LA INDIFERÈNCIA DE LA DIFERÈNCIA

Em presentaré com Miquela, potser no em coneguis i tampoc sàpigues qui sóc, vaig ser jutjada per ser diferent i no encaixar en els seus cànons. Tinc 26 anys i també tinc un secret massa pesat per aguantar. L'any 1876 no estava ben vist ser inusual i sobretot per a la meva família la qual no estava disposada a que nosaltres estiguéssim en boca dels nostres adorats veïns. Fa un temps que vaig conèixer a una noia, tenia daurats cabells, pell blanca i un somriure bella, el seu nom era Carlota i poc a poc em vaig enamorar perdudament d'ella. Era obvi que això havia de ser un secret, fa poc van descobrir a uns homes que duien una relació en secret i això era massa per a les ments tancades d'algunes persones en aquella època. Un bon dia a la ràdio que escoltàvem habitualment van parlar sobre aquest tema el qual van tractar com si fos una "malaltia", en aquell moment no vaig saber com reaccionar així que desitgi que els meus pares ho haguessin passat per alt per no haver de suportar dolorosos comentari, però per a la meva sorpresa no va ser així ells van començar a parlar i van dir una frase que sempre tindré en la meva memòria "els homosexuals són criatures de el diable" en aquest moment els ulls se me van inundar de llàgrimes però em controli. A el temps la ràdio va emetre el programa de ciència que jo tant desitjava escoltar ja que el meu somni sempre havia estat ser científica però els meus pares no em deixaven anar a la universitat. Un grup de metges havia inventat una cura per l'homosexualitat, es tractava d'una vacuna amb hormones que segons ells curava està "malaltia". Que quedi trencada per dins quan vaig escoltar això, era obvi que això era una ximpleria. Jo no vaig tenir molta sort i a el cap d'uns mesos els meus pares es van assabentar de la meva relació amb Carlota .Jo tenia por que em portaran a aquest espantós labaratario perquè em fessin proves i em tractaran com un conillet d'Índies. Hi ha parts que tinc borroses però recordo arribar a aquest lloc estar asseguda a la llitera i veure com dues persones que no tenien ni idea de medicina em administraven substàncies que em curaria, hagués donat tot per que els meus pares m'haguessin deixat estudiar ciències i poder deixar en ridícul a aquests home que tacaven el títol de metges. Aquells moments van ser els pitjors de la meva vida com una cosa a la que estimava tant com era la ciència podria estar a la vora de matar-me, ràpidament uns científics van irrompre al laboratori i van dir que aquests metges no tenien dret a utilitzar el laboratori i menys per fer proves ihnumanas. Jo no tenia cap malaltia, i menys un virus que segons alguns veïns es contagiava, fins recordo com deien que jo portaria una epidèmia. Jo només volia ser feliç, ser diferent no és estar malalts és poder fer el que vulguis sense que t'importi el què diran. Només diré que encara que vaig pensar que moriria en aquella llitera de laboratori, vaig poder estudiar per ser científica en concret m'agradava el camp de la biomedicina, vaig poder fer grans descobriments i tenir una veu. Em guanyi el respecte de molts científics coneguts. Era una dona lliure i ja no depenia de ningú ni res. Trobar el teu passió com per a mi era la ciència i que no et deixin desenvolupar-hauria d'estar prohibit. La ciència està a tot arreu com en el meu amor cap a Carlota aquesta jove que mai oblidaré. Ella somiava amb ser astrònoma, però a diferència de la meva ella no va poder tenir la mateixa sort i el que va passar en aquell laboratori és una tràgica història.

  • Visites: 57

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN