Principi d'incertesa
13 d'abril del 2097
Avui és un gran dia. Per primer cop a la història de la humanitat, es durà a terme la teletransportació d'una persona. El meu somni per fi es farà realitat.
Entro en un tub transparent i ascèptic a l’extrem del laboratori. Des d’aquí dins observo com l’equip fa les últimes comprovacions, esquivant càmeres i piles de cables. Em fixo en el David, assegut a la consola amb cara de nervis. En una pantalla apareix l'emissió en directe que estem retransmitint a totes les principals xarxes socials del sistema solar: A l’esquerra, la cambra d’origen, on espero l'activació del teletransportador. A la dreta, un tub idèntic, on apareixeré en tan sols uns minuts. I al mig, en números grans, el compte enrere.
3:00
En David prem el botó d'escaneig. El disc metàl·lic a l’exterior del cilindre de teletransportació arrenca amb un bramul, començant la seva trajectòria vertical entorn del tub. Mentre va baixant, quasi puc veure com llegeix els àtoms del meu cos per reproduir-los a la cambra del costat. Sé que no fa falta que em quedi immòbil, però, sense adonar-me’n, gairebé he deixat de respirar.
2:42
Amb la tecnologia actual, si un amic es muda a Mart, saps que segurament no el tornaràs a veure en persona. Però amb la teletransportació, tot això canvia.
M'imagino els historiadors del futur parlant d'aquest moment: "La invenció de la teleportació l'any 2097 va revolucionar el transport interplanetari, obrint pas a una nova era per a la humanitat...”
2:17
Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Al principi, ningú es creia que fos possible. I quan finalment vaig aconseguir col·laborar amb una universitat molt prestigiosa, els comitès d’ètica sempre em posaven pegues. Deien que no podia clonar humans, que estava en contra de nosequin codi... Els vaig intentar explicar que no es tractava de clonar ningú, perquè només una còpia persisteix, però no feien cas. No entenien la meva visió.
Tot i així, no em vaig deixar desanimar per aquest contratemps. Vaig tirar endavant pels meus propis mitjans i, tal com el meu pare, vaig fundar la meva pròpia empresa. El fet de pagar més que qualsevol universitat em va permetre contractar investigadors de calibre.
1:54
Recordo les paraules d'aquella investigadora.
—Hem avançat molt en els últims mesos. Ara podem reproduir l'estructura molecular dels teixits amb un índex d'error molt baix. Però moltes de les rates teletransportades segueixen sortint... estranyes. Crec que hauríem d’aplaçar el llançament fins que haguem comprovat que això és segur.
—Només queden dos mesos, i ja tenim contractes firmats —vaig contestar—. Saps quants diners perdríem?
—Encara no entenem del tot com funciona el cervell. I si copiar estructures moleculars no és suficient per clonar la personalitat i memòria d'una persona? El cervell depèn del moviment d’electrons per funcionar. Però, com que són partícules quàntiques, no podem mesurar-los amb exactitud.
No m'agrada quan els científics parlen així. Segur que només ho fan per sentir-se més llestos que la resta.
—Doncs feu una màquina més precisa —vaig etzibar, irritat.
—No es tracta de la precisió de la mesura, és un límit de la física. Si sabem la posició d'un electró, no en podem saber la velocitat, i viceversa; ho diu el principi d’incertesa de Heisenberg. I per clonar, necessitem ambdues coses. Per tant, fer un clon perfecte és físicament impossible.
Un altre cop aquesta paraula: impossible. Estic fart que em diguin el que no puc fer.
0:42
Al dia següent, la vaig acomiadar. És una pena, la noia prometia molt. Però li faltava ambició.
0:33
D'ara en endavant, tothom em recordarà com el pioner de la teletransportació. Seré el Neil Armstrong del segle XXI: Un petit pas per a l'home, un gran salt per a la humanitat.
0:25
Quantes persones presenciaran aquesta fita? A casa, a les escoles, a la feina... Milers de milions d’espectadors, des de la Terra fins a les llunes de Saturn. Contemplant, meravellats, un moment històric que recordaran per sempre més.
0:11
Com serà, això de teletransportar-se?
0:05
Espero no marejar-me.
0:00
Espera—
***
En acabar el compte enrere, premo el botó d’activació. Des de la consola, veig un esclat de llum inundar la cambra d'origen per un instant. Quan torno a obrir els ulls, la cabina és buida, i veig la figura del CEO a la cambra de destí, bocabadat, amb la mirada perduda. Deu estar en xoc, penso.
I cau a terra, desplomat.
Els següents minuts es desfan en crits i ordres contradictòries. Però al final, ens veiem obligats a apagar les càmeres.
Avui és un gran dia. Per primer cop a la història de la humanitat, es durà a terme la teletransportació d'una persona. El meu somni per fi es farà realitat.
Entro en un tub transparent i ascèptic a l’extrem del laboratori. Des d’aquí dins observo com l’equip fa les últimes comprovacions, esquivant càmeres i piles de cables. Em fixo en el David, assegut a la consola amb cara de nervis. En una pantalla apareix l'emissió en directe que estem retransmitint a totes les principals xarxes socials del sistema solar: A l’esquerra, la cambra d’origen, on espero l'activació del teletransportador. A la dreta, un tub idèntic, on apareixeré en tan sols uns minuts. I al mig, en números grans, el compte enrere.
3:00
En David prem el botó d'escaneig. El disc metàl·lic a l’exterior del cilindre de teletransportació arrenca amb un bramul, començant la seva trajectòria vertical entorn del tub. Mentre va baixant, quasi puc veure com llegeix els àtoms del meu cos per reproduir-los a la cambra del costat. Sé que no fa falta que em quedi immòbil, però, sense adonar-me’n, gairebé he deixat de respirar.
2:42
Amb la tecnologia actual, si un amic es muda a Mart, saps que segurament no el tornaràs a veure en persona. Però amb la teletransportació, tot això canvia.
M'imagino els historiadors del futur parlant d'aquest moment: "La invenció de la teleportació l'any 2097 va revolucionar el transport interplanetari, obrint pas a una nova era per a la humanitat...”
2:17
Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Al principi, ningú es creia que fos possible. I quan finalment vaig aconseguir col·laborar amb una universitat molt prestigiosa, els comitès d’ètica sempre em posaven pegues. Deien que no podia clonar humans, que estava en contra de nosequin codi... Els vaig intentar explicar que no es tractava de clonar ningú, perquè només una còpia persisteix, però no feien cas. No entenien la meva visió.
Tot i així, no em vaig deixar desanimar per aquest contratemps. Vaig tirar endavant pels meus propis mitjans i, tal com el meu pare, vaig fundar la meva pròpia empresa. El fet de pagar més que qualsevol universitat em va permetre contractar investigadors de calibre.
1:54
Recordo les paraules d'aquella investigadora.
—Hem avançat molt en els últims mesos. Ara podem reproduir l'estructura molecular dels teixits amb un índex d'error molt baix. Però moltes de les rates teletransportades segueixen sortint... estranyes. Crec que hauríem d’aplaçar el llançament fins que haguem comprovat que això és segur.
—Només queden dos mesos, i ja tenim contractes firmats —vaig contestar—. Saps quants diners perdríem?
—Encara no entenem del tot com funciona el cervell. I si copiar estructures moleculars no és suficient per clonar la personalitat i memòria d'una persona? El cervell depèn del moviment d’electrons per funcionar. Però, com que són partícules quàntiques, no podem mesurar-los amb exactitud.
No m'agrada quan els científics parlen així. Segur que només ho fan per sentir-se més llestos que la resta.
—Doncs feu una màquina més precisa —vaig etzibar, irritat.
—No es tracta de la precisió de la mesura, és un límit de la física. Si sabem la posició d'un electró, no en podem saber la velocitat, i viceversa; ho diu el principi d’incertesa de Heisenberg. I per clonar, necessitem ambdues coses. Per tant, fer un clon perfecte és físicament impossible.
Un altre cop aquesta paraula: impossible. Estic fart que em diguin el que no puc fer.
0:42
Al dia següent, la vaig acomiadar. És una pena, la noia prometia molt. Però li faltava ambició.
0:33
D'ara en endavant, tothom em recordarà com el pioner de la teletransportació. Seré el Neil Armstrong del segle XXI: Un petit pas per a l'home, un gran salt per a la humanitat.
0:25
Quantes persones presenciaran aquesta fita? A casa, a les escoles, a la feina... Milers de milions d’espectadors, des de la Terra fins a les llunes de Saturn. Contemplant, meravellats, un moment històric que recordaran per sempre més.
0:11
Com serà, això de teletransportar-se?
0:05
Espero no marejar-me.
0:00
Espera—
***
En acabar el compte enrere, premo el botó d’activació. Des de la consola, veig un esclat de llum inundar la cambra d'origen per un instant. Quan torno a obrir els ulls, la cabina és buida, i veig la figura del CEO a la cambra de destí, bocabadat, amb la mirada perduda. Deu estar en xoc, penso.
I cau a terra, desplomat.
Els següents minuts es desfan en crits i ordres contradictòries. Però al final, ens veiem obligats a apagar les càmeres.
- Visto: 221