El Somni
El Somni
Despertar-me de bon matí després d’un somni confós i intentar reconstruir-lo i interpretar-lo tot mirant per la finestra el naixement del dia, podria ser un bon començament per a aquest relat. Una explicació lògica d’aquest somni començaria amb la lectura d’una revista d’arqueologia abans de dormir i acabaria en posar per escrit la vivència del somni.
Es pot viure un somni com a real? Pot ser el somni una regressió a un passat remot per a esmenar alguna cosa que ha quedat pendent? Un munt de preguntes em venen al cap i la resposta sempre topa amb la racionalitat del pensament empíric, que em bloqueja el misteri i la màgia com a explicació plausible.
Però aquest matí, mentre contemplava l’aurora tenyint de roig el cel, les meves conviccions han començat a ballar i han esquerdat el nucli compacte de la racionalitat. Tot ha començat per un dracma emporità amb la llegenda: Undikesten. Més ben dit, amb la meitat de la moneda. Una meitat exacta que vaig trobar fa anys quan, casualment, vaig descobrir una cova enmig d’un bosc de la zona on visc, Banyoles. El meu inseparable xarnego valencià —una raça de llebrer que no sé ben bé per què li van posar aquest nom— va ensumar un conill i el va perseguir fins a la bocana d’un forat, que jo, amb l’afany de recuperar el gos, vaig engrandir apartant les pedres que tapiaven l’entrada.
Dins la cova, el cor em va fer un salt. Tota la vida havia perseguit tresors antics, en museus, en les pàgines de les revistes d'arqueologia... I, allà, just davant dels meus nassos, semblava que n'hi havia un. Vaig remoure la terra que cobria parcialment el que semblava un aixovar funerari i… Entre aquelles restes vaig trobar la meitat d’una moneda amb un forat en un extrem. Sense dir res a ningú, ni comunicar la troballa, com un furtiu, em vaig quedar aquell tros de dracma de plata.
Casualitats, causalitats... No ho sé. El que sí sé és que en un dels articles de la revista d’arqueologia que havia llegit abans d’anar dormir parlava sobre les necròpolis ibèriques. Sortia la fotografia d’un aixovar funerari trobat en una de les necròpolis properes a l’Oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu a la població gironina d’Ullastret. Era l'enterrament d'un suposat guerrer iber. Se sabia per la falcata retorçada que acompanyava el parament mortuori. Però el que més em va cridar l'atenció va ser un collar amb l'altra meitat de la moneda que jo tenia. Vaig fer encaixar la meva meitat de plata amb la fotografia a mida real de la revista. No hi havia cap dubte: algun dia les dues peces havien estat una de sola!
L'enterrament que havia descobert jo feia anys i el que mostrava la revista podien ser, malgrat els quaranta quilòmetres que les separaven, dues tombes connectades per les dues meitats de la mateixa moneda i pel meu somni. El somni en què apareixia un guerrer iber en un ritual de casament amb una dona del seu poblat. El somni en què la parella es partia una moneda per a fer un collar per a cadascú, símbol del seu amor complet. El somni en què el guerrer lluitava en una batalla a prop d’Indyka contra l'exèrcit romà del cònsol Cató i era vençut. El somni en què, abans de morir, al guerrer se li humitejaven els ulls mentre acaronava la moneda; sabia que mai més veuria la seva estimada. Uns ulls, vaig veure en el somni, de diferent color: un marró, com la terra, i l’altre blau, com el mar.
Un somni que m'ha fet pensar en qui soc jo per guardar la meitat d'una moneda que no em pertany. Una meitat que simbolitza el meu amor per la història, per l'arqueologia..., però que, sobretot, encarna l'amor dels dos amants ibers. Un amor separat pel temps, que ara podria tornar a unir-se si retorno allò que mai ha estat meu al lloc on pertany....... Sí, m’he decidit. Aquest matí aniré a comunicar la troballa de la cova al museu d’Ullastret.
Sí, estic segur que el guerrer iber i la dona de la cova tornaran a estar junts l’una al costat de l’altre i es tancarà el cercle del destí simbolitzat en la unió de la moneda.
Qui sap! Vaig a afaitar-me abans d’anar al museu. Aquest mirall sempre… Aquest mirall sempre em mostra l’enigma dels meus ulls. Sempre m’ho he preguntat; per quin caprici de la natura tinc un ull de cada color: un marró de terra i un altre blau de mar?
Místic
Despertar-me de bon matí després d’un somni confós i intentar reconstruir-lo i interpretar-lo tot mirant per la finestra el naixement del dia, podria ser un bon començament per a aquest relat. Una explicació lògica d’aquest somni començaria amb la lectura d’una revista d’arqueologia abans de dormir i acabaria en posar per escrit la vivència del somni.
Es pot viure un somni com a real? Pot ser el somni una regressió a un passat remot per a esmenar alguna cosa que ha quedat pendent? Un munt de preguntes em venen al cap i la resposta sempre topa amb la racionalitat del pensament empíric, que em bloqueja el misteri i la màgia com a explicació plausible.
Però aquest matí, mentre contemplava l’aurora tenyint de roig el cel, les meves conviccions han començat a ballar i han esquerdat el nucli compacte de la racionalitat. Tot ha començat per un dracma emporità amb la llegenda: Undikesten. Més ben dit, amb la meitat de la moneda. Una meitat exacta que vaig trobar fa anys quan, casualment, vaig descobrir una cova enmig d’un bosc de la zona on visc, Banyoles. El meu inseparable xarnego valencià —una raça de llebrer que no sé ben bé per què li van posar aquest nom— va ensumar un conill i el va perseguir fins a la bocana d’un forat, que jo, amb l’afany de recuperar el gos, vaig engrandir apartant les pedres que tapiaven l’entrada.
Dins la cova, el cor em va fer un salt. Tota la vida havia perseguit tresors antics, en museus, en les pàgines de les revistes d'arqueologia... I, allà, just davant dels meus nassos, semblava que n'hi havia un. Vaig remoure la terra que cobria parcialment el que semblava un aixovar funerari i… Entre aquelles restes vaig trobar la meitat d’una moneda amb un forat en un extrem. Sense dir res a ningú, ni comunicar la troballa, com un furtiu, em vaig quedar aquell tros de dracma de plata.
Casualitats, causalitats... No ho sé. El que sí sé és que en un dels articles de la revista d’arqueologia que havia llegit abans d’anar dormir parlava sobre les necròpolis ibèriques. Sortia la fotografia d’un aixovar funerari trobat en una de les necròpolis properes a l’Oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu a la població gironina d’Ullastret. Era l'enterrament d'un suposat guerrer iber. Se sabia per la falcata retorçada que acompanyava el parament mortuori. Però el que més em va cridar l'atenció va ser un collar amb l'altra meitat de la moneda que jo tenia. Vaig fer encaixar la meva meitat de plata amb la fotografia a mida real de la revista. No hi havia cap dubte: algun dia les dues peces havien estat una de sola!
L'enterrament que havia descobert jo feia anys i el que mostrava la revista podien ser, malgrat els quaranta quilòmetres que les separaven, dues tombes connectades per les dues meitats de la mateixa moneda i pel meu somni. El somni en què apareixia un guerrer iber en un ritual de casament amb una dona del seu poblat. El somni en què la parella es partia una moneda per a fer un collar per a cadascú, símbol del seu amor complet. El somni en què el guerrer lluitava en una batalla a prop d’Indyka contra l'exèrcit romà del cònsol Cató i era vençut. El somni en què, abans de morir, al guerrer se li humitejaven els ulls mentre acaronava la moneda; sabia que mai més veuria la seva estimada. Uns ulls, vaig veure en el somni, de diferent color: un marró, com la terra, i l’altre blau, com el mar.
Un somni que m'ha fet pensar en qui soc jo per guardar la meitat d'una moneda que no em pertany. Una meitat que simbolitza el meu amor per la història, per l'arqueologia..., però que, sobretot, encarna l'amor dels dos amants ibers. Un amor separat pel temps, que ara podria tornar a unir-se si retorno allò que mai ha estat meu al lloc on pertany....... Sí, m’he decidit. Aquest matí aniré a comunicar la troballa de la cova al museu d’Ullastret.
Sí, estic segur que el guerrer iber i la dona de la cova tornaran a estar junts l’una al costat de l’altre i es tancarà el cercle del destí simbolitzat en la unió de la moneda.
Qui sap! Vaig a afaitar-me abans d’anar al museu. Aquest mirall sempre… Aquest mirall sempre em mostra l’enigma dels meus ulls. Sempre m’ho he preguntat; per quin caprici de la natura tinc un ull de cada color: un marró de terra i un altre blau de mar?
Místic
- Hits: 75