Skip to main content

Satèl.lits

El dia 3 de juny ja havia arribat, era el dia en el qual el Quim i la seva classe anaven de colònies als Pirineus, el que ell no sabia era és que aquelles vacances no serien tan divertides...

La mare d'en Quim ja li havia preparat les motxilles per als cinc dies, roba, sabates, xampú... Quan van arribar a la casa a la qual s'allotjaven van rebre una notícia greu. Un meteorit havia impactat contra un dels satèl·lits artificials de la Terra i a conseqüència d'això tots els altres satèl·lits havien deixat de funcionar.

En Quim no li va donar importància, ja que creia que no eren molt importants. La mestra d'en Quim va dir a tots els alumnes que entressin a les seves habitacions i deixessin tot l'equipatge. Les habitacions eren de quatre persones a ell li va tocar amb la Martina, en Josep i la Paula. Hi havia dues lliteres una per als nois i l'altra per a les noies, l'equipatge el van deixar a l'esquerra i a la dreta hi havia una porta pintada de blanc, era el WC. Dins hi havia una dutxa, un vàter i dues piques per rentar-se les mans.

La mestra havia dit als alumnes que a les nou en punt havien de baixar a sopar. Encara eren les vuit així que en Quim es va asseure al llit a mirar el mòbil, era estrany, no tenia cap missatge, ni de sa mare, ni de cap company i el més estrany, no tenia cap trucada perduda del seu pare! Ràpidament, va descobrir la raó, no tenia Wi-Fi, així que va baixar les escales fins al menjador on estava la mestra ajudant a parar taula. En Quim es va apropar a ella i li va preguntar: Quina és la clau del Wi-Fi? La mestra va informar que no hi havia Wi-Fi, perquè no hi havia satèl·lits. En Quim es va sorprendre, no pensava que fossin tan importants. Ell va tornar a pujar les escales i va haver de caminar un llarg tros, la seva habitació era la sèptima. Va ser l'hora més llarga per a en Quim, ja que no tenia res a fer, només s'havia portat el mòbil. Va arribar l'hora de sopar i com estaven als Pirineus feia molt fred. Així que per a sopar van fer una sopa ben calenta i unes costelles de corder a la planxa. Durant el sopar els mestres van informar que demà anirien a esquiar per les muntanyes, en Quim no sabia esquiar, però tenia ganes d'aprendre'n.

Un autobús els va portar fins allí, es van posar les botes, el casc, els guants i van llogar els esquis. Els mestres els van dir que els esperarien a les set al mateix lloc on els ha deixat l'autobús. En Quim va anar amb els seus amics en Jan i en Marc. Com no sabien esquiar van demanar-li als mestres que els ensenyessin a esquiar, i en menys d'una hora ja eren experts! Van decidir començar per una pista verda ja que eren les més fàcils. La van esquiar amb molta facilitat, ara volien anar a la negra, però hi havia uns núvols molt grisos i van pensar que nevaria. En Quim portava el mòbil així que va decidir mirar el temps meteorològic, però com no hi havia satèl·lits no ho podien saber. Van decidir ignorar els núvols i van pujar al telefèric, en deu minuts van arribar dalt de la pista negra. Quan van veure la baixada es van penedir, però ja no hi podien tornar. Van començar a baixar, primer en Jan seguit d'en Quim i l'últim va ser en Marc. Jan va relliscar i com que en Quim anava darrere el va xafar, en Marc va esquivar-los, però uns metres més avant va caure. En Jan es va trencar la cama, en Quim quan es va poder incorporar, ràpidament va intentar trucar als mestres, però com no hi havia satèl·lits, no hi havia comunicació. En Quim espantat va obrir el Google Maps, perquè volia veure on hi havia un punt segur, però el Google Maps no funcionava. En Marc espantat va treure's els esquis i en Quim va fer el mateix. Van agafar en Jan i es van dirigir pista a baix, van aconseguir arribar a la infermeria i van salvar en Jan.

Quan va acabar el viatge en Quim va aprendre moltes coses sobre els satèl·lits, ell no pensava que fossin tan importants. Unes setmanes després en Quim havia de fer un treball de tema lliure i ell va investigar sobre els satèl·lits, al mestre li va encantar i li va ficar un deu.
  • Hits: 132