Skip to main content

Els misteris del cor

Un grup d'exploradors dirigit pel capità Àlex, tenen una missió a la vena cava inferior molt important, ja que determinarà si el pacient tenia alguna malaltia cardiovascular.

—Estem arribant! —va dir el capità.
—Tothom als seients!
—Acabem de reparar això i anem —va dir eufòrica l'Anna.
—NO! Veniu ja! -diu l'Àlex m'entres s'aixeca.

Segons després que l'Àlex s'aixequés la nau va començar a fer voltes i xocar per les parets de la vena.

—Què ha passat? —comenta l'Hugo confós.
—No ho sé, crec que estem a la vena cava superior. No pot ser!!, estem a més de tres dies de la vena cava inferior. I tot per la teva culpa, joder! —crida l'Àlex assenyalant amb el dit la Marisa.
—I jo què he fet, ara? Has sigut tu que t'has aixecat del seient de conductor.
—Eres tu qui no...
—Capità!
—Ara no, Hugo.
—Capità!
—Eue ara no, t’he dit!
—Capità!!!
—Què vols?.

Un exèrcit de glòbuls blancs venien en la seva direcció. La tripulació va pujar corrents a la nau i va accelerar en sentit contrari.

—Més ràpid! —cridava l'Anna.
—No puc anar més de pressa, un dels motors no funciona.

L'Hugo es queda mirant un punt i crida NO HI HA SORTIDA!! Desesperats comencen a cridar.
—Tot ha sigut culpa meva, no havia d'haver-te enfadat.
—No, la culpa és meva per no haver aixecat per vosaltres.

El capità es posa contra els glòbuls blancs abraçant a tota la seva tripulació esperant la seva mort. Passaven els segons i no passava res, La Marisa, confusa, aixeca la vista per veure què passava i va veure que els glòbuls blancs passaven per sobre seu de la nau.

—Mireu! —deia la Marisa alleujada.
Els glòbuls estan tapant un tall és l'oportunitat d'escapar.El capità es posa en posició i diu:
—Tots preparats? Doncs som-hi!!
Després de tot el que havia passat van arribar a la vena cava i van complir amb la seva missió.
  • Hits: 142