Un gas tòxic

—Uf... Q-què m'ha passat? —diu confós mentre s'aixeca i escolta una veu cridant pel walkie-talkie —03! 03, on ets? Estàs bé? CONTESTA! — crida desesperadament la seva companya. —Exactament qui em parla? Però sí, sí estic bé. —Soc 070, la teva companya d'investigació del cos humà. Ara mateix estàs dins d'un cos. Vaig perdre el teu senyal fa unes hores. Tens una missió i és trobar una solució pel càncer de pulmó.
—Cof… cof… cof…. Ehem. —apareix un gas tòxic. —Qui... cof... quina pudor…
—Però tu on ets, a l'intestí, allà hi ha coses que fan pudor? — diu la seva companya.
—Vinga, ara mateix no importa l'olor. He de començar la missió. —diu entusiasmat.
— D'acord, ara mateix ets a la boca —contesta l'agent 070.
—Bé, baixaré.
Comença a córrer, salta i rellisca de camí a la gola. Una altra vegada torna a olorar el gas del tabac. —-Cof... cof…

Una vegada ha arribat, torna a parlar pel walkie-talkie.
—He arribat. A dalt s'escoltava molt com respirava l'humà, potser tenia sibilància.
Mentre inspecciona per tot arreu. I observa un petit líquid de sang. De sobte un vent molt fort l'intenta expulsar
—Aaaah!
S'agafa per no sortir volant. Sembla que el vent ha parat, però això torna a passar dues vegades més. —Vinga, agent 03, que tu pots. Baixa una mica més. — intentant animar al seu company.

Aconsegueix sortir de la faringe i la laringe.
—Bé, he arribat als alvèols, tot és molt fosc, pensava que seria molt més rosa o vermell, però sembla que té una aura maligna. COF... cof... cof. Em costa molt respirar... cof... no puc, és molt tòxic.