EL SILENCI DE LES ONES
Joan Marc Albiol
L’Arnau va mirar una altra vegada l’aurora.
Aquell dia va entendre una cosa important, el cel no era només un paisatge. Era un sistema complex ple de física invisible.
I, de vegades, el silenci de la ràdio també era ciència.
Mentre l’avió continuava el seu camí, les cortines de llum ballaven lentament a l’horitzó. Aquelles llums eren el resultat d’un llarg viatge de partícules des del Sol fins a la Terra, un recordatori que el nostre planeta està connectat amb l’espai molt més del que imaginem.
L’Arnau va pensar que, potser, algun dia ell també estudiaria aquests fenòmens. Perquè entendre la ciència no només serveix per fer funcionar els avions o les ràdios: també ens ajuda a comprendre millor el món i l’univers que ens envolta.
I mentre les aurores s’esvaïen a poc a poc, l’avió va seguir volant, tranquil, sota un cel que amagava molta més ciència de la que semblava.
Aquell dia va entendre una cosa important, el cel no era només un paisatge. Era un sistema complex ple de física invisible.
I, de vegades, el silenci de la ràdio també era ciència.
Mentre l’avió continuava el seu camí, les cortines de llum ballaven lentament a l’horitzó. Aquelles llums eren el resultat d’un llarg viatge de partícules des del Sol fins a la Terra, un recordatori que el nostre planeta està connectat amb l’espai molt més del que imaginem.
L’Arnau va pensar que, potser, algun dia ell també estudiaria aquests fenòmens. Perquè entendre la ciència no només serveix per fer funcionar els avions o les ràdios: també ens ajuda a comprendre millor el món i l’univers que ens envolta.
I mentre les aurores s’esvaïen a poc a poc, l’avió va seguir volant, tranquil, sota un cel que amagava molta més ciència de la que semblava.