Realitat. Què és?

Sóc d’un poble d’Alacant, terra de muntanyes, Aitana, la Serrella, Aixortà. Quan vam anar a Mallorca el meu valencià, català del sud, sonava... una mica diferent. Però això no era cap problema, ens enteníem bé. Llavors el meu problema era un altre: Què vull estudiar quan vagi a la universitat?
Mallorca té muntanyes ben boniques, Puig Major, Puig Massanella. Per aquells camins estrets de muntanya em vaig trobar un dia a un home molt vell, amb una llarga vestimenta negra i llargues barbes. Anava a poc a poc amb dificultat.
- Senyor. Puc ajudar-vos? Vaig preguntar
- Gràcies, fill. Com et diuen?
- Sóc Manel Córrecamins.
- Quin nom mes bonic, Córrecamins. Jo sóc Ramon Llull.
Ramon Llull?! Tot d'una els colors del paisatge havien canviat... en Ramon anava molt mes lleuger. Estàvem arribant a... semblava el casal d’un mas de muntanya. Damunt la porta vaig llegir "Taverna El Gat".
Un home va sortir de la casa.
- Amic en Ramon! Wie geht es Ihnen?
- Gottfried! Tot bé? Et presento a Manel Córrecamins. Manel aquest és Herr Gottfried Leibniz, el pare de la realitat matemàtica d’avui.
Mare meva! Leibniz!
Ramon li va preguntar: "Gottet?" Ell va negar amb el cap. Jo pensava "Un gotet? Un got petit? ". Com si hagués llegit el meu pensament Ramon em va dir:
- Gottet amb dues "t".
De sobte estàvem dins de la taverna. Hi havia molta gent. Es sentia parlar català, àrab, llatí i per descomptat alemany. Estàvem a Mallorca! Entre els àrabs vaig reconèixer a Averrois de fotos dels llibres de l'escola. Entre els escolàstics estava Tomàs d’... però em va interrompre Ramon.
- Aquell és l'Albert, el mag de la realitat del temps. Gràcies a ell podem venir des del passat fins aquí, el present, el futur per a nosaltres. A més és l'inventor d'una de les limitacions més important de la realitat, la velocitat c.
Cap dubte, era Albert Einstein.
- En Ramon. Saps que avui tampoc ha vingut Gottet? Va dir un que estava al costat de nosaltres.
- Sí, ja ho sé. Manel, aquest és Herr Werner Heisenberg. Ell és el que manté aquest lloc, El Gat, ocult, amagat.
- Grüß Gott! Va saludar Werner, la realitat té límits i un d'ells és la incertesa. Sabem que El Gat està a Mallorca però no podem saber exactament on es troba.
El següent que vaig conèixer era l'inventor de El Gat: Schrödinger.
- Gràcies a ell podem ser aquí, va dir Ramon.
- Grüß Gott! Va saludar Erwin Schrödinger, la realitat ens permet ser una cosa i el contrari a el mateix temps mentre no ho investigues. El meu gat dins d'una caixa tancada està en superposició, viu i mort a el mateix temps. Si obres la caixa el gat deixa la superposició i està viu o està mort.
- Nosaltres, va afegir Ramon somrient, fa temps que estem morts però les nostres obres segueixen vives. Aquesta superposició ens permet ser aquí. Ens passa com a el gat de Erwin dins de la caixa, estem morts i vius a el mateix temps.
Llavors va entrar un home i es va produir un silenci. Albert Einstein es va acostar a ell. Jo vaig sentir que li deia "No, no, avui tampoc ha vingut Gottet". L’home va eixir com havia entrat.
- És Kurt Gödel, amic de l'Albert, em va explicar Ramon amb cara de preocupació, els seus teoremes demostren que la realitat del pensament, de la lògica, o no és consistent o si és consistent i lliure de contradiccions llavors no podem conèixer-ho tot. Ara està tractant de demostrar l'existència de Gottet amb teoremes lògics.
- En Ramon... Qui és Gottet?
Ramon va baixar la mirada i molt seriós em va dir:
- No sabem qui és Gottet. Però sabem que ell ho sap tot i pot explicar-nos que és això de la realitat. Estic segur que qualsevol dia vindrà per aquí.
En un racó hi havia uns que parlaven diferent. Parlaven anglès.
- No, jo gens de ciència, no soc científic. I’m just a writer of science-fiction.
- De què tracten els teus llibres, Douglas Adams?
- Bé, és una trilogia, va dir Douglas i va començar a riure: L'única trilogia del món que té cinc llibres! Ha, ha, ha! El primer llibre es diu "La Guia de l'autoestopista galàctic". És un llibre d’humor, d’investigació còmica de la realitat: La vida, l'univers i tot...
I sense pensar-ho li vaig dir a Ramon:
- En Ramon, ja sé el que estudiaré a la universitat
- Ah! Sí? El què?
- La vida, l'univers i tot...
- Bona elecció, noi, m’agrada, em va dir Ramon somrient, i potser que et trobis amb Gottet.
  • Visites: 12

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN