La guerra interior

És un hivern molt dur i el cos ho està notant, han sortit i entrat de diverses guerres, totes victorioses, però s'han cobrat moltes vides. Per fi el cos aconsegueix relaxar-se i recuperar-se a poc a poc.

El Capità suprem cervell es troba en el seu descans després de tanta feina, però és abruptament interromput.

—Capità tinc una notícia —diu la neurona al cervell. El cervell s'incorpora després del seu "descans".

—¿Què passa ara, neurona A-1808? Ja saps que no m'agrada que em molestin mentre descanso.

Neurona A-1808 sempre ha estat allà per al cervell, ha estat fidel i ha viscut tota mena de guerres amb el capità. És el seu fidel company, i en què el cervell pot confiar més.

—Sí senyor, però li tinc una notícia molt greu—- insisteix.

—Doncs digues-me què saps, que tinc una reunió d'aquí poc.

—S'ha detectat un virus maligne al sistema i està avançant molt ràpidament.

—¿Una altra vegada!?, si acabem de sortir del coronavirus.

—Ho sé, senyor, suposo que s'ha aprofitat en un moment de debilitat, creu que estem preparats per a una altra guerra, ja saps que l'anterior va arrasar amb milers de soldats.

—Farem el que sigui per salvar-nos. —es posa dret— Per on ha entrat?

—Em comuniquen que per les fosses nasals senyor.

—¿I ja heu enviat les cèl·lules epitelials per aturar-los?

—No senyor, em confirmen que encara no.

—Què!? Doncs a què espereu! —diu exaltat i aclaparat per la notícia.

—Sí, senyor, ara mateix, les meves disculpes. —diu ferm i corre a comunicar-ho.

I així doncs les neurones s'endinsen en el sistema nerviós, alliberen els neurotransmissors després de fer la sinapsi, avisant a les cèl·lules epitelials. L'armada epitelial lluita en contra dels virus aproximant-se a la gola. El cos està molt dèbil després de tantes guerres seguides, però no està preparat per perdre, així que dona tot el que pot en la batalla perquè no avanci. Malgrat que l'esforç, es veu que no va ser tan gran, perquè el virus va aconseguir arribar-hi i inflamar tota la zona de la gola. Els impulsos nerviosos fan saber a la neurona A-1808 sobre la inflamació i s'afanya a preguntar-li al cervell què fer.

—Capità! Em comuniquen que tota la zona s'està començant a inflamar, què fem? —li pregunta nerviós.

—D'acord, avisa immediatament els glòbuls blancs. —diu ferm.

—Quin departament? —pregunta la neurona.

—Els neutrofílics, limfocists i monòcits, així assegurem que contraataquin els neutrofílics primer i que arribin els reforços després.

—Afirmatiu, ho comunicaré ara.

I és així quan la guerra continua, emportant-se moltes vides, malgrat de la feblesa del cos no sembla que el pari en cap moment. La lluita és llarga i en cap manera es deixarà que vagi a pitjor. El cos segueix en alerta en tot moment quan la neurona arriba amb informació d'últim moment al cervell, podria determinar el rumb de tota la guerra.

—Senyor no es detecta ja cap amenaça! —diu exaltat.

—Això vol dir —es queda una mil·lèsima de segon pensant i el seu fidel acompanyant l'interromp.

—Hem guanyat! —festeja.

Tot el cos ho celebra, però noten el seu cansament, i és que encara no ha acabat, ja que han arribat els anticossos preparats pel seu treball i és així quan el cos després de tant esforç, ho dona per finalitzat i torna a la normalitat.