RECÍPROC

No necessito que llegeixis el que escric. Escric perquè tinc la necessitat de fer-ho. Perquè m’inspires. Perquè he trobat la forma de treure de dins meu molts colors que fins ara no existien. Colors que ni tan sols els cossos negres inclouen. He pogut viatjar sempre que ho he volgut i m’he endinsat en ments que semblaven laberints. M’he fet proteïna per intentar complir la funció que em demanaves, i que no em vas posar gens fàcil. He après, però segueixo tenint vertigen.

Com més m’endinso en tu, més m’adono que em queda un llarg camí per conèixer-te. De fet, dubto que algú ho hagi arribat a fer mai. Ets molt més complicada del que em pensava. Quan et vaig veure per primera vegada estava convençuda que erets relativament senzilla. Mai hagués dit que amagaries tants secrets; secrets que ni tan sols els més propers a tu saben. A poc a poc vaig anar veient que aquesta incertesa que em transmeties era el que més m’excitava. L’efecte que em causes té una estranya similitud amb l’efecte d’una droga: cada vegada en vull més.

Amb tu vaig començar a creure en l’amor i en totes aquestes bogeries que quan escoltes semblen només productes de pel·lícules i llibres. Quan m’ho explicaven des de fora jo no hi feia gaire cas, fins que de cop la meva vida va fer un gir de 180º. Descobrir noves sensacions va despertar en mi un sisè sentit. No puc explicar-te com, ja que no ho entendries, és bastant més difícil d’assimilar que la complexitat de la ment humana o que la teoria de la relativitat d’Einstein. Tan de bo pugues multiplicar la serotonina del meu cos i augmentar el nombre de receptors acoblats a les proteïnes G, potser d’aquesta manera ja no em cridaries tant l’atenció.

Reconec que soc bastant extravagant, i que m’agrada viure-ho tot intensament; per aquest motiu mai deixaré escapar-te. El meu destí és viure acompanyada de tu, i poder gaudir-te cada dia com si fos l’últim. T’ho mereixes. Si no fos per tu, el meu germà probablement ara no estaria aquí; i qui diu el meu germà, diu moltes altres persones. Trobo que tinc el dret i el deure de donar-te el valor que et mereixes i fer que els altres també ho facin. Has aconseguit el que mai ningú més en aquest món hagués cregut possible. Has estat una revolució, sempre trepitjant fort. No ha estat fàcil, ni ho serà, ja que cada vegada ens sorprens mes. Per a tu, jo tan sols soc un granet de sorra, un petit pilar que et recolza, però per mi ets molt més que això: a mi em dones la vida. Ets l’única capaç de tot, l’única immortal: tu seguiràs viva sempre.

Nosaltres no som res sense tu, i tu tampoc ets res sense nosaltres. No em puc descuidar de donar-te les gràcies. Has fet d’aquest món un món millor.
T’estimo, ciència.
  • Visites: 72

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN