Skip to main content

EL MÓN AL REVÉS

Vet aquí que una vegada hi havia un noi que es deia Youis. Vivia en un planeta llunyà que estava a punt de ser destruït. Així doncs, va haver de marxar per salvar-se. El planeta al qual va arribar, s'anomenava Siuoy. Curiosament, era el seu nom al revés. L’aigua era miraculosa, curava dolors i malalties i, algunes flors et deixaven veure el passat.

Un dia, va veure una llum blanca amb una gran potència. Sortia de dins d’un volcà que es veia molt llunyà. Tots els habitants del planeta estaven espantats, no sabien què podia ser aquella llum tan intensa. En Youis, que era molt curiós, va voler esbrinar de què es tractava.

Va recórrer un gran camí per apropar-se al volcà. Va travessar valls, penya-segats i, es va trobar amb animals molt estranys que no havia vist mai, com un cavall amb sis potes i quatre ulls, un cocodril volador… era tot molt pertorbador!

Quan va pujar la muntanya més propera al seu destí, va veure que no hi havia més camí per continuar fins al volcà. Cansat i atordit, sense saber què fer, va seure en una roca per descansar i recuperar-se. Al damunt de la roca hi havia una zona desgastada, on hi havia un escrit amb la frase “busca per la natura i trobaràs resposta”.

Així doncs, va començar a buscar pel seu voltant. D’entre tot el que va veure, es va fixar en unes flors molt maques, diferents a totes les que havia vist. En tocar-ne una, va veure com li mostrava el passat, on es distingia una espècie de palanca molt curiosa.

En aixecar la mirada, va distingir aquella palanca amagada sota un grapat de neu. Va retirar la neu de sobre i la va prémer fort. De sobte, va aparèixer un pont fet per moltíssimes Flors del Temps. No semblava molt segur, però alguna cosa el va empènyer a travessar-lo. A mesura que l’anava travessant, les flors s’anaven pansint; no hi havia marxa enrere. Al creuar, es va trobar enmig d’una gran esplanada, era el cim d’una muntanya on hi vivien uns Deus.

Els Deus, no sabien si confiar en Youis, per tant, no estaven segurs d'ajudar-lo a arribar al volcà. Per assegurar-se, li van fer passar diverses proves. Una d'elles era recrear el procés de la fotosíntesi i, de seguida ho va resoldre. A poc a poc, va anar superant totes les proves amb èxit. Els Deus van veure que hi podien confiar, a més, algunes proves havien manifestat en Youis una ànima pura i bondadosa, cosa molt important.

Els Deus li van atorgar el poder de veure el futur, així com unes eines especials que li serien profitoses en el seu camí. Ell es va entristir molt quan va utilitzar aquest poder i, va veure que el món estava desolat. Va pensar que la causa havia sigut aquella llum blanca.

Es va anar apropant al volcà, passant per paisatges amb una vegetació frondosa i impactant. Per allí es respirava un aire pur, sense contaminació, es sentia una pau que mai havia experimentat. El camí va ser dur, però el va gaudir. Quan va arribar a la cima del volcà va veure que la llum provenia d’una roca brillant. No era encegadora i, es va poder apropar. No sols hi havia una roca, sinó que n’eren dues, i al estar enfrontades produïen aquella gran faç de llum.

Va pensar que per frenar-ho hauria de separar les roques. Ho va fer amb un dels estris que li van proporcionar els Deus, però al moure-les, una d’elles es va trencar en trossets petits i molt brillants. Aquella llum ja no faria mal, ja que havia canviat l’estructura molecular de la roca. De repent, va començar a sonar un xiulet ensordidor, no podia deixar de sonar, era com si anés a detonar una bomba!

Ja no hi havia llum, però el soroll era pitjor! Al fons, una veu el cridava pel seu nom… Youis, Youis, dona’t presa que ens hem adormit, arribarem tard a l’escola!

Es va quedar molt despagat, tot el que havia viscut, totes les proves que havia superat, tot el que havia recorregut, tot l’esforç, va ser sols un somni? No podia ser!

En aixecar-se, entre els abrigalls i el coixí va veure una lluentor, va aixecar el coixí i va trobar un bocí d’un material dur, brillant, d’una composició aparentment desconeguda, desprenia llum i una sensació de calma i puresa. Es va aixecar i va anar cap al col·legi, però estava content, va somriure i va pensar que tal vegada tot allò viscut no va ser un simple somni, va ser molt més!

  • Hits: 139