Art

‘A la vida, a qui ens la va donar i la va donar per nosaltres...’ Així vaig començar el petit discurs que vaig fer durant la graduació del meu curs. Potser es van pensar que feia alguna referencia a Jesús, ja que estudiàvem a una escola sota la tutela d’un orde religiós. Sense anar més lluny, em referia a la meva mare i al meu pare.

La meva mare em va tenir amb 31 anys, arribant l’últim al si d’una família nombrosa. Ella es dedicava a la borsa, controlant la venda d’accions possiblement fraudulentes. Ho va deixar per tal de cuidar-nos a tots els fills, inclòs el meu pare. Ell, més jove que la meva mare, treballava en el que deia que era ‘l’art més gran entre les arts.’ Mai no ho vaig entendre ni veure-hi el sentit, ja que treballar en un laboratori s’allunyava completament de la meva idea d’art. Treballava a una universitat molt reconeguda a l’estranger i encara que passés tota la setmana fora, els caps de setmana venia en avió a Barcelona. Els divendres, després de jugar una estona al pati del col·legi, anàvem tots a recollir-lo a l’aeroport en cotxe i a la nit sopàvem pizza. Imagino que era com una mena de premi, per no dir suborn, per a que esperéssim tota la setmana amb ànsia que així arribés el divendres. Pizza i pare, què més es podia demanar. El diumenge a la tarda, el portàvem un altre cop a l’aeroport i tornava a començar el comptador fins el pròxim divendres. Això va acabar sent rutina on el meu pare, per molt que s’anés els diumenges, tornava sempre a nosaltres. De vegades ens portava alguns regals d’un congrés al que anava a exposar els seus descobriments. En aquest sentit era un molt bon comunicador, en paraules dels seus col·legues. Era capaç de fer entendre el que estudiava fins i tot als seus fills petits.

Segons vaig entendre, treballava per descobrir els mecanismes pels quals alguns nens desenvolupaven una malaltia molt poc freqüent que provocava una immunodeficiència en les cèl·lules T. Les cèl·lules T són un tipus de limfòcit, encarregats de defensar el nostre cos envers possibles patògens o infeccions. Gràcies als avenços en genètica, va ser capaç de descobrir que certs pacients eren portadors d’una mutació en un gen, fent que perdés la seva funció. Aquest gen, no tenia encara una relació amb els limfòcits ni tampoc es coneixia quina proteïna codificava. Amb molt d’esforç, va utilitzar eines d’enginyeria genètica per silenciar aquest gen en uns ratolins i veure com afectava al seu desenvolupament. Amb aquesta eina, va observar que els limfòcits T eren incapaços de madurar, ja que el gen codificava una proteïna que era fonamental per a l’ancoratge d’una de les cadenes del receptor dels limfòcits T (o TCR) cap a la membrana. El TCR es un receptor fonamental en la resposta immune del limfòcit T per tal de reconèixer les senyals que altres cèl·lules emeten per fer front a una infecció, però també té funcions durant la maduració. Així doncs, un TCR defectuós provocava la mort dels limfòcits T i una marcada immunodeficiència en el ratolí.

Va anomenar aquest gen ‘Krmn’ i la malaltia es va denominar ‘immunodeficiència de cèl·lules T per deficiència de Krmn’. Tot un honor i reconeixement cap a la meva mare, que es deia Carmen. Clarament, ella no es va prendre aquest homenatge tant bé com el meu pare s’esperava. Però va ser el gest més romàntic que mai va fer a la meva mare. Sense Krmn, els limfòcits no podien madurar i acabaven morint, de la mateixa manera que sense la meva mare, ell mai hagués pogut madurar com a investigador movent-se a l’estranger i possiblement la seva carrera no hagués pogut sobreviure. Finalment, va tornar a Barcelona establint-se com a investigador principal i continuant l’estudi d’aquesta i d’altres immunodeficiències.

Ambdós es van sacrificar, ell va renunciar a la nostra infantesa i ella va abandonar la seva carrera. En aquest sentit, potser va ser ell qui la va silenciar. ‘...Ben segur que per lluny que anem sempre ens tornarem a trobar, perquè sense vosaltres, jo no seria.’ I així vaig acabar el discurs, per a qui ho entengués o no.
  • Visites: 18

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN