La curiositat era el motor de la vida de l’Albert. De vegades li era difícil creure que tot el coneixement del món es trobava al seu alcanç, tan sols a un click de distància.

L’Albert es meravellava amb la perfecció de la natura, li encantava escoltar el so hipnotitzant del violí i es tornava boig amb els últims avanços tecnològics, i per sota tot, passava hores i hores llegint. Tenía tantes ganes d’aprendre i entendre tot allò que llegia que no era capaç d’avançar sense buscar el significat de cada nova paraula que hi trobava.

Un bon día, l’Albert hi va tenir que començar a dur ulleres, una cosa normal donat les hores que hi passava amb els llibres i les pantalles, i així, va descobrir un món de possibilitats gràcies a un últim model intel.ligent que era capaç de rebre trucades, fer fotografies o inclòs buscar informació de tot allò que hi tenía a la vista.

Aquesta nova capacitat el feia sentir quasi com un superheroi, una manera d’extendre les seves capacitats humanes, i el va fer pensar. Totes aquelles noves funcions que hi venien de serie estaven molt bé, però ell desitjava anar més enllà, ell volía adaptar aquest nou dispositiu a les seves necessitats. Amb aquest objectiu, l’Albert, que ja comptava amb algunes nocions bàsiques sobre programació, s’hi va començar a interessar per aprendre tot sobre el paradigma de la visió artificial, o aquell que permiteix als dispositius veure i analitzar el seu entorn de forma visual per extreure informació.

El nou interés de l’Albert el tenía totalment capficat, el fet de dotar als ordinadors de la capacitat de veure li apareixia màgic, i somiava amb poder aplicar tot el que estava aprenent per millorar les seves noves ulleres.
Albert va començar a investigar i es va trobar amb que l’empresa fabricant de les ulleres no hi permitia que terceres persones pogueren manipular el seu funcionament, no obstant això, l’Albert, a qui li costava molt acceptar un no per resposta, va començar a investigar i a posar-se en contacte amb diverses persones fins que va trobar amb un grup d’antics treballadors d’aquesta empresa que hi havien aconseguit obrir el codi de les ulleres per a tothom. Gràcies a la col.laboració amb aquestes persones, l’Albert va poder començar a entendre com hi funcionaven, i a poder fer petits ajustaments a les funcions de les ulleres.

Quan un día es trobava l’Albert llegint, es va quedar pensant amb el temps que li costava cada vegada que tenia que buscar el significat d’una paraula, tot i que el telèfon mòvil li ho permiteia fer relativament ràpid, va pensar que sería molt més còmode indicar la paraula en questió amb el dit i que les noves ulleres li proporcionaren el significat.
Aquesta idea li va parèxer el tipus de repte que hi estava buscant, algo que hi posara a prova el que havia après i que a més millorara l’experiència de les persones i fomentara una millor comprensió dels textos.

L’Albert va presentar el seu nou avanç a l’empresa propietària de les ulleres, qui no va dubtar en comprar aquesta nova aplicació de la seva tecnologia, i que a més va premiar l’Albert a l’excel.lència d’innovació. A més, gràcies a la seva llavor en el foment de la lectura i la comprensió lectora, l’Albert va rebre diversos premis relacionats amb la cultura i les lletres. Però més enllà dels premis, l’Albert s’hi trobava plenament satisfet per la seva contribució a l’avanç i a la millora de la vida de les persones, que ara poden aprendre amb més facilitat.