Més enllà del gel d'Europa
Aya Korrich Arreyouchi
El pau va pitjar l’intercomunicador per tercera vegada. Res. Només aquell maleït silenci que et fa pensar en totes les pel·lícules de terror que has vist.
—Capi, això no m’agrada —va xiuxiuejar la veu de la Laia pel casc—. Fa deu minuts que no contesten.
Davant seu, el mòdul d’investigació Hèracles surava en la foscor, quiet, com una balena adormida. Una esquerda a la comporta principal. Llavors ho va veure: una lleugera vibració a l’estructura. Com si alguna cosa es mogués per dins.
—Potser és l’aire que s’escapa —va dir en pau, empassant-se saliva.
Van entrar. Els llums del casc retallaven figures estranyes. Al laboratori, els ordinadors mostraven una espiral de dades verdes, com l’ADN d’un boig. Un diari de bord obert: “Avui ho hem vist. Surt de les mostres de gel d’Europa. Creix. S’alimenta d’energia. No és hostil, només... té gana.”
Un soroll. Es van girar. A l’extrem de la sala, una massa fosca polsava suaument, connectada als cables del reactor. I va créixer, lentament, cap a ells. En pau va retrocedir, però la Laia es va quedar quieta.
—Capi, això no m’agrada —va xiuxiuejar la veu de la Laia pel casc—. Fa deu minuts que no contesten.
Davant seu, el mòdul d’investigació Hèracles surava en la foscor, quiet, com una balena adormida. Una esquerda a la comporta principal. Llavors ho va veure: una lleugera vibració a l’estructura. Com si alguna cosa es mogués per dins.
—Potser és l’aire que s’escapa —va dir en pau, empassant-se saliva.
Van entrar. Els llums del casc retallaven figures estranyes. Al laboratori, els ordinadors mostraven una espiral de dades verdes, com l’ADN d’un boig. Un diari de bord obert: “Avui ho hem vist. Surt de les mostres de gel d’Europa. Creix. S’alimenta d’energia. No és hostil, només... té gana.”
Un soroll. Es van girar. A l’extrem de la sala, una massa fosca polsava suaument, connectada als cables del reactor. I va créixer, lentament, cap a ells. En pau va retrocedir, però la Laia es va quedar quieta.