Skip to main content

Abans del primer batec

A la profunditat del ventre matern, on la foscor i la calidesa es barregen en una abraçada afectuosa, flota un minúscul embrió, protegit per l’escalfor del ventre matern. Aïllat de la mirada del món exterior, comença el seu viatge de creixement i descoberta. Des del moment de la concepció, l'embrió conté en el seu interior el codi de vida encriptat en els seus gens, unes instruccions detallades per l’evolució. Cada cèl·lula es divideix i es multiplica, executant una coreografia complexa dirigida pel ballet d'una doble hèlix. Aquesta simfonia de creació es desplega en el santuari de la seva existència.

Amb el pas del temps, l'embrió es transforma en un conglomerat de cèl·lules simples dintre d’un organisme complex. Percep el batec del cor matern, l'eixamplament i l'expansió de la vida que l'envolta. Malgrat les seves limitades percepcions, experimenta el pas del temps i l'aproximació gradual de la seva pròpia existència. Tanmateix, en els confins del seu petit món, l'embrió ignora el vast univers que l'espera, els meravellosos misteris que s'estenen més enllà. Només coneix el ritme al que batega el temple del ventre matern, una connexió simbiòtica amb la seva mare. A mesura que el viatge de l'embrió s'apropa al seu desenllaç, comença a percebre canvis subtils. Les parets del seu santuari es tornen estretes, limitant els moviments que abans eren lliures. Ressenteix una suau pressió, un recordatori que el seu temps en aquest món s'acosta a la seva conclusió. En els moments previs al naixement, els pensaments de l'embrió es tornen introspectius. Es qüestiona sobre el significat del seu viatge, el propòsit de la seva existència. S'acaba la vida aquí, amb la separació del cos matern? És aquest el final de tot allò que ha conegut?

Amb la seva consciència limitada, l'embrió establia un paral·lelisme entre la conclusió de l'embaràs i la culminació de la vida. Mentre es prepara per abandonar la seguretat de la llar materna, creu que la seva partida significa l'extinció de l'existència. Equipara el naixement amb la mort final. No obstant això, sense que l'embrió ho sàpiga, el seu viatge acaba de començar. El naixement marca la transició cap a un nou món, un univers ric en possibilitats i experiències. Emergint del ventre matern cap a un univers exuberant i vibrant, la vida l'espera amb els braços oberts.

Mentre l'embrió és envoltat amb tendresa i protecció pel món dels vius, pren les seves primeres inhalacions d'aire, el contacte de mans amoroses. Desplega els ulls a un món replet de colors, sons i sensacions, els seus sentits despertant en una simfonia de vida. I així, el paral·lelisme que l'embrió havia concebut entre el final de l'embaràs i el final de la vida, es trenca com una fina tela. Descobreix que el viatge que havia cregut que s'acabava és, en realitat, una porta d'entrada a una aventura més gran.

Després del naixement, l'infant emergeix al bressol de la vida, amb el cos vibrant al ritme de l'existència. Amb la mirada fixa en els ulls dels altres, s'endinsa com a observador silenciós d'un món que ara comença a comprendre. Amb el pas del temps, l'infant creix i es converteix en adult, però restes de l'embrió perduren en el seu interior.

En moments d'introspecció, l'adult reflexiona sobre els paral·lelismes entre el final de la vida i el final de l'embaràs. S'interroga si la mort representa el cim de l'existència, similar al tancament de l'úter matern. En aquests instants de contemplació, ressonen els ecos de la perspectiva de l'embrió. L'adult qüestiona la naturalesa de l'existència i l'objectiu del seu viatge.

L'adult comença a captar la complexitat de l'experiència humana, la interconnexió del teixit vital. Experimenta alegries i tristeses, triomfs i adversitats, i descobreix que la vida és una simfonia en constant evolució. Amb cada nou dia, l'adult desvetlla noves harmonies i melodies. Estableix connexions, forja relacions i deixa una empremta indeleble en el món. Comprengué el poder dels seus pensaments i accions, la capacitat de modelar el seu destí i influir en la vida dels altres.

En aquesta majestuosa simfonia de la vida, l'adult arriba a comprendre que la mort no és un punt final, sinó una transició cap a una dimensió més enllà de les nostres percepcions mortals. És una continuació de la simfonia, on la seva essència ressona en els cors i les ments de tots aquells que ha tocat.

  • Visites: 119