intervé de nou en Sean, indignat – Aquest no és l’Evan! I aquella Danna és una rèplica! La verdadera ja no hi és! Porto anys treballant amb ell, i mai havíem imaginat una cosa semblant: falsificació de documents mèdics, manipulació mental... Se us està anant de les mans!
El Dr. Logan s’ajusta les ulleres i expira pel nas, amb un posat de resignació.
- Els A.I. Maiden tenen la finalitat de ser el suport emocional que els malalts mentals no tenen, substituint un ésser estimat; com una parella o un familiar. L’Evan té amnèsia psicògena per l’episodi posttraumàtic que va patir quan ella va morir als seus braços. Prefereixes que torni a intentar treure’s la vida, o que sobrevisqui en aquesta il•lusió?
En Sean no sap què contestar. Què preferiria l’Evan, si li pogués preguntar?
  • Hits: 344