Ciència per a persones

Era primavera a Barcelona i Rosalinda estava parlant amb el seu germà petit que semblava desconsolat. Guatson era un noi que li encantava la ciència, es passava incomptables tardes aprenent Javascript.
-La meva professora de mecànica quàntica m'ha passat un contacte d'una doctora d'enginyeria informàtica que et pot ajudar a fer el treball de recerca. -Li va dir a en Guatson.
-No faré el TR de programació al final. No hi vull estudiar això, estic mirant belles arts.
-Tu saps que no ho fas perquè tens por de no ser capaç. Que la majoria siguin dones no significa res. L'art està força bé, no m'hi malinterpretis, però sé que a tu t'agrada més la ciència.
-Mentida! A mi m'agraden molt les belles arts! Almenys hi ha referents homes coneguts.
-Ho sabia! T'estàs enganyant a tu mateix, et passes hores programant. Un dia em vas dir que el teu somni era inventar una aplicació! No ho fas perquè hi ha un estereotip de què només les dones ens dediquem a la ciència, però mai canviarà si gent com tu que l’apassiona la ciència no s'hi atreveix a anar contra la norma social establerta.
-Rosalinda, no hi ha quasi ningú a la carrera que sigui home! A més a més, com ja t'he dit abans, no hi conec cap famós programador.
-Tu saps que hi ha hagut molts descobriments per homes que han sigut atribuïts a les seves dones. Això ja ha canviat! És l'hora perquè pugueu demostrar que la ciència no és per dones ,ni per homes, la ciència és per a persones.
El temps va passar i en Guatson va decidir estudiar el que realment volia, l'enginyeria. Estava molt orgullós de la seva decisió. A la seva classe no hi havia quasi homes, i cada vegada que passava a una educació superior n'hi havia menys.

Un d'aquells estius va descobrir una manera d'unir l'art amb la ciència computacional. Va començar a pintar programant, i l'hi apassionava moltíssim. Combinar les arts amb les ciències el permetia portar la seva creativitat a un altre nivell, i un dia la inspiració va trucar la seva porta. Va recordar quan li va explicar a Rosalinda que el seu futur seria crear una aplicació.
-Guatson no t'adones que la física mola moltíssim! No som res comparat amb l'univers. La nostra importància és 0,1 multiplicat per 10 elevat a la menys infinit. Ja només de pensar que alguna cosa és infinita, no t'explota el cap?
-Prefereixo programar, és bastant millor. Pensa, mitjançant un llenguatge aconseguir esbrinar enigmes de codificacions.
-Que opines del temps? Imagina que estàs a un forat negre, veuràs a la terra girar ràpidament i allà passarà el temps més ràpid. Però si tu veus el que passarà des del forat negre mentre que jo a la Terra encara l'estic fent, llavors tot està ja predestinat. Però el destí no existeix, bé, el temps tampoc.
-Sí, interessantíssim, però no havies pensat que si aconseguim un algoritme que expliqui tot l'univers vol dir que algú l'ha creat. Déu existeix i és una informàtica!
-Esbrinem-ho! -Va exclamar Rosalinda.
-Ho sento. Jo vull fer una aplicació impactant que es faci famosa a tot el món. Ajudaria a gran part de la població.
La curiositat d'en Guatson i la Rosalinda era tan gran que va haver-hi una temporada que no paraven de parlar del mateix. Eren ells dos els únics que s'entenien, ja que els pares deien que era l'edat, i que ja creixerien.
Ja havia passat molt de temps d'aquella conversació, però la idea de crear una aplicació el seguia il·lusionant el mateix.
Va treballar moltíssim amb el seu ordinador, enviant emails i fent contactes. Les seves mans mai havien estat tan fluides teclejant com en aquell projecte.
-Molta programació i el que vulguis però no saps cuinar ni una truita francesa -Va dir rient Rosalinda.
-Tinc una idea.
-A veure amb què em sorprens avui.
-Doncs te'n recordes de quan érem petits i et vaig dir que volia crear una aplicació. Doncs ja l'he creada i a més a més l'he presentada a un certamen de Google. -Va explicar Guatson amb els ulls brillosos.
-De veritat?
-Sí, crec que canviarà la visió de molts estudiants.
-Però exactament, de què va?.
En Guatson li va revelar totes les funcions de la seva aplicació. Mesos més tard, es trobava al lliurament de premis de Google per les aplicacions que fan ajudes socials importants.
-Aquest premi el vull dedicar a tots els homes que no es creuen capaços d'entrar a les àrees STEM perquè no troben referents famosos, i l'estereotip els capta el pensament. Aquesta aplicació recull tots els projectes de suport als homes a la ciència. Tothom que l'entusiasmi la ciència, que persegueixi els seus somnis científics, perquè no hi ha cosa més preciosa que una ment curiosa.
  • Visites: 65

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN