IRREVERSIBLE

Recordo a la meva àvia parlant de la seva terra amb llàgrimes als ulls.
“Feia temps que ens advertien, però no vam reaccionar; no érem conscients de la magnitud del problema. En aquell moment ja era massa tard, però hi havia temps de reduir les conseqüències i adaptar-nos a la situació, hi havia temps d’evitar el que ara és una realitat.”
Aquestes van ser les primeres paraules de l’àvia quan vaig demanar-li que em parlés de la seva joventut, del lloc on vivia i dels costums que hi havia en aquell moment. Sempre m’havia encuriosit el passat d’una dona com ella, tan forta i emprenedora, amb una especial voluntat de lluita pel bé del planeta.
Va seguir la seva història començant pel dia en què es va fer major d’edat, l’11 d’agost de 2050. Tenia molts desitjos d’aquell moment en endavant, moltes ganes de viure i menjar-se el món amb el seu peculiar grup d’amics, però tot el que en aquell moment eren senzilles fantasies mai van arribar a fer-se realitat.
Dies abans del seu aniversari es va predir la formació d’un immens huracà que amenaçava gran part del continent americà, incloent el poble on l’àvia havia nascut i on encara vivia. Davant d’aquesta situació es van intentar prendre mides, però ja era massa tard per refugiar-se a terres veïnes. Va ser just l’11 de d’agost quan l’huracà que s’havia originat dies enrere al centre de l’oceà Atlàntic va traspassar la costa terrestre. Aquest va venir acompanyat de vents de superfície de gran velocitat, pluges torrencials i tempestes que van causar danys irreparables.
L’àvia em va explicar que aquell no era un cas aïllat, sinó que durant aquells anys va haver un increment de fenòmens meteorològics extrems com huracans, ciclons, tifons, sequeres, inundacions, pluges o nevades que, a causa de l’escalfament global; van incrementar el seu grau de violència i van provocar més morts, desplaçats i danys materials.
No era el primer cop que sentia a parlar de l’escalfament global; de fet, he crescut vivint les seves conseqüències, com va fer l’àvia, i tal i com faran els meus néts si no fem un canvi.
Abans què l’àvia continués amb la història vaig demanar-li que m’expliqués amb detall aquest fenomen. Per fer-ho, va començar per introduir-me l'efecte hivernacle, un procés natural que permet a la Terra mantenir les condicions necessàries per allotjar vida.
“L'atmosfera està composta per diversos gasos que, en la proporció adequada, retenen part de la calor del Sol i escalfen el planeta.” m’explicava l’àvia mentre l’escoltava amb atenció. “Sense l'efecte hivernacle, la temperatura mitjana del planeta seria de 18 ºC sota zero.”
Aquesta última dada em va impactar, però de moment no entenia per què aquests gasos són dolents si tenen una funció beneficiosa per la vida a la Terra.
“El problema va començar quan les activitats de l'ésser humà van augmentar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, la qual reté més calor del necessari, i ocasiona que la temperatura mitjana del planeta augmenti i es produeixi el que popularment anomenem escalfament global.”
L’escalfament global és el principal responsable del canvi climàtic que posa en perill la supervivència de la flora i fauna del planeta Terra. Any rere any, des de molt abans del naixement de l’àvia, hem patit les seves nombroses conseqüències. La fosa de la massa de gel dels pols n’és un exemple. Aquesta va causar l'augment del nivell del mar, portant a importants inundacions i a la desaparició d’illes senceres on hi habitava gent.
No només això sinó que a part de la fosa dels gels i l’aparició de fenòmens meteorològics extrems, el canvi climàtic també ha portat a un canvi als ecosistemes, a l’acidificació dels oceans, l’extinció d’espècies i la destrucció dels mitjans de subsistència i dels recursos econòmics.
És increïble pensar com l’ésser humà va destruint poc a poc el planeta on habita, el planeta que li permet la vida i li proporciona tot allò que necessita. Nosaltres hem originat un canvi irreversible i està en les nostres mans no agreujar-ne les conseqüències. Tot i així, sembla que la humanitat tanca els ulls davant aquesta amenaça i l’ignora com si no anés amb ells.
Això va fer l’àvia fins que en va patir les conseqüències l’11 d’agost de 2050, dia en què va deixar de tenir una llar i es va convertir en refugiada climàtica.

  • Hits: 91

ESCOLA D'ESCRIPTURA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

EDITORIAL GALAXIA

AEELG

METODE

RESIDENCIA D'INVESTIGADORS

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

AELC

IDATZEN

EL HUYAR

EUSKAL ETXEA

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA