Skip to main content

L' ATZUCAC

D'esma i esbufegant vaig arribar a les entranyes d'aquella cova. Al macuto portava aigua suficient i la cantimplora i un manuscrit encriptat que em deixà en Rashid a la meva taquilla, abans d'anar-me'n a emprendre l'aventura. A mesura que m'anava endinsant a la gruta, els meus pensaments hiperactius i el meu cor bategava accelerat. Sabia les conseqüències que això em provocava: sequedat a la gola, suor freda, un mareig sobtat i un demai definitiu. Sabia que el glucagó me'l havia deixat a casa. Quin sentit tindria dur-lo si no tenia forces suficients per punxar-me? Havia de fer-me forta! Aquella tarda, després de l'institut vaig tornar a casa abatuda però sabent-me més capaç.

Tot el que desitjava era arribar a creuar el límit, la meva vida havia estat un degotall de conflictes que m'havien sobrepassat. Quin sentit tindria fer-me enrere. Aquella colla de sapastres no aconseguirien encorralar-me. Aquell darrer "trend" a Tik Tok no m'havia deixat indiferent, ja n'hi havia prou de suportar l'assetjament. La noia callada i maldestre amb gustos estrafolaris es posava a la fi les piles per sortir-se'n i deixar clau piu a aquella colla de setciències. Sempre esperant-la a la sortida de l'institut, a punt de riure's de qualsevulla estirabot i fer-la quedar en evidència davant la classe a causa de la seva timidesa.

A la fi, els podria demostrar que podia superar-los, valia la pena. El TOC que li havien detectat almenys servia per haver-se empassat tots els manuals d'encriptació que hi havia a la Biblioteca del barri, i tots els documentals que havia pogut veure amb la wiffi de prepagament. Sabia el que volia fer: deixar-los amb un pam de nas, per primer cop a la vida. Seria durant el Projecte de Síntesi. Això de ser la trapella i l'enginyosa, l'havia empoderat de tal manera que anà a comprar tot el que necessitava a la ferreteria: lot, un parell de mosquetons. Calia fer-los caure en el parany així que com la tenien molt controlada, va ser fàcil. La tafanera de la Nerea va copsar ràpidament que s'havia deixat el seu diari al laboratori de Ciències. Avisà al Sergi que era el cap de turc del grup, el que feia la feina bruta, ell fou qui va encarregar-se de robar-me l'agenda. Allí i vaig deixar la nota encriptada, aquella que suposadament m'havia d'impulsar a venjar-me de tots els escarnis que m'havien fet. Havia dut la càmera i vaig començar a filmar. De sobte, l'Arnau em va agafar in fraganti i em va fer pujar al seu cotxe. Va avisar per WhatsApp a la colla. Era un grup reduït, però junts feien molta por, era trobar-los i tremolar. A mi em tenien crivellada treien memes a tort i a dret. Ja m'hi havia acostumat,."Pell morta em deia la Masha!" Però ara, jo estava decidida així què no tenia res a perdre, quan em van enxampar em vaig sentir fins i tot alleugerida, què més em podien fer?

L'Arnau prengué la iniciativa i els donà instruccions, els altres obeien al líder quan actuava despòticament. -"L'abandonarem al bosc i que s'espavili" digué amb veu impetuosa. La Nerea, afegí -"Potser ja n'hi ha prou no us heu rigut prou d'ella?. Volieu espantar-la i ja ho heu aconseguit!". Irreverent, l'Arnau ignorà amb condescendència:" Qui no vulgui venir que es quedi en terra". En Sergi agafà el volant i em deixaren al mig de Collserola. Aviat es feu de nit i allò era com la gola del llop. A les palpantes vaig caure en una balma, no tenia el mòbil, ni el lot. Els molt poca-soltes me l'havien pres. Per sort duia, uns mistos a la butxaca del darrer experiment a l'aula del laboratori. Estava tot obscur, una suor freda em va recórrer l'esquena. Quan vaig aixecar el cap, davant meu, aparegué una pintura, era d'un color vermellós. Em vaig impressionar, no podia ser cert. Em recordava a la lliçó que en Pep ens havia fet sobre Altamira. Ràpidament, vaig encendre un altre llumí, era grandiós, era un de bisó! L'endemà, a trenc d'alba vaig arribar a la carretera. Vaig fer dit i una noia es va aturar. Em va dur a casa. La mare estava corpresa quan em veié es posà a plorar, La policia també estava allí. Folla d'alegria els vaig dir: -"Crec que he fet un petit descobriment!" .
  • Visites: 102