Skip to main content

El somni fet realitat

Vet aquí que una vegada hi havia una nena anomenada Emili Xarleston, que vivia amb la seva mare i els seus germans. Des que era molt petita volia ser astronauta, però no tenia moltes esperances. Tothom pensava que no ho aconseguiria, però durant cinc anys va estudiar astronomia.

Quan va acabar, va especialitzar-se amb els planetes i les seves propietats. Al cap d’uns anys, va plantejar-se la possibilitat que hi hagués vida a Plutó. Pareixia tan surrealista, que quan ho explicava ningú li feia cas, la prenien com a una boja.



A Emili no li agradava que després de tant d'esforç, la gent li digués que era una boja. A mesura que es feia gran pensava si realment podia ser veritat el que deia o era la gent qui tenia raó. Se li feia tan pesat viure amb aquella angoixa, que un dia ja no podia més i va explotar, li va dir a la seva mare que havia de comprovar la seva hipòtesi.



Durant una setmana va estar pensant què podia fer per poder descobrir si era veritat el que ella plantejava. Quan ja tenia la idea pensada li va explicar a la seva mare, però aquesta li va dir que era molt difícil portar-la a cap. Tot i això, Emili no es va rendir. Va començar a portar aquella idea a la realitat. Després de cinc anys dissenyant i construint, al final ho va fer... va construir el seu propi coet! Durant tot el temps que va estar construint el coet també va iniciar la seva pròpia empresa. La gent ja no se'n recordava del sobrenom que li van posar anys enrere, però Emili sí.



El 22 de maig de 1923 va ser el dia escollit per començar el viatge. A les cinc de la tarda es va enlairar acompanyada del seu millor amic Jake, que també havia estudiat astronomia. Tots dos van emprendre el camí fins Plutó. Quan es trobaven a pocs metres del petit planeta, van començar a preparar-se per l'aventura, una aventura que no tornarien a viure mai més. Quan van fer el seu primer pas ja sabien que no hi havia marxa enrere i, també que no seria fàcil. Al primer cop d'ull no van veure cap ésser viu. Van estar una estona esperant fins que van detectar un moviment, però va resultar no ser res. Llavors, van decidir explorar el planeta per separat, i no van trigar gaire a retrobar-se! Era tan, tan petit que no van trigar ni la meitat que si haguessin donat la volta a Saturn. Van passar dies, hores, minuts, segons... però encara no trobaven res que confirmés la vida a Plutó. Emili estava molt decebuda amb ella mateixa, ja que havia descobert que la gent tenia raó.



Jake li donava ànims, però ell tampoc tenia moltes esperances. Davant la falta de vida, van decidir marxar uns dies abans dels prevists. A que no sabeu què va passar a continuació? mentre es preparaven per marxar... una mena de persona (si es pot dir així), va aparèixer! Tenia un aspecte molt diferent dels humans. Resulta que no els havien trobat perquè estaven a l'interior del sòl, sota un forat on només ells podien accedir. Emili estava molt contenta, estava amb el cert! Ara ningú li podia dir que era una boja perquè ho estava veient amb els seus propis ulls. Van estar allí uns dies més, per veure si trobaven alguna cosa més, però com no van descobrir res de nou, van marxar cap a casa.



Quan van aterrar al planeta Terra, estaven molt feliços. Emili va escriure un reportatge detallant la seva experiència i mostrant els seus descobriments, amb la qual cosa es va fer famosa. La majoria de la gent s'ho creia i l'admirava, però hi havia qui no s'ho creia i necessitava més proves. Ella desitjava tenir imatges per convèncer al públic de què allò era cert, però va marxar de Plutó sense cap fotografia.



Com no es volia quedar amb el sobrenom de boja, es va preparar per emprendre una nova aventura al petit planeta, però mentre estava preparant tot el necessari per viatjar es va posar les notícies i... Plutó havia sigut destruït per un meteorit! Emili va quedar-se sorpresa, amb la boca oberta, però no podia fer res al respecte. Així doncs, va anul·lar el viatge que tenia programat i, es va quedar a casa dormint.
  • Visites: 108