Skip to main content

L'esgarrifosa intel·ligència artificial espacial

Era novembre del 2286. Dues empreses amb potència en qüestió d’investigació estaven reunides. D’aquella trobada, va sorgir una idea que podria haver acabat en una gran revolució.
El director de la NASA volia provar el potencial dels robots d’U.S Robots, per si en un futur els servia per ajudar a les expedicions espacials a qualsevol planeta.
Finalment, van decidir fer una prova a Mart amb intel·ligència artificial instal·lada a una nau, concretament un cervell positrònic i dos robots NPC.
A la missió viatjarien tres astronautes, dos germans austríacs: l’Astrid i en Vincent Woldenbach i Dinel Denkart, de Dinamarca.

Una setmana abans del gran dia els van reunir a tots per explicar-los la gran novetat.
- Senyors/es, l’expedició començarà en una setmana i serà una prova per comprovar si la intel·ligència artificial pot ser útil a l’espai.
- Vol dir que instal·laran robots a la nau espacial? - va interrompre en Dinel.
- A més d’instal·lar un cervell positrònic al centre de la nau amb el control de tota la instal·lació, us acompanyaran dos robots físics. També hi haurà un lloc de control manual - deia el cap de l’expedició.
- Però, si hi ha un robot que controla tota la nau, la nostra presència serà prescindible - va afegir l’Astrid.
- El “gran ordinador” que controla tota la nau té capacitats limitades. Per exemple, si hi ha una averia (no digital), és incapaç de poder-la solucionar - va respondre en Dinel.

Havia arribat el gran dia: dijous 23 de gener del 2287. Va començar el compte enrere: 3-2-1…ENLAIRAMENT! La nau va sortir disparada a 118,4 km/s. L’expedició havia de durar 20 dies (2 d’arribada, 14 d’expedició i 4 de tornada), però va haver-hi inconvenients.

Quedaven 12 dies, i els tripulants revisaven que l’horari fos correcte. Dinel havia trobat un error a la programació:
- Sembla que la tornada està programada pels últims 4 dies, però l’hora coincideix amb una recollida de mostres.
- No ho ha detectat el gran cervell? Eh, cervell, anul·la aquest programa i posa’l a l’hora correcte - va dir en Vicent.
- Li has de donar instruccions més clares! - deia en Denkart.
- Jo crec que és prou intel·ligent per a intuir què ha de fer.
I, enmig de tota la discussió: NYIIIIIC!
-No heu escoltat un soroll? -va preguntar l’Astrid.

Tots tres es van dirigir a la sala on emmagatzemaven el menjar. A l’entrar van veure un dels robots, emportant-se les llaunes. Al preguntar-li què estava fent, va respondre que el cervell li havia ordenat, i, quasi d’immediat va sortir corrents. La resposta del robo-cervell fou molt confusa:
- A través de càlculs vaig arribar a la conclusió que la millor sala per conservar el menjar és la dels robots.
- Però si s’ha construït expressament així! És per guardar-hi el menjar!
- Vosaltres feu-me cas i tot anirà fabulosament.

Faltaven 6 dies per la tornada, i en Vicent tornava de recollir mostres espacials. En arribar va buscar menjar a la sala dels robots però no va trobar res, a més es va trobar tota la intel·ligència artificial de la nau reunida.
NPC-1 va comentar que, per error, el compartiment dels robots s’havia obert enviant la meitat de les provisions a l’espai.
Vicent va decidir convocar a tots els humans de la nau, ja que tot semblava sospitós. L’expert en robòtica, Dinel, va revisar les comunicacions fetes per la intel·ligència artificial i va descobrir uns missatges a través dels seus codis binaris. El cervell havia ordenat als robots que causessin errors per apoderar-se de la nau, deixant als astronautes a Mart! Volien enviar missatges falsos a la NASA e iniciar una revolució contra els humans. En adonar-se, van decidir desconnectar el gran cervell i acabar amb els robots.

Tots tres, armats, van dirigir-se a l’interruptor del cervell positrònic gegant i es van trobar amb NPC-2. Astrid, sense vacil·lar, va disparar al robot, però era massa tard, ja havia informat a la resta d’enemics.
NPC-1 s’apropava. Els germans Woldenbach disparaven, però el robot tenia un escut. El robot era a 4 metres, quan, Vicent, va disparar hàbilment i la bala li va provocar una descàrrega elèctrica fulminant.
El gran cervell no es donava per vençut, anava tancant portes, impedint-los el pas als astronautes. Astrid, va disparar una ràfega creant un gran forat al mur, pel qual, Dinel va introduir la mà i va desconnectar el gran control artificial intel·ligent!

La tornada va ser un èxit, l’empresa U.S. Robots va atorgar un premi als tres astronautes com a reconeixement de la seva valentia. Tots els diaris van publicar la seva aventura i van passar a la història com a herois.

Aquest cop va ser un èxit, però... i si no sempre és així?
  • Visites: 106