NAIXEMENT

Em coneixes, siguis conscient o no, he format i formaré part de la teva vida, d’ençà que vas néixer fins al futur llunyà de la teva mort. Malgrat que em dirigeixo directament a tu, no saps qui sóc; el nostre destí està inevitablement lligat, i així i tot, no ets capaç d’identificar-me en la meva versió més viva. És curiós, exageradament, com hem fet tant l’un per l'altre sense haver-nos presentat ni conegut personalment.
El mateix paper indispensable tinc per tu que per totes les altres milions de fulles de l’arbre de la humanitat, per molt que intentin resistir o deixar-se emportar per la brisa de la meva influència.
Perplex, no em creus, que o qui és aquesta cosa que des que podia llegir conec, però que al mateix temps és un misteri fins ara donat com a garantit? Què és això que compartim tots, però és tan antic com la nostra mateixa espècie, que va ser part de la terra on està plantat l’arbre de què parla? D’on ve l’alè i els xiuxiuejos, que ens animen a avançar, l'empenta, que ens diferència, i la protecció, que ens permet sobreviure?
El meu naixement, com el de la humanitat, es remunta a un escenari primitiu, anterior a la història, mites i llegendes.
En un tros poc espès de vegetació dins d’un frondós bosc, sota l'ombra d'arbres imponents i acollidors, les fulles de les seves copes es movien assossegadament sota els efectes d’un suau vent. Per algú despistat, l'escenari seria totalment silenciós, la fauna callava expectat, esperant a ben bé no sabien què. Però no era un silenci complet, només el silenci de quan tot s’atura i les plantes parlen: creixent, enfonsant-se, brillant, estirant-se, acariciant-se.
Entre rajos titil·lants de llum, veia com en la terra humida creixen dues marques, productes de clavar els genolls en aquella superfície verge. Però la responsable no era jo, encara etèria i en el preludi a l'existència, sinó l’ésser que més tard reconeixeria com a humà, que de moment m’era desconegut. Sense saber-ho, ni proposar-s'ho, aquella persona havia tingut la capacitat de donar a lloc a una creació molt més gran, molt més eterna, del que ningú ha pogut comprendre mai en totalitat.
Mentre observava amb entusiasme i orgull com l’estranya pedreta que havia enterrat s’havia convertit en un brot després de dues setmanes, i jo acabava de formar-me i obrir els ulls; les meves mares s’alçaven als seus costats, ambdues amb una mà a les seves espatlles, observant l’escena i somrient-me, no per haver aparegut, ni pel descobriment de la llavor, sinó pel futur que m’esperava i ara puc gaudir.
Ara, en el punt més majestuós de la meva existència, recordo els meus orígens: com, fruit de la paciència i curiositat intrínseques humanes, va néixer la ciència.
  • Visites: 93

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN