Un viatge pels records
Recordo…
Ara recordo aquell dia amb claredat. Tanco els ulls per poder aguditzar els meus sentits. Per tornar a olorar el petricor, per sentir com la pluja baixa suaument per les meves galtes fent-me moixaines, els calfreds produïts pel vent i sobretot, el caliu dels seus llavis sobre els meus. La tendresa del seu tacte i la innocència del primer petó. Ell, amb la seva característica polsera amb el símbol d'infinit, i jo, amb les meves Converse vermelles. Aquell era el nostre últim dia junts, després, es traslladaria amb la seva família, i per això, em va donar un paper amb el seu número. Paper, que en arribar a casa, vaig descobrir que no havia escapat de l'aigua, la meva bossa no havia estat suficient aixopluc per ell.
On estarà ara? Que haurà pensat de mi? Encara se'n recorda del moment que vam compartir tan vívidament com jo ho faig?
Records, una paraula que heu escoltat des de petits. Una paraula, que ens connecta amb el passat, sense els records no seríem qui som avui en dia. Què us semblaria si us digués que és possible viatjar al passat i tornar a reproduir aquests records? No podríeu canviar el passat, però crearíeu una simulació amb el vostre cervell i quedaria guardada en aquesta petita màquina. Voleu tenir les vostres memòries reals guardades i sempre poder veure-les un altre cop?
Allà estava jo, presentant el meu nou invent, l'anomenat Safe Memories o SaMe pels amics. La creació que anava més enllà d'una càmera de fotos o d'un vídeo, una que et permet tornar a reproduir escenes que has viscut i sentir-les en primera persona. Aquest aparell connecta amb l'hipocamp, estructura encarregada d'emmagatzemar els records. Aquesta regió del cervell es troba al sistema límbic i associa emocions positives o negatives a les memòries. Quan la càrrega emocional és més forta, més fàcil per la màquina és detectar-la. També aporta espai i temps, fent possible organitzar totes aquestes vivències en una carpeta. A més, SaMe també connecta amb el lòbul temporal, que acaba de processar els records i integra sensacions del gust, l'oïda, la vista i el tacte. Per poder sentir l'olor SaMe envia impulsos al bulb olfactori per produir-la. No és genial? Vaig trigar anys en crear aquesta fantàstica obra d'art. Buscant informació, creant hipòtesis, fent experiments per tal d'afirmar-les o negar-les, fallant, tornant a intentar-ho i fallant de nou. Tot i que es triga una eternitat, així és com funciona el nostre mètode científic, veritat? I no negaré que m'ho vaig passar molt bé investigant.
La multitud aplaudia, demanaven a crits una demostració. Si la volen, perquè no?
- D'acord, ja està bé! Qui vol ser el primer a ensenyar al públic com funciona la innovació SaMe?
De sobte, un mar de mans que imploraven ser escollides emergia davant meu. Entre totes, en va sorgir una de molt coneguda i com no, amb l'infinit en ella i jo, davant d'aquell esdeveniment fortuït, amb el calçat que semblava fet del fil vermell del destí.
Ara recordo aquell dia amb claredat. Tanco els ulls per poder aguditzar els meus sentits. Per tornar a olorar el petricor, per sentir com la pluja baixa suaument per les meves galtes fent-me moixaines, els calfreds produïts pel vent i sobretot, el caliu dels seus llavis sobre els meus. La tendresa del seu tacte i la innocència del primer petó. Ell, amb la seva característica polsera amb el símbol d'infinit, i jo, amb les meves Converse vermelles. Aquell era el nostre últim dia junts, després, es traslladaria amb la seva família, i per això, em va donar un paper amb el seu número. Paper, que en arribar a casa, vaig descobrir que no havia escapat de l'aigua, la meva bossa no havia estat suficient aixopluc per ell.
On estarà ara? Que haurà pensat de mi? Encara se'n recorda del moment que vam compartir tan vívidament com jo ho faig?
Records, una paraula que heu escoltat des de petits. Una paraula, que ens connecta amb el passat, sense els records no seríem qui som avui en dia. Què us semblaria si us digués que és possible viatjar al passat i tornar a reproduir aquests records? No podríeu canviar el passat, però crearíeu una simulació amb el vostre cervell i quedaria guardada en aquesta petita màquina. Voleu tenir les vostres memòries reals guardades i sempre poder veure-les un altre cop?
Allà estava jo, presentant el meu nou invent, l'anomenat Safe Memories o SaMe pels amics. La creació que anava més enllà d'una càmera de fotos o d'un vídeo, una que et permet tornar a reproduir escenes que has viscut i sentir-les en primera persona. Aquest aparell connecta amb l'hipocamp, estructura encarregada d'emmagatzemar els records. Aquesta regió del cervell es troba al sistema límbic i associa emocions positives o negatives a les memòries. Quan la càrrega emocional és més forta, més fàcil per la màquina és detectar-la. També aporta espai i temps, fent possible organitzar totes aquestes vivències en una carpeta. A més, SaMe també connecta amb el lòbul temporal, que acaba de processar els records i integra sensacions del gust, l'oïda, la vista i el tacte. Per poder sentir l'olor SaMe envia impulsos al bulb olfactori per produir-la. No és genial? Vaig trigar anys en crear aquesta fantàstica obra d'art. Buscant informació, creant hipòtesis, fent experiments per tal d'afirmar-les o negar-les, fallant, tornant a intentar-ho i fallant de nou. Tot i que es triga una eternitat, així és com funciona el nostre mètode científic, veritat? I no negaré que m'ho vaig passar molt bé investigant.
La multitud aplaudia, demanaven a crits una demostració. Si la volen, perquè no?
- D'acord, ja està bé! Qui vol ser el primer a ensenyar al públic com funciona la innovació SaMe?
De sobte, un mar de mans que imploraven ser escollides emergia davant meu. Entre totes, en va sorgir una de molt coneguda i com no, amb l'infinit en ella i jo, davant d'aquell esdeveniment fortuït, amb el calçat que semblava fet del fil vermell del destí.
- Visites: 71