SOM POLS D’ESTRELLES ?
Minguell
Un dia estava mirant el cel amb el meu pare. Feia fred, però es veien moltes estrelles.
Em va ensenyar la constel·lació d’Orió i em va dir una cosa que em va sorprendre
molt.
Em va explicar que nosaltres estem fets de pols d’estrelles. Fa moltíssims anys,
algunes estrelles van explotar i els materials que formen el nostre cos provenen d’allà.
Jo vaig pensar: això és veritat o és només una manera de parlar?
A classe havíem estudiat el mètode científic: primer es fa una observació, després
una pregunta, posteriorment una hipòtesi i al final una conclusió. Així que vaig decidir
provar-ho.
Observació
Quan observem una cèl·lula al microscopi, veiem que té un nucli al centre.
També hem estudiat el sistema solar: el Sol està al centre i els planetes giren al
voltant.
A mi em va semblar que aquestes dues coses eren una mica semblants.
Pregunta
Les coses molt petites i les molt grans poden tenir una estructura semblant?
Hipòtesi
Potser la natura organitza moltes coses amb una part important al centre.
Per comprovar-ho, vaig mirar dibuixos d’una cèl·lula i del sistema solar. El nucli està
al centre de la cèl·lula i el Sol al centre del sistema solar. Al voltant d'aquest centre hi
ha altres elements que es mouen i giren.
Però després vaig llegir que no funcionen igual. Els planetes es mouen per la gravetat,
mentre que dins de la cèl·lula passen processos diferents.
Això vol dir que no és exactament el mateix.
Em vaig adonar que la meva idea inicial no era del tot correcta. Però també vaig
entendre que equivocar-se forma part de la ciència.
Llavors vaig canviar una mica la meva hipòtesi.
Potser no són iguals, però la natura pot repetir algunes formes d’organització.
També passa amb els àtoms, que tenen un nucli i amb algunes galàxies, que tenen
una part central més gran. Sembla que moltes coses tenen un centre important.
CONCLUSIÓ
A la conclusió vaig escriure que, encara que una cèl·lula i el sistema solar siguin
diferents, sí que hi ha algunes semblances en la seva organització. També és cert
que els elements que formen la Terra i el nostre cos es van crear dins d’estrelles fa
moltíssim temps.
Quan aquella nit vaig tornar a mirar el cel, vaig pensar que potser sí que som pols
d’estrelles.
Però el que més m’impressiona és una altra cosa.
Que aquesta pols pot pensar.
Pot fer preguntes.
I pot intentar entendre l’univers.
I crec que això és el més impressionant de tot.
Em va ensenyar la constel·lació d’Orió i em va dir una cosa que em va sorprendre
molt.
Em va explicar que nosaltres estem fets de pols d’estrelles. Fa moltíssims anys,
algunes estrelles van explotar i els materials que formen el nostre cos provenen d’allà.
Jo vaig pensar: això és veritat o és només una manera de parlar?
A classe havíem estudiat el mètode científic: primer es fa una observació, després
una pregunta, posteriorment una hipòtesi i al final una conclusió. Així que vaig decidir
provar-ho.
Observació
Quan observem una cèl·lula al microscopi, veiem que té un nucli al centre.
També hem estudiat el sistema solar: el Sol està al centre i els planetes giren al
voltant.
A mi em va semblar que aquestes dues coses eren una mica semblants.
Pregunta
Les coses molt petites i les molt grans poden tenir una estructura semblant?
Hipòtesi
Potser la natura organitza moltes coses amb una part important al centre.
Per comprovar-ho, vaig mirar dibuixos d’una cèl·lula i del sistema solar. El nucli està
al centre de la cèl·lula i el Sol al centre del sistema solar. Al voltant d'aquest centre hi
ha altres elements que es mouen i giren.
Però després vaig llegir que no funcionen igual. Els planetes es mouen per la gravetat,
mentre que dins de la cèl·lula passen processos diferents.
Això vol dir que no és exactament el mateix.
Em vaig adonar que la meva idea inicial no era del tot correcta. Però també vaig
entendre que equivocar-se forma part de la ciència.
Llavors vaig canviar una mica la meva hipòtesi.
Potser no són iguals, però la natura pot repetir algunes formes d’organització.
També passa amb els àtoms, que tenen un nucli i amb algunes galàxies, que tenen
una part central més gran. Sembla que moltes coses tenen un centre important.
CONCLUSIÓ
A la conclusió vaig escriure que, encara que una cèl·lula i el sistema solar siguin
diferents, sí que hi ha algunes semblances en la seva organització. També és cert
que els elements que formen la Terra i el nostre cos es van crear dins d’estrelles fa
moltíssim temps.
Quan aquella nit vaig tornar a mirar el cel, vaig pensar que potser sí que som pols
d’estrelles.
Però el que més m’impressiona és una altra cosa.
Que aquesta pols pot pensar.
Pot fer preguntes.
I pot intentar entendre l’univers.
I crec que això és el més impressionant de tot.