Les memòries del passat
Feng
8 de desembre de 2031, Joan s’aixeca de la seva cama i comença la seva rutina de sempre, ell treballava com un científic a una base d’investigació perduda per l'Antàrtida, té dos companys en Lluc i na Berta, amb els quals parla de tant en tant. Aquell dia mentre Joan mirava restes biològics amb el microscopi es va adonar que una de les bactèries tenia una forma inusual i ràpidament va cridar als seus companys.
Ei, mireu el que he trobat! - Cridava en Joan. Na Berta i en Lluc varen anar a veure què passava.
És una bacteria molt estranya, pot ser que sigui una d’aquestes formes de vida que queden congelats a l’Àrtic i que al pas del temps es descongela. Si és cert seria un descobriment digne d’un premi. - Deia en Joan.
Na Berta que era més escèptica va dir: No t'emocionis molt que el més possible és que ho hagis confós amb una altra cosa, sol passar molt sovint, ahir en Lluc havia cridat el mateix i al final no era res interessant.
Però en Joan és un científic amb molts anys d’experiència, el seu coneixement supera el de nosaltres, una cosa així dita per un científic com ell no es pot ignorar. - Va dir en Lluc.
Això va convèncer a na Berta i va mirar pel microscopi, la bacteria que veia tenia una forma rara, una forma tan rara que era impossible de comprendre pel seu cervell. Berta va sortir marejada del laboratori, Lluc es posa a veure pel microscopi i el resultat va ser el mateix.
En els següents dies, l’equip de Joan es posa a investigar la nova bacteria. Al principi varen descobrir que emetia ones elèctriques similars als del cervell, en continuar la recerca varen descobrir que la bacteria li agrada interactuar amb teixits neuronals.
En aquest punt de la investigació na Berta i en Lluc ja estaven molt cansats, per l'obsessió d’en Joan de fer un nou descobriment havien treballat hores extres.
I si prenem un descans d’uns dies per recuperar forces? - Va suggerir en Lluc.
Sou ximplets? - Va cridar en Joan. - Això és una oportunitat única en la vida, aquesta bacteria pot ser un descobriment que ens pot posar en la història, sou conscients que podem replicar coneixements, posar-ho en el cervell d’altres i s’acabaria el problema d'haver d’estudiar!
Però hem estat tancats aquí durant 14 hores cada dia! Necessitem descansar més. - Va dir na Berta.
I després d’una llarga discussió, en Lluc i na Berta es varen retirar de la investigació per un temps. En aquest punt en Joan és havia tornat boig, la seva obsessió per fer un descobriment el va obligar a tancar-se durant molt més temps al laboratori.
Va arribar un moment en què Joan volent saber més sobre els records que creava la bacteria, va prendre la decisió d'agafar una pipeta comptagotes amb una mescla especial que contenia la bacteria i va aspirar el líquid al seu nas.
En passar 5 minuts, en Joan va experimentar al·lucinacions, es va posar en la pell del primer president dels EUA, va veure tota la seva vida passar i amb molt de detall, quan va passar l'al·lucinació va a cercar als seus companys, però les al·lucinacions varen sortir de nou, i un altra vegada va viure unes altres memòries, aquesta vegada quan es va aixecar es trobava a una cama, resultat que els seus companys el varen trobar inconscient.
Joan mentre es recuperava en la cama va tenir moltes més al·lucinacions, fins que un dia es varen aturar i ell es va adonar que tenia totes les memòries de les vides que va viure, i aquí és quan s'adona de moltes coses. En la seva cama ho va comptar tot a na Berta i en Lluc.
La bacteria s’infiltra dins el cervell de la persona i es col·loca dins la part on es guarden les memòries. - Va dir en Joan
Aquí replica tot el coneixement i el guarda mitjançant ones. Quan la persona es mor, la bacteria escapa i va a una altra persona. - Va continuar en Joan.
Na Berta i en Lluc varen acompanyar a en Joan en la seva recuperació, ell contava anècdotes que va viure en les al·lucinacions, va transmetre coneixements de persones i fins i tot va revelar informació que confirmaven teories conspiranoiques.
Tot anava molt bé, na Berta i en Lluc que estaven disposats a sentir cada cosa que deia. Fins que un dia quan es va aixecar va veure que enfront d’ell estaven dos homes amb ulleres de sol i vestits impecablement de negre. Portaven una actitud rígida. Joan va mirar pel seu entorn i es va adonar de la càmera que estava en el sostre de l’habitació. Va tancar els ulls i va acceptar el seu destí.
Ei, mireu el que he trobat! - Cridava en Joan. Na Berta i en Lluc varen anar a veure què passava.
És una bacteria molt estranya, pot ser que sigui una d’aquestes formes de vida que queden congelats a l’Àrtic i que al pas del temps es descongela. Si és cert seria un descobriment digne d’un premi. - Deia en Joan.
Na Berta que era més escèptica va dir: No t'emocionis molt que el més possible és que ho hagis confós amb una altra cosa, sol passar molt sovint, ahir en Lluc havia cridat el mateix i al final no era res interessant.
Però en Joan és un científic amb molts anys d’experiència, el seu coneixement supera el de nosaltres, una cosa així dita per un científic com ell no es pot ignorar. - Va dir en Lluc.
Això va convèncer a na Berta i va mirar pel microscopi, la bacteria que veia tenia una forma rara, una forma tan rara que era impossible de comprendre pel seu cervell. Berta va sortir marejada del laboratori, Lluc es posa a veure pel microscopi i el resultat va ser el mateix.
En els següents dies, l’equip de Joan es posa a investigar la nova bacteria. Al principi varen descobrir que emetia ones elèctriques similars als del cervell, en continuar la recerca varen descobrir que la bacteria li agrada interactuar amb teixits neuronals.
En aquest punt de la investigació na Berta i en Lluc ja estaven molt cansats, per l'obsessió d’en Joan de fer un nou descobriment havien treballat hores extres.
I si prenem un descans d’uns dies per recuperar forces? - Va suggerir en Lluc.
Sou ximplets? - Va cridar en Joan. - Això és una oportunitat única en la vida, aquesta bacteria pot ser un descobriment que ens pot posar en la història, sou conscients que podem replicar coneixements, posar-ho en el cervell d’altres i s’acabaria el problema d'haver d’estudiar!
Però hem estat tancats aquí durant 14 hores cada dia! Necessitem descansar més. - Va dir na Berta.
I després d’una llarga discussió, en Lluc i na Berta es varen retirar de la investigació per un temps. En aquest punt en Joan és havia tornat boig, la seva obsessió per fer un descobriment el va obligar a tancar-se durant molt més temps al laboratori.
Va arribar un moment en què Joan volent saber més sobre els records que creava la bacteria, va prendre la decisió d'agafar una pipeta comptagotes amb una mescla especial que contenia la bacteria i va aspirar el líquid al seu nas.
En passar 5 minuts, en Joan va experimentar al·lucinacions, es va posar en la pell del primer president dels EUA, va veure tota la seva vida passar i amb molt de detall, quan va passar l'al·lucinació va a cercar als seus companys, però les al·lucinacions varen sortir de nou, i un altra vegada va viure unes altres memòries, aquesta vegada quan es va aixecar es trobava a una cama, resultat que els seus companys el varen trobar inconscient.
Joan mentre es recuperava en la cama va tenir moltes més al·lucinacions, fins que un dia es varen aturar i ell es va adonar que tenia totes les memòries de les vides que va viure, i aquí és quan s'adona de moltes coses. En la seva cama ho va comptar tot a na Berta i en Lluc.
La bacteria s’infiltra dins el cervell de la persona i es col·loca dins la part on es guarden les memòries. - Va dir en Joan
Aquí replica tot el coneixement i el guarda mitjançant ones. Quan la persona es mor, la bacteria escapa i va a una altra persona. - Va continuar en Joan.
Na Berta i en Lluc varen acompanyar a en Joan en la seva recuperació, ell contava anècdotes que va viure en les al·lucinacions, va transmetre coneixements de persones i fins i tot va revelar informació que confirmaven teories conspiranoiques.
Tot anava molt bé, na Berta i en Lluc que estaven disposats a sentir cada cosa que deia. Fins que un dia quan es va aixecar va veure que enfront d’ell estaven dos homes amb ulleres de sol i vestits impecablement de negre. Portaven una actitud rígida. Joan va mirar pel seu entorn i es va adonar de la càmera que estava en el sostre de l’habitació. Va tancar els ulls i va acceptar el seu destí.