Skip to main content

Un misteri al meu jardí

Totes les històries solen començar amb "vet aquí que una vegada..." però això no és seriós, i jo ho vull contar seriosament, perquè el que em va passar la setmana passada no és cap broma, pot canviar el món per sempre.
El dia 1 de novembre de 2022, estava jo al meu jardí plantant uns gira-sols que ens van donar a classe. La mestra ens va dir que plantéssim i els cuidéssim durant la setmana.
Els vaig plantar i els vaig regar. A la tarda, la meva mare em va dir que estengués la roba. Vaig anar a fer-ho, i quan estava estenent la meva tovallola va passar un cotxe amb la música al volum més alt possible i els gira-sols van començar a moure's. Me'ls vaig quedar mirant i de sobte van parar. Vaig agafar el meu mòbil i els vaig posar música, i van començar a ballar. Quan les vaig voler gravar van parar, però quan no els ho feia ballaven. Les vaig trasplantar a un altre pot i me les vaig endur a la meva habitació perquè ningú les vegues. Els hi vaig posar diferents tipus de música, i vaig treure aquestes conclusions:
- Reggeaton= 8/10
- Pop= 6/10
- Rock= 3/10
- Clàssica= 0/10
- Jazz= 5/10
- Techno= 10000/10, aquesta els encantava.
Vaig posar la cançó de "Vista al mar" i van créixer 10 cm. Després vaig posar "Sin señal" i van créixer 20 cm. Vaig anar provant diferents cançons i amb la que més va créixer va ser amb "Memorias" de Mora.
Va acabar el dia i me'n vaig anar a dormir.
L'endemà, quan vaig anar a classe vaig parlar amb els meus companys de les plantes i em van dir que a ells no els ho passava el mateix.
Vaig arribar a casa i vaig continuar investigant. Hi havia un gira-sol que tenia una etiqueta amb un signe estrany, tenia forma d'estrella. Vaig pensar que si posava les flors en aquella forma potser descobria alguna cosa, ho vaig fer, i em vaig posar al mig. Per un moment vaig veure tot negre, i quan vaig tornar a obrir els ulls estava a un lloc que no coneixia. Pareixia que m'hagués transportat a un altre planeta. Hi havia un munt de gira-sols com els que havia plantat. De sobte, em va sonar el mòbil, era la meva mare. En sonar la música de to de trucada, tots els gira-sols van començar a ballar i cantar. Vaig passejar per aquell planeta. Hi havia margarides, roses, etc. I totes cantaven, algunes més fort que altres, algunes més greu, les altres més agut, i de tota mena. Vaig continuar caminant i caminant, fins que va arribar a un punt on hi havia unes fronteres de gel, però no eren molt més altes que jo, llavors, vaig decidir mirar per dalt dels blocs de gel i en aquell moment em va entrar un mareig... es veia tot l'espai! Era tan gran que no sabies cap a on mirar.
Vaig canviar de direcció i vaig intentar tornar a on havia començat, però em vaig perdre i no sabia com tornar. Vaig trobar un lloc ple de vegetació i em vaig gitar a dormir perquè com ja era de nit, no volia anar per allí sense saber què em podia trobar.
L'endemà vaig començar a caminar per a veure el que trobava, vaig veure una cova, i a l'entrar es van il·luminar unes flors molt boniques, no sabia quines eren, ni com es deien ni res, però estaven cantant una cançó molt relaxant. Vaig sortir de la cova i vaig començar a prendre nota del que veia. I vaig anotar el següent:
- Els gira-sols cantaven "Memorias" de Mora.
- Les roses ballaven "Punto G" de Quevedo.
- Les margarides cantaven "Soñar" de Morad.
- Aquelles flors que s'il·luminaven cantaven cançons desconegudes.
Vaig continuar caminant fins que vaig trobar el punt del qual havia començat a caminar. Vaig posar les plantes en la forma del dibuix i vaig tornar de nou al jardí de casa meva.
Com la mestra ens va dir que havíem de fer una redacció del que havíem observat de les plantes, li vaig escriure tota la història. Però l'únic que em va dir va ser: "Nena, tens molta imaginació".
  • Hits: 99