Skip to main content

EL DIA QUE VAS OBLIDAR COM RECORDAR

A poc a poc, a mesura que passaven els dies la tristesa ens va arribar, la tristesa de no poder recordar.
Cada vegada que et mire, recorde aquells dies de platja, de tots els passejos, de les nits de rialles, de totes les pel·lícules que vam veure junts, de la nostra complicitat i de tot l’afecte que ens teníem… No obstant això, ara sé que cada vegada que em mires, la teua memòria ja m’ha oblidat, però jo encara et continue estimant.

Havien passat anys des del dia en què la teua vida, les nostres vides van canviar.
Recorde perfectament la teua cara de tristesa quan et van dir que tenies alzheimer. Com era possible que això ens estiguera passant a nosaltres?
També recorde aquella nit que vam passar en vela plena de converses, de plors i d’impotència per no poder fer res per curar la malaltia. Jo et vaig dir que tot aniria bé, però en el fons, dins de nosaltres alguna cosa es va apagar.

Ara, cada nit tanque els ulls i imagine que m’abraces com només tu sabies fer-ho. Imagine que encara som aquells dos joves que es comptaven tots els seus secrets més íntims i que estaven molt enamorats l’u de l’altre.

Després de tant de temps, sé que tu em continues estimant encara que ja no em pugues recordar, però no et preocupes perquè al teu costat jo sempre vaig a estar.

  • Hits: 122