"Tecnologia i controvèrsia: El renéixer dels dinosaures i els dilemes ètics a l'era de l'arqueologia genètica"
Va ser el passat 15 de juny quan la Dra. Almo, cap del Centre d'Investigació Genètica de Barcelona, va descobrir la clau que la portaria a ser la primera científica de la història mundial en desxifrar el genoma complet d'un dinosaure extingit des de fa 150 milions d'anys. La seva troballa va ser el fruit de dues dècades i mitja d'investigació i recerca constant i exhaustiva per part seva i del seu equip de treball.
Segons com ella ha explicat als periodistes de la prestigiosa revista The International Journal of Developmental Biology: "Ha sigut un procés llarg i costós, tant econòmicament com per la seva complexitat". "Gràcies a aquest descobriment serem capaços de crear el primer dinosaure viu que ha vist aquest planeta des del Paleocè".
La mateixa doctora també ha afirmat que no en serà només un, sinó que el planeta Terra tornarà a veure poblacions senceres de dinosaures, tot i que per seguretat estaran en captivitat.
El dinosaure del qual s'ha desxifrat l'ADN és l'Othnielosaurus. S'espera que en anys vinents l'equip de la Dra. Almo desxifri els codis genètics de més fòssils i, per tant, ser capaços de reproduir una major varietat d'espècies.
El favorit, i el qual la seva reproducció és la més "senzilla" i propera, és el Vectiraptor.
Aquest descobriment ha derivat en moltes preguntes i qüestions ètiques, i ha recollit tant crítiques com elogis per part de les comunitats ecologista i animalista, i la científica, respectivament.
Les dues preguntes que més s'han repetit entre la multitud han sigut: "És segur i sostenible per a nosaltres, i per al planeta, el fet de reviure aquests éssers prehistòrics? I hi haurà cap inconvenient a l'hora de barrejar espècies d'eres tan diferents?"
La doctora ens ha contestat aquestes preguntes, i ha afirmat que si controlem la població de dinosaures "amb lupa" i la mantenim sota captivitat, no hauria per què haver-hi cap mena de problema. En vers a la segona qüestió, ens ha explicat que mai s'haurien d'ajuntar animals actuals amb dinosaures, ja que les diferències entre tots dos, tant fisiològiques com psicològiques, són massa grans i ben segur ocasionarien forts conflictes.
Per part de la comunitat científica mundial se li ha donat molta importància al tema. Fins i tot el Centre Europeu d'Investigacions Prehistòriques ha guardonat a la doctora amb el premi "Biotechnical Discovery of the Decade Award". L'entrega serà el pròxim 17 d'agost a la seu de la institució, a Brussel·les. També cal destacar juntament amb ella dos grans investigadors més que rebran el premi. Un d'ells és Oliver Smithies, pel descobriment de la tècnica de recombinació homòloga d'ADN transgènic a l'ADN genòmic i el desenvolupament de l'electroforesi; i l'altre és Andrew Albiolson, pel desenvolupament d'un nou fàrmac que és capaç de reparar teixits tous, danyats per talls o cremades, quasi per complet en tan sols dos o tres minuts.
La setmana passada l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Espanya, ha llençat un projecte municipal que consisteix en l'ampliació del zoo de la ciutat, amb la incorporació d'una nova zona especialitzada per a la cura i manteniment dels dinosaures. Aquesta comptarà amb set noves cel·les individuals d'uns 250 m², i tres cel·les més per a parelles d'uns 750 m².
Tot i la gran inversió que aquestes institucions estan disposades a pagar, la Dra. Almo s'ha negat rotundament a la idea de monopolitzar el seu descobriment, ja que ha afirmat que els dinosaures no han estat retornats a la vida per a ser exposats en públic, sinó que han de ser exclusivament utilitzats per a la recerca científica i l'avenç tecnològic.
La seva contestació no ha agradat gens al govern central, i el president Lorenzo Benavides s'ha manifestat en una roda de premsa afirmant que si la doctora no accedeix a la seva proposta, la suspendrà del seu càrrec. Això no ha agradat gens tant a la població civil com a la comunitat científica, de la qual diversos científics del país han mostrat el seu enuig i rebuig cap a l'actual govern. A més, s'han organitzat manifestacions per a defensar a la doctora davant del president Benavides en diferents ciutats del país, com Barcelona, Madrid o València.
Publicat el dia 9 de juliol de 2054
Per Francesc Beltrán i Sabater
Revista de Recerca Biològica de l'Ebre
Segons com ella ha explicat als periodistes de la prestigiosa revista The International Journal of Developmental Biology: "Ha sigut un procés llarg i costós, tant econòmicament com per la seva complexitat". "Gràcies a aquest descobriment serem capaços de crear el primer dinosaure viu que ha vist aquest planeta des del Paleocè".
La mateixa doctora també ha afirmat que no en serà només un, sinó que el planeta Terra tornarà a veure poblacions senceres de dinosaures, tot i que per seguretat estaran en captivitat.
El dinosaure del qual s'ha desxifrat l'ADN és l'Othnielosaurus. S'espera que en anys vinents l'equip de la Dra. Almo desxifri els codis genètics de més fòssils i, per tant, ser capaços de reproduir una major varietat d'espècies.
El favorit, i el qual la seva reproducció és la més "senzilla" i propera, és el Vectiraptor.
Aquest descobriment ha derivat en moltes preguntes i qüestions ètiques, i ha recollit tant crítiques com elogis per part de les comunitats ecologista i animalista, i la científica, respectivament.
Les dues preguntes que més s'han repetit entre la multitud han sigut: "És segur i sostenible per a nosaltres, i per al planeta, el fet de reviure aquests éssers prehistòrics? I hi haurà cap inconvenient a l'hora de barrejar espècies d'eres tan diferents?"
La doctora ens ha contestat aquestes preguntes, i ha afirmat que si controlem la població de dinosaures "amb lupa" i la mantenim sota captivitat, no hauria per què haver-hi cap mena de problema. En vers a la segona qüestió, ens ha explicat que mai s'haurien d'ajuntar animals actuals amb dinosaures, ja que les diferències entre tots dos, tant fisiològiques com psicològiques, són massa grans i ben segur ocasionarien forts conflictes.
Per part de la comunitat científica mundial se li ha donat molta importància al tema. Fins i tot el Centre Europeu d'Investigacions Prehistòriques ha guardonat a la doctora amb el premi "Biotechnical Discovery of the Decade Award". L'entrega serà el pròxim 17 d'agost a la seu de la institució, a Brussel·les. També cal destacar juntament amb ella dos grans investigadors més que rebran el premi. Un d'ells és Oliver Smithies, pel descobriment de la tècnica de recombinació homòloga d'ADN transgènic a l'ADN genòmic i el desenvolupament de l'electroforesi; i l'altre és Andrew Albiolson, pel desenvolupament d'un nou fàrmac que és capaç de reparar teixits tous, danyats per talls o cremades, quasi per complet en tan sols dos o tres minuts.
La setmana passada l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Espanya, ha llençat un projecte municipal que consisteix en l'ampliació del zoo de la ciutat, amb la incorporació d'una nova zona especialitzada per a la cura i manteniment dels dinosaures. Aquesta comptarà amb set noves cel·les individuals d'uns 250 m², i tres cel·les més per a parelles d'uns 750 m².
Tot i la gran inversió que aquestes institucions estan disposades a pagar, la Dra. Almo s'ha negat rotundament a la idea de monopolitzar el seu descobriment, ja que ha afirmat que els dinosaures no han estat retornats a la vida per a ser exposats en públic, sinó que han de ser exclusivament utilitzats per a la recerca científica i l'avenç tecnològic.
La seva contestació no ha agradat gens al govern central, i el president Lorenzo Benavides s'ha manifestat en una roda de premsa afirmant que si la doctora no accedeix a la seva proposta, la suspendrà del seu càrrec. Això no ha agradat gens tant a la població civil com a la comunitat científica, de la qual diversos científics del país han mostrat el seu enuig i rebuig cap a l'actual govern. A més, s'han organitzat manifestacions per a defensar a la doctora davant del president Benavides en diferents ciutats del país, com Barcelona, Madrid o València.
Publicat el dia 9 de juliol de 2054
Per Francesc Beltrán i Sabater
Revista de Recerca Biològica de l'Ebre
- Visites: 49