Radis de roda

Obre els ulls. Per un cop no li tinguis por a la foscor. Deixa enrere les distraccions del pas del temps i allunya la rutina monòtona. Simplement observa allò que a poc a poc apareix sobre teu, a mesura que els ulls se t’acostumen a la foscor. Impressionant oi? Tanta llum on sembla que només hi pot haver negror.

—Aquestes són les estrelles de les llegendes? Les llums que es van perdre?

Ho són. Sempre hi són. Formant dibuixos celestials sota l’atenta mirada de la humanitat. Són elles les responsables de fer volar la nostra imaginació, les que ens permeten somiar que ho podem tot.
I si ens hi estem prou temps i t’hi fixes, veuràs com tota aquesta pila de llums dansen. Amb l’energia pròpia dels joves, les estrelles no resten mai quietes sinó que giren com ho farien els radis d’una roda. Algunes més ràpid, d’altres més lent, fins que seguint-les, s’arriba a un únic punt de llum que sempre resta quiet. El veus? Estic segur que sí, sempre has estat una noia espavilada.

—Ja el veig avi, un llum tènue però constant —declara la nena—. Què és?

Ha rebut molts noms. Fa mil·lennis que els nostres la coneixen. Els nostres avantpassats la seguien si en algun moment es perdien en les terres llunyanes. El cel era per ells el lloc on buscar reconfort, era serè com el mar en calma, allò que no canviava mai per més lluny que els viatges et portessin. I aquell, és l’estel sempre fidel, aquell que no et trairà mai si saps com buscar-lo. A més, com veus, té moltes germanes que ballen al seu voltant durant les nits fosques.

—Ballen al seu voltant?

Sí, totes les estrelles giren, menys ella. L’estrella polar, l’única que sempre assenyala la mateixa direcció, cap al nord. Les seves companyes la segueixen, encara que la distància entre elles sigui incalculable.

—Semblen tan... vives.

Moltes ho estan, d’altre van morir fa molt de temps. Veuràs, les estrelles viuen brillant. Durant anys i anys banyen de llum, orgulloses, el cel d’aquells planetes que són a prop d’elles. Però un cop s’acaba allò que cremen, un cop s’han tornat velles i el vigor desaccelera, s’apaguen.

—I moren? — Fa amb veu de preocupació la neta.

No del tot. La seva llum continua viatjant, impertorbable, al llarg de l’univers i del pas del temps. I un dia, en algun moment, arriba als ulls de nens i nenes com tu. Moren doncs? No. La seva vida s’allarga milions d’anys i perdura en l’esperit i el record d’aquells que continuen alçant la mirada al cel. Llàstima que en quedin ben poques. Abans n’hi havia més, molt més, en la dansa perpètua més bella de l’univers.

—Però avi, com és possible que no les hagués vist fins ara? —inquireix la petita— Per mi la nit sempre era fosca.

No és pas culpa teva petita, sinó meva i de la generació a la qual formo part. Vam ser nosaltres, els que vam esborrar les estrelles del cel. Vam ser ambiciosos i cecs. L’avenç desenfrenat ens va fer massa orgullosos, i mentrestant ens fèiem els sords davant les clares alarmes i avisos que sorgien. Vam voler arribar massa lluny i vam acabar esgotant el nostre propi planeta. Vam voler brillar massa, i vam aconseguir apagar aquelles llums que realment eren importants. Em sap greu petita, molt més que greu. La cobdícia va poder amb nosaltres i sou vosaltres qui ho pagueu.

—Però tot i això ara les veig. No hi podem fer res per recuperar-les?

No. El temps se’ns escola entre els dits i som incapaços de fer-hi res. Alguns ho intenten, però o acaben arrossegats per la malícia del món o s’uneixen al ball de les estrelles allà dalt al cel. Ja només ens queda venir aquí, lluny de tota civilització a contemplar allò que hem perdut.

—No avi, no hem perdut res. Les estrelles només s’han amagat, han anat a descansar. Jo les recuperaré. T’ho prometo.

Veig la mateixa determinació en els teus ulls que en els de tants altres abans. Però tu tens un regal que molts altres ni somien. Un regal que et van fer els teus pares molt més valuós que els diners o qualsevol propietat. Tu tens intel·ligència, perspicàcia i sobretot una bondat de cor inacabable. Et crec, potser sí que ens queda un bri d’esperança.
  • Visites: 67

ESCOLA D'ESCRIPTURA

EUSKAL ETXEA

AEELG

EDITORIAL GALAXIA

METODE

INVESTIGACIÓN Y CIENCIA

EL HUYAR

AELC

BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ESCUELA DE ESCRITORES

ESCUELA DE ESCRITORES

IDATZEN