Skip to main content

PLUTONI-238

L’Alan fou, en el seu moment, més llest que una daina. Un complet intranscendent boig per la ciència. Durant moltes dècades, i, especialment després del seu premi Nobel, fou considerat un dels millors científics del món. Els seus avanços en la matèria tecnològica i aeroespacial permeteren innumerables progressos per a la NASA. Malgrat tot, als 76 anys que comptava en aquell moment, encara continuava amb les seues investigacions. Però aquesta volta anà sense moderació.
El passat quatre d’agost del dos mil tretze, una de les seves extremoses idees li vingué al cap mentre prenia el bany. “Si el plutoni s’usa per a fabricar combustible per a les naus espacials, per què no ho provo per als cotxes?”- Es qüestionà el llicenciat. Amb tant, per suposat, decidí entrar al reactor nuclear de “Ascó I”, la principal central nuclear de Catalunya. Fou una feina bastant perillosa per la necessitat d’obrir el reactor nuclear, on després de la fissió de l’urani, quedaven restes de plutoni. Fins aquí, tot aní bé, l’experimentat científic entrà amb totes les mesures de seguretat corresponents i envasà el contingut amb precisió.
Als dos mesos de tenir emmagatzemat el contingut al soterrani del laboratori, decidí que era el moment d’iniciar els experiments. Segons el seu diari, les naus espacials funcionen mitjançant aquest tipus d’element per la seua durabilitat. Mercès al RTG els cotxes podrien comptar amb combustible per molt anys. Tot i que l’ús d’aquest tipus de maquinària no era recomanable que estigués a prop de les persones, ell va fer cas omès a tot tipus de consell.
Per tant, davant la situació de perill per a la salut pública, la Generalitat de Catalunya, envià un conjunt de 46 mossos d’esquadra amb vestits especials i 2 científics per detenir al llicenciat i desmuntar el seu laboratori. Malgrat tot, el contacte exprés amb l’element i la inhalació d’aquest, li produí un Càncer que avançà amb molta velocitat. La seva avançada edat, l’estat de salut deplorable i l’avançat Càncer li desencadenà la mort. Així, que aquests se’l trobaren mort en sa casa.
Aquesta, és, aleshores, la crònica d’una mort bastant predictible. La mort d’un boig científic que, tot i que les seues intencions foren “bones” no causà més que desgràcies. Ja que, a més, la zona propera al seu poble de Lleida ha quedat amb restes de radiació. Tot i que no és comparable amb l’accident de Txernòbil, perquè la zona no ha quedat tan radioactiva. Una dècada després no s’ha trobat el motiu del seu “experiment”, ja que es perdí la gran part dels seu diari. Continua sent un dels grans misteris de la ciència en Espanya i tot el món, que, molt probablement mai es resolgui.
  • Visites: 81