Blau?

- Tania!!!, va cridar la mare molt contenta.
Era ple l’estiu i en un poble de l’Horta Valenciana vivia Tania amb els seus pares. A ella, li encantava parlar anglés però el que més li agradava en aquest món era mirar el cel. Podia pasar-se hores i hores embovada mirant cap amunt.
En l’escola, Tania havia participat en un concurs de relats curts i el primer premi era una estància d’un mes en un Internat d’Irlanda, per perfeccionar l’anglés…i havia guanyat!!!!
Els dies d’abans d’anar a Irlanda, Tania va preparar les maletes, el material d’estudi que tenia que utilitzar i com no… Va mirar el cel, que a l’estiu era d’un blau preciós.
Quan va aplegar el dia, tota la seua família la va acompanyar a l'aeroport. Tania estava molt nerviosa, ja que no havia pujat mai a un avió, però una ostessa molt simpàtica va estar amb ella en tot moment. El pitjor va ser el descús, quin esglai!!, però una vegada dalt…Quina meravella!!, li va dir Tania a la azafata.
El cel, d’un blau indescriptible, sense núvols… Tania va estar les dues hores de viatge sense poder llevar els ulls de la finestreta.
A l'arribar a l'internat, va poder comprovar que allí, a Irlanda, el seu cel no tenia el mateix color. Ara era obscur, trist. Es va sentir un poc disgustada però de seguida es va animar quan li van presentar als nous companys. Uns venien de l’estranger, com ella, uns altres eren d’allí. De seguida va fer amistat amb un xiquet de la seua edat, de cabells rojos i cara pigada i que tenia un nom molt curiós; John Tyndall IV.
L'endemà, quan van eixir al patí, després d'unes quantes hores de classe, com sempre, Tania va mirar al cel. Aquest dia si estava blau i de sobte John Tyndall IV es va apropar:
- Què fas Tania? Mires el cel?
- Si. És el que més m’agrada de tot. Digué Tania.
- Vols que el conte una història relacionada amb el cel?. Li preguntà John Tyndall IV amb una carassa com si amagara algo.
- Clar. Però tú que pots saber del cel que jo no sàpiga? Digué Tania un poc mosca.
- Uffff!! Moltes coses. Què no t’has fixat en el meu nom?
- Doncs la veritat si que es curiós, pel IV dic. Digué Tania cada vegada més intrigada.
- Jo soc el rebesnet del gran físic John Tyndall. Digué solemnement John.
- Aaahhhh!. Doncs no sé quí és eixe gran físic, ho senc.
Com la conversa pareixia que anara per a llarg, amb dos és segueren baix la soca d’un gran arbre i John li contà que el seu besavi va ser qui en els anys 1860 va descobrir per què el cel era blau.
- La història és així, Tania. Li digué John.
John Tyndal era un entusiasta de les muntanyes i passava molt de temps als Alps. Sovint feia una pausa al capvespre perquè les postes de sol alpines i la seua magnífica gamma de colors ho deixaven extasiat. A més va ser durant 34 anys professor de física de la Royal Institution de Londres. Va ser per aquestes dos grans passions seues, el cel i la física, que es va proposar comprendre’l i, amb això, va aconseguir inspirar a generacions de científics a realitzar investigacions fonamentals. Va inventar nombrosos aparells molt sofisticats i complexos, però quan va voler saber per què el cel es veu blau en el dia i roig al capvespre, els instruments que va usar van ser senzills.
Va agafar un simple tub de vidre per a simular el cel i va usar una llum blanca en un extrem per a simular la llum del Sol.
Va descobrir que quan omplia gradualment el tub de fum, el feix de llum semblava ser blau des d'un costat però roig des de l'altre extrem.
Es va adonar que el color del cel és el resultat de la llum del Sol dispersant-se per les partícules en l'atmosfera superior, en el que ara es coneix com l'efecte Tyndall.
- Wow, John, què passada! No tenia ni idea!!. Digué Tania amb els ulls com a plats.
- Acabe de tenir una idea, Tania!!. Vols que demà provem a fer un experiment??.
- Clar que sí!!. Estic impacient, però ja es hora de tornar a classe. Demà ens veguem.
- D’acord. Fins demà, Tania.
Aquesta nit, Tania no va poder dormir pensant amb quina mena d’experiment tenia preparat John. Què gana tenia que es fera de dia.
L'endemà, John va apareixen carregat amb una caixa tancada. La posà sota a l'arbre on s’havien reunit el dia d’abans i començà a traure coses.. Una caixeta de vidre
. Aigua
. Llet
. Una llanterna
. Una tauleta
- John, què és tot aixó? En què consisteix l’experiment? Digué Tania molt emocionada.
- Com deia el meu besavi, anem a fer “el cel en una caixa”.
- Anem doncs!. Digué Tania preparada.
Els dos amics posaren la caixa de vidre damunt de la tauleta i l’ompliren d’aigua. Després John va tirar unes gotetes de llet dins de l’aigua. Quan la mescla estava feta, va apropar la llanterna de llum blanca a un extrem de la caixa i… a un costat de la caixeta, la solució era blava. Però a mesura que viatjava cap a l'altre costat, s'anava tornant més groga, fins a tornar-se taronja, com el capvespre.
Quan s’acabaren les classes, aquesta vesprada va anar a recollir a John el seu avi John Tyndall II, fill del famós físic. Era un home molt vellet però encara recordava molt bé al seu pare. Ell, que també era físic, va seguir els seus passos.
A Tania, tota aquella història dels colors del cel l’havia deixada amb molts dubtes i amb un poc de vergonya, li va preguntar a l'avi de John si podia explicar-li per què el cel era blau i canviava de color. John Tyndal II, molt content li va explicar a Tania que; hui sabem que el blau es dispersa més per la seua menor longitud d'ona, mentre que el roig penetra més per ser l'ona més llarga de la llum visible. Quan el recorregut de la llum a través de l'aire augmenta, com ocorre a l'alba i al capvespre amb el sol més baix, el blau es dispersa abans d'arribar a la nostra línia visual i observem la dispersió del roig.
El mes d’estància a Irlanda va passar molt prompte i Tania va haver de tornar a casa. Dins la maleta, portava un bolic de roba bruta, una nova però gran amistat i uns coneixements del cel que mai hauria imaginat aprendre en un país on el cel quasi mai és blau.


  • Visites: 121

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN