Skip to main content

UN MUSEU EXTRANY

Hi havia una vegada un nen de 7 anys que es deia Miquel i li encantaven els dinosaures. Ell i el seu millor amic, en Pau, es passaven el dia investigant sobre ells. La seva afició cap als dinosaures havia començat quan tenien només 4 anys i estaven a casa d'en Pau mirant la tele. A la tele feien uns dibuixos animats que es deien "Dinotren". A en Pau i a en Miquel els hi van encantar, i des d'aquell dia el seu somni era viure un altre cop a l'època dels dinosaures. Se sabien totes les espècies de dinosaures que havien existit, havien anat a molts museus i a moltes exposicions de dinosaures per tot Espanya, i havien vist moltíssims documentals sobre dinosaures.

Per Setmana Santa, les famílies dels dos nens van veure que feien una exposició de dinosaures a Sevilla, i aprofitant que el germà d'en Miquel tenia un torneig de futbol allà, hi van anar. Els dos petits tenien moltes ganes d'anar a l'exposició, però hi havia un problema: que el germà d'en Miquel, l'Albert, tenia un partit al mateix dia. Al final, les mares dels nens es van quedar amb l'Albert i els dos pares van acompanyar a en Miquel i a en Pau a l'exposició. Els pares d'en Miquel i en Pau eren una mica despistats. A l'entrar, els hi van posar un petit vídeo d'introducció que parlava de les diferents espècies de dinosaures com el T-Rex, el triceratops, el diplodocus o el velociraptor. També explicava quina era la teoria de la seva extinció: un meteorit havia caigut a la terra i havia provocat l'extinció de quasi tots els animals que habitaven a la Terra en aquell moment. Quan es va acabar el vídeo, en Miquel i en Pau estaven tan emocionats que no van ni mirar si els seus pares els seguien i van anar a mirar l'exposició.

A la primera part, sortien totes les èpoques de l'era dels dinosaures com el juràssic o el triàsic, i els seus animals més destacats, el que havia passat a cada període i més informació. Més endavant, hi havia les diferents espècies de dinosaures amb molta informació, fotos, un esquelet i depèn de quins tenien algun os real que havien trobat els arqueòlegs. A en Pau, li va cridar l'atenció un punt en concret: un esquelet de brontosaurus que era gegant. Allà, al costat, hi havia una part de la seva cua en una vitrina que posava que era d'un brontosaurus real i que havia estat trobada per un arqueòleg que es deia Lluís. En Pau va pensar que li encantaria ser arqueòleg de gran, per trobar moltes més restes de dinosaures per fer-se famós.
Però en Miquel s'havia fixat en una altra cosa. Una porta que posava "NO entrar. Només personal autoritzat". Al cap de dos segons, ja estava obrint la porta i en Pau entrava tot darrere. A dins, només hi havia una cadira amb un llibre molt gran. Tota la sala era negra, també l'única cadira que hi havia. En Pau es va començar a acostar cap al llibre amb l'intenció d'obrir-lo i quan estava a punt d'agafar-lo, un soroll el va espantar. Era la veu del seu pare que li deia:
Pau! Pau! Desperta't que ja hem arribat a Sevilla i en Miquel i els seus pares ens esperen.
Tot havia estat un somni.
  • Visites: 97