Skip to main content

La Veu dels Animals: El Llegat del Professor Eugeni

Tot va començar el 19 de setembre del 1998. Iniciàvem la segona setmana del nou curs, 3r d’ESO, després d’aquell increïble estiu. L’Eric em va passar a buscar per casa a les 7:50, per anar junts a l’institut. Des que vam començar l’institut que sempre em passava a buscar, ja que viu a l’altra punta del carrer i li va de pas venir-me a buscar. De camí a l’institut sempre xerràvem del somni que havíem tingut la nit anterior o de si teníem deures.
Només entrar a l’institut ens vam ajuntar amb el nostre grup d’amics, som un grup d’estudiats curiosos i apassionats per la ciència, i fa un temps vam decidir formar un grup científic. Els membres del club som l'Eric, la Carla, l'Òscar i jo, la Marina, compartim un gran amor pel descobriment i l'exploració científica.
A l’hora del pati, la Carla ens va fer memòria del fet que quan vam començar l’institut hi havia un mestre de ciències, l’Eugeni, que va desaparèixer i ningú va saber res més d’ell. Tots ens vam quedar intrigats del que li havia pogut succeir, així que aquella mateixa tarda vam anar a un antic laboratori de l'institut on mai ningú entrava. Estava molt vell i a ningú l’importava el que hi hagués en el seu interior, encara que l’Eugeni es passava la major part del seu temps allí dintre tancat.
Vam trobar un diari secret amagat a una de les estanteries. El diari pertanyia al professor Eugeni.
Intrigats, l'Eric i la Carla van començar a llegir el diari i van descobrir un experiment mai realitzat que el professor Eugeni havia plantejat. L'experiment consistia a crear un dispositiu que permetria als éssers humans comunicar-se amb els animals.
Estàvem emocionats per aquell descobriment, vam decidir completar l'experiment per honrar la memòria del professor Eugeni. Utilitzant els apunts i instruccions del diari, vam treballar junts per construir el dispositiu.
Després de setmanes de treball diligent i experiments, finalment vam aconseguir completar el dispositiu. Amb nervis i expectació, vam decidir provar-lo amb el nostre gos de laboratori, el Bruno.
Per a la nostra sorpresa, el dispositiu va funcionar! Podíem entendre i comunicar-nos amb el Bruno. Vam descobrir que el Bruno tenia pensaments i emocions, i era capaç de transmetre-ho als humans.
Amb l'èxit del nostre experiment, l'Eric, la Carla, l'Òscar i jo vam decidir utilitzar el dispositiu per entendre altres animals i aprendre més sobre el món natural. Ens vam fer amics d'ocells, ratolins, papallones i fins i tot d'un esquirol de l'institut.
A mesura que exploràvem aquesta nova forma de comunicació, vam descobrir una conspiració a l'institut. Semblava que hi havia persones que volien fer servir el dispositiu amb finalitats negatives i controlar els animals per als seus propis interessos.
Determinats a protegir els animals i el poder del descobriment científic, l'Eric, la Carla, l'Òscar i jo vam decidir emprar el dispositiu per revelar la veritat i frustrar els plans dels conspiradors.
Amb l'ajuda dels animals, vam organitzar una acció encoberta per capturar els conspiradors i exposar la seva maldat. Amb èxit, vam aconseguir protegir el dispositiu i mantenir-lo fora de mans equivocades.
A mesura que l'any escolar arribava al seu final, el grup d’amics vam compartir els nostres aprenentatges amb la resta de l'institut i vam inspirar altres estudiants a explorar la ciència i el món natural. Al final de l'any escolar, mentre compartíem els nostres aprenentatges i celebràvem les nostres experiències amb la resta de l'institut, vam recordar al professor Eugeni amb respecte i gratitud. Però tot i el seu paper fonamental en aquesta aventura, molts d'ells es preguntaven per què el professor Eugeni havia desaparegut i per què no havia estat present durant aquesta increïble experiència.
Vam investigar i la raó era més trista del que esperàvem. Després de passar tants anys en la seva recerca i experimentació científica, el professor Eugeni havia perdut a la seva estimada esposa en un tràgic accident. Aquest esdeveniment va trencar el seu cor i va decidir prendre un descans de l'ensenyament per dedicar-se a superar la seva pèrdua i trobar el seu propi camí cap a la pau i la sanació.
El diari secret que vam trobar era una mostra dels seus somnis i aspiracions científiques. El professor havia planejat l'experiment per tal de donar veu als animals i promoure la comprensió i el respecte cap a la natura.
Tot i que no vam poder compartir aquesta increïble aventura amb ell directament, vam sentir que la seva presència ens acompanyava en cada pas que fèiem. Ens vam comprometre a continuar la seva tasca i mantenir viva la seva memòria, inspirant altres estudiants a explorar la ciència i el món natural.
  • Hits: 117