Skip to main content

Júlia

Ring!! Sona el despertador de la doctora Júlia, una eminent científica que ha fet possible amb els seus estudis una vida més bona. La doctora obri els ulls, per la finestra entren els primers rajos del sol d’un dia clar i solejat, «és l’hora d’alçar-se» pensa. Al seu telèfon li diu «encén els llums i prepara’m un bon cafè!»; el seu robot Migjorn entra en moviment i, decidit, il·lumina l’habitació i se’n va, cametes al cul, a preparar-li un bon desdejuni. Li espera un dia llarg de treball.

Júlia entra a la cuina i connecta un aparell de ràdio, li agrada escoltar música considerada vintage, sona ara la cançó «Llega el año dos mil» de Miguel Rios, concretament la seua tonadeta:

«Año dos mil
Llega el año dos mil
Y el milenio traerá
Un mundo feliz,
Un lugar de terror,
Simplemente no habrá
Vida en el planeta,
Vida en nuestra tierra»

Escoltar açò li va provocar una gran rialla, i a Migjorn quasi li boten els fusibles en escoltar-la. «Què enganyats estaven a l’any 1981; sí que és veritat que des d’aleshores ha hagut guerres i una pandèmia mundial que va fer que la gent romanguera tancada a casa durant molt de temps, però gràcies a això les persones aconseguiren una sanitat forta i una educació que possibilità professionals molt preparats que investigaren per millorar la vida. Ara, a l’any 2045, ja no existeixen malalties con el càncer o la sida, són malalties cròniques que amb una píndola amb una composició semblant als antibiòtics estan curades. Les escoles, instituts i universitats tenen tots els mitjans possibles tant materials com humans per un bon ensenyament, les ràtios molt reduïdes, afortunadament no existeix el fracàs escolar ni l’absentisme, tampoc l’atur; totes les persones treballen. Les guerres són cosa del passat. Recorda Júlia que l’última guerra va ser la de Ucraïna. Ara les persones dialoguen i no utilitzen la força de les armes.

Quan la doctora acaba de menjar li agrada aguaitar per la finestra. Els carres són amples amb bona cosa d’arbres. Les cases del seu barri, com pràcticament la resta de la ciutat, son sostenibles amb el medi ambient, còmodes per a la seua habitabilitat, construïdes amb materials verds i reciclats. Totes les ciutats tenen un pulmó verd i els seus barris estan molt ben cuidats. Els xiquets i les xiquetes disposen de molts parcs amb engrunsadores i tobogans per a jugar, ja no estan a casa amb maquinetes i telèfons mòbils i parlen entre ells. Ara és l’hora de l’entrada al col·legi i uns van recollint als altres, de sobte Júlia veu una xiqueta que corre per alcançar el grup, «això em passava moltes vegades a mi», pensa.

Júlia ha acabat d’arreglar-se i se’n va a la universitat. Ara està intentar acabar el seu medicament contra l’Alzheimer, ja ha estat experimentat amb nombroses persones amb resultats molt satisfactoris i en un tres i no res els metges i les metgesses del centres de salut podran receptar-lo a aquelles persones que comencen a patir l’afecció en una fase inicial. Fa uns dies un company seu va acabar de fer un trage que permetrà parlar i caminar a les persones amb paràlisi. Evidentment, ja no existeixen les anomenades malalties rares. La societat ha millorat molt. També el medi ambient, el forat de la capa d'ozó es cosa del passat. Ara, com els nostres besavis, gaudeixen altra vegada de totes les estacions: estiu, primavera, tardor i hivern; els rius ja no estan contaminats, no n’hi ha incendis forestals i les persones estan molt compromeses amb el medi ambient. El cotxe està aparcat quasi sempre, s’utilitza el transport públic i tothom va al seu lloc de treball amb bicicleta o a peu.
Els i les habitants de l’any 2045 han deprés dels errors del passat i el seu món és amable, respectuós i sa, tenen robots que els ajuden a fer tasques, el públic no pensa que les màquines estan llevant-los feina sinó que s’especialitzen en altres coses.
— Júlia, és l’hora d’aixecar-te — , repetia sa mare una vegada i una altra entrant a l’habitació, — no tens ganes de gitar-te i després no puc amb tu. Perdràs l’autobús —. Júlia va mirar al seu voltant. Era la seua habitació d’adolescent de l’any 1990, al seu costat tenia el seu robot de drap de la Guerra de les galàxies, igual que Migjorn. Un gran somriure va il·luminar els seus ulls, calia anar a l’institut i complir el seu somni. Esta xiqueta encara hauria de viure esdeveniments importants com les olimpíades de l’any 1992 a Barcelona. La intel·ligència artificial l’ajudaria a retocar fotos o fer deures, entre altres coses. La investigació i el trellat de les persones va construir eixe món somniat.
  • Hits: 113