UNA CREACIÓ ESPATERRANT
Vet aquí que una vegada, en un poble anomenat Curiosilandia, hi vivia un científic boig, però intel·ligent anomenat Dr. Chumberlain, qui comunament era conegut com a Chumby. Era molt famós perquè havia guanyat 29 Premis Nobel gràcies als seus invents increïbles, entre els quals cal destacar clarament el cotxe-avió, el rastrejador o les sabates voladores amb un robot integrat.
Ell vivia feliç a la seva mansió amb la seva dona, la senyora Chumberlain, i els seus dos fills. Bé, més aviat era un fill, en Charles Chumberlain, que tenia 30 anys, i un robot amb cos de persona molt intel·ligent que ell mateix considerava fill, que es deia Rob-top i tenia 5 anys d’antiguitat. En Chumby veia que ja es feia gran (tenia 68 anys, 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies) i volia acabar la seva gran carrera científica amb el més gran dels seus invents i el Premi Nobel número 30 que el certifiqués com al millor científic de la història. Però com ja havia creat tantes coses, no sabia què fer. Havia fet aparells per cuidar la natura, per la robòtica, havia millorat peces de roba... Què podia fer més?
Van passar uns dies i, cansat de pensar tant, en Chumby va decidir entrar al Google “normal” (ell ja havia creat un Google millorat, que el va anomenar Google 2.0) i cercar una idea o notícia que l’inspirés a crear el seu major invent. Després de 43 minuts i 30 segons, va trobar una notícia que deia: Una tomba egípcia ha estat trobada a El Caire, Egipte. Llavors, ell va pensar: “Com m’agradaria ser a Egipte i conèixer els seus costums”. Poc després, ja ho tenia! Podia crear una màquina del temps que parli, amb un GPS i rastrejador de tresors inclòs. Ara només havia de pensar com fer-ho i anotar els passos de la construcció a la seva llibreta.
Al cap d’uns dies, ja ho tenia tot a la seva ment i es disposava a començar. Quan ja tenia la forma de la màquina del temps, va anar a buscar el material clau: unes pólvores espaciotemporals amb tots els fets de les grans civilitzacions de la història: la Grècia Clàssica amb els Jocs Olímpics, l’Antic Egipte, la prehistòria... I també un vestit especial que va dissenyar per als viatges en el temps.
Es va preparar, va dir adeu a la senyora Chumberlain i a en Charles (en Rob-Top s'estava carregant) i, va decidir que aniria a la Grècia Clàssica. Va tirar les pólvores i li va dir a la màquina “A la Grècia Clàssica!” i va desaparèixer de la mansió. Va anar a parar a un lloc ple de gent, semblava que era un mercat. El seu vestit es va transformar en una túnica blanca i també portava un sensor que li permetia parlar i entendre el grec. De sobte, van aparèixer uns soldats que anaven davant d’una quadriga que era conduïda per una silueta que en Chumby coneixia... Era l’Alexandre Magne! El millor emperador grec de la història era davant seu! Se’l veia bastant jove, d’uns 21 o 22 anys, i anava saludant a tota la gent.
Tot seguit, en Chumby va veure un cartell en grec que posava “Atenes” i va decidir anar a veure la ciutat. Va veure el Partenó i, d’amagat, va fer-li una foto. Després, es va trobar una moneda grega bastant gran i va anar a comprar-se un collaret de pedres de record. Ja havia vist com era Grècia, i a continuació volia viatjar a Egipte. Va dir a la màquina “a Egipte!” i va desaparèixer sense deixar rastre de la gran Grècia Clàssica per anar a l’Egipte dels faraons.
Va aparèixer en un desert, i, al fons, es veia una edificació en construcció... Era l’Esfinx de Gizeh! Va caminar uns quants metres per veure-la més de prop i, d’amagat, va fer-s’hi un “selfie”. Amb la seva túnica egípcia, va entrar a Memfis i va veure el gran palau del faraó Kefren. Hi havia tallers, camps de conreu... Després de veure la ciutat de Memfis, en Chumby va decidir tornar a casa i publicar el seu nou invent. Va cridar “a casa!” i va desaparèixer de l’Egipte del faraó Kefren.
Al cap d’uns dies, en Chumby va rebre una notificació al mòbil que deia que havia estat nominat al Premi Nobel de la ciència. Era la seva oportunitat! Va anar al palau on es duia a terme la cerimònia. El de la ciència, va ser l’últim i, el guanyador va ser... El doctor Chumberlain amb la seva màquina del temps! Havia aconseguit el seu 30è premi Nobel de la ciència!
En Chumby va viure feliç els seus últims anys com a científic fins a la seva mort.
Ell vivia feliç a la seva mansió amb la seva dona, la senyora Chumberlain, i els seus dos fills. Bé, més aviat era un fill, en Charles Chumberlain, que tenia 30 anys, i un robot amb cos de persona molt intel·ligent que ell mateix considerava fill, que es deia Rob-top i tenia 5 anys d’antiguitat. En Chumby veia que ja es feia gran (tenia 68 anys, 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies) i volia acabar la seva gran carrera científica amb el més gran dels seus invents i el Premi Nobel número 30 que el certifiqués com al millor científic de la història. Però com ja havia creat tantes coses, no sabia què fer. Havia fet aparells per cuidar la natura, per la robòtica, havia millorat peces de roba... Què podia fer més?
Van passar uns dies i, cansat de pensar tant, en Chumby va decidir entrar al Google “normal” (ell ja havia creat un Google millorat, que el va anomenar Google 2.0) i cercar una idea o notícia que l’inspirés a crear el seu major invent. Després de 43 minuts i 30 segons, va trobar una notícia que deia: Una tomba egípcia ha estat trobada a El Caire, Egipte. Llavors, ell va pensar: “Com m’agradaria ser a Egipte i conèixer els seus costums”. Poc després, ja ho tenia! Podia crear una màquina del temps que parli, amb un GPS i rastrejador de tresors inclòs. Ara només havia de pensar com fer-ho i anotar els passos de la construcció a la seva llibreta.
Al cap d’uns dies, ja ho tenia tot a la seva ment i es disposava a començar. Quan ja tenia la forma de la màquina del temps, va anar a buscar el material clau: unes pólvores espaciotemporals amb tots els fets de les grans civilitzacions de la història: la Grècia Clàssica amb els Jocs Olímpics, l’Antic Egipte, la prehistòria... I també un vestit especial que va dissenyar per als viatges en el temps.
Es va preparar, va dir adeu a la senyora Chumberlain i a en Charles (en Rob-Top s'estava carregant) i, va decidir que aniria a la Grècia Clàssica. Va tirar les pólvores i li va dir a la màquina “A la Grècia Clàssica!” i va desaparèixer de la mansió. Va anar a parar a un lloc ple de gent, semblava que era un mercat. El seu vestit es va transformar en una túnica blanca i també portava un sensor que li permetia parlar i entendre el grec. De sobte, van aparèixer uns soldats que anaven davant d’una quadriga que era conduïda per una silueta que en Chumby coneixia... Era l’Alexandre Magne! El millor emperador grec de la història era davant seu! Se’l veia bastant jove, d’uns 21 o 22 anys, i anava saludant a tota la gent.
Tot seguit, en Chumby va veure un cartell en grec que posava “Atenes” i va decidir anar a veure la ciutat. Va veure el Partenó i, d’amagat, va fer-li una foto. Després, es va trobar una moneda grega bastant gran i va anar a comprar-se un collaret de pedres de record. Ja havia vist com era Grècia, i a continuació volia viatjar a Egipte. Va dir a la màquina “a Egipte!” i va desaparèixer sense deixar rastre de la gran Grècia Clàssica per anar a l’Egipte dels faraons.
Va aparèixer en un desert, i, al fons, es veia una edificació en construcció... Era l’Esfinx de Gizeh! Va caminar uns quants metres per veure-la més de prop i, d’amagat, va fer-s’hi un “selfie”. Amb la seva túnica egípcia, va entrar a Memfis i va veure el gran palau del faraó Kefren. Hi havia tallers, camps de conreu... Després de veure la ciutat de Memfis, en Chumby va decidir tornar a casa i publicar el seu nou invent. Va cridar “a casa!” i va desaparèixer de l’Egipte del faraó Kefren.
Al cap d’uns dies, en Chumby va rebre una notificació al mòbil que deia que havia estat nominat al Premi Nobel de la ciència. Era la seva oportunitat! Va anar al palau on es duia a terme la cerimònia. El de la ciència, va ser l’últim i, el guanyador va ser... El doctor Chumberlain amb la seva màquina del temps! Havia aconseguit el seu 30è premi Nobel de la ciència!
En Chumby va viure feliç els seus últims anys com a científic fins a la seva mort.
- Visites: 41