Skip to main content

La missió dels àtoms

Soc Joaquim, tinc 14 anys i faig 2n d’ESO, soc un nen molt curiós i extravertit. Un bon dia a classe, la professora ens va explicar que significava la paraula àtom i que són. La veritat és que jo sempre ho havia associat molt amb ciència pura i no em pensava que realment, n’hi haguera a tots els llocs. Un àtom és la part més petita d’aquelles substàncies que no es poden descompondre químicament. Tots els àtoms tenen un nucli i estan compostos de protons que tenen càrrega positiva, neutrons que tenen càrrega neutra i electrons que tenen càrrega negativa. Després d’aquesta classe, la meva ment anava donant voltes i pensant tota l’estona amb totes les coses que contenien àtoms.

L'endemà, a classe vam continuar amb el temari i va passar una cosa molt estranya. Quan la professora va acabar la frase totes les cadires es van desfer i vam caure tots de cul a terra, inclòs la professora. Va ser molt divertit veure allò, però ens vam quedar molt impactats. Va acabar la classe i tocava l’hora del pati. Vam seure tot el grup d’amics en uns bancs que estaven vora la pista per començar a debatre que era allò que havia pogut passar. Alguns deien que era màgia o que algú de la classe tenia superpoders, però realment, totes aquestes coses no en tenien de sentit. Estàvem buscant alguna resposta més coherent, alguna que fos realment possible. Es va acabar l’hora d’esbarjo i tornàvem cap a classe sense tenir cap hipòtesi dels fets succeïts a l’hora anterior. Teníem a la professora Montse, la de matemàtiques. Era molt bona noia i sempre li explicàvem tot. Òbviament, li havíem d'aclarir el fet de l’hora anterior i el perquè ara havíem d'estar drets a classe. Ens va dir que ens ajudaria a investigar i que moltes vegades la ciència és molt estranya. Quan va acabar la frase, de sobte, totes les taules es van anar desfent. Tots els llibres, estoigs i llibretes van fer cap a terra, deixant així la classe sense lloc on asseure'ns ni treballar. En aquell moment vam sentir inclòs temor perquè no estàvem entenent perquè els mobles desapareixien. Alguns companys deien que havíem de trucar a la policia o que havíem de marxar d’aquell institut perquè hi havia fantasmes. Al final, sense saber que fer i tot el centre espantat vam fer un truc a la policia i van venir de seguida. La veritat, que amb menys de dues hores ens hagi desaparegut la major part del mobiliari de la classe i que estigués la policia prop nostre feia molt mala espina. La policia ens va dir que no sabien que fer-hi i que el millor era marxar cap a casa i demà potser ja ens els havien tornat. Van marxar tots cap a casa molt ratllats pel que havia passat i van continuar parlant del tema fins que van arribar a casa. A casa en Joaquim li va contar a la seva mare tot el que havia passat avui a classe, però la mare no s’ho va acabar de creure. Li va dir que era un exagerat i que segurament havien sigut els grans que l’havien feta grossa.

L'endemà va tornar cap a classe, estava igual, sense cadires ni taules. Van haver d’asseure's a terra per a atendre a classe. En Joaquim va posar-se a investigar i a crear diferents hipòtesis. Va ser quan, li va arribar un missatge de gent anònima que l’havia afegit en un grup. Tots tenien el nom d’àtom i una foto de perfil molt semblant. En Joaquim va preguntar per què l’havien afegit en aquell grup i ells li van explicar que n’estaven farts d’estar sent ells els que formaven totes les coses, que volien veure que hi havia a l’exterior i comunicar-se amb tots els altres àtoms de l’aula. Però sobretot, li van dir que no digués res a ningú perquè no volien que se n'assabentés el pare àtom. El pare àtom vivia a la pissarra i no es desfeia perquè encara no havien dit la paraula misteriosa. Va preguntar quina era la paraula i ells van dir que era la paraula “ciència”. En Joaquim els hi va explicar que ara no podien estudiar i que necessitaven urgentment unes taules i cadires a l’aula. Els àtoms va dir que es tornarien a ajuntar si guardava bé el secret. Ell ho va prometre i l’endemà l’aula ja tornava a estar com abans, amb les taules i cadires de sempre. Tots es van quedar sorpresos, però en Joaquim els hi va dir que ell sabia la veritat, però que no era moment de dir-ho per què ens quedava molt per aprendre sobre la ciència. De sobte la pissarra es va desfer, però el protagonista ho tenia tot controlat.
  • Visites: 108