Et despertes un dia qualsevol, fixes la mirada al sostre i el primer que penses és en l’experiment que avui repetiràs. Has perdut el compte, però ningú ha posat en dubte aquest protocol i qui ets tu per fer-ho? Tanques els ulls i sents com el llit es torna líquid, desfent-se a la teva esquena, precipitant-te cap al buit. Caus per un túnel fosc, el del metro que agafes cada matí i cada nit, només que aquest cop, vertical. Com era d’esperar, un tren s’apropa des de dalt i els llums t’enceguen. Et preguntes si devies anotar prou bé l’experiment perquè el puguin continuar des d’on l’has deixat. Ho dubtes i esperes la col·lisió.

Colpeges amb l’esquena un sol de marbre fred, i veus alçar-se sobre tu una figura construïda per un vestit vermell rocambolesc, coronat per un cap blanc i angulós. Intueixes que si apropessis la mà, sentiries com aquest rostre té un tacte curiosament similar al que sents a la teva esquena. No ho fas, perquè estira el braç i et sacseja per posar-te en marxa de seguida, no té temps que els seus súbdits facin bajanades. La segueixes per un palau impecable, silenciós i buit. Mentre travesseu estança rere estança de columnes perfectes, et fa una petició. Abans de començar la teva vida al seu regne, t’has de desfer de l’última bestiola que la desafia i que li ha robat la seva habitació preferida. Mentre travesseu un llac cristal·lí i impol·lut, s’infla d’orgull explicant-te com va dedicar anys a desfer-se de la variabilitat que el feia brut i sorollós. Ara, cap criatura s’atrevia a destorbar-lo.

Et deixa sola en un passadís on una olor de cementiri t’empaita. Mentre avances, trobes flors, ocells i ratolins immòbils al terra, escampats cada cop amb més densitat, fins a topar amb una porta coberta d’esgarrapades. Obres amb cautela i entres en una sala cilíndrica sense sostre. El cel de la nit i la llum dels astres hi penetren, tot i que durant el camí hauries jurat que era de dia. Les parets s’estenen desenes de metres cap a l’obertura del sostre, carregades d’animalons surant en flascs, etiquetats i ordenades amb minuciositat. Ets dolorosament conscient de les teves mans buides quan veus alguna cosa serpentejant a l’altura del teu cap, darrere dels flascs.

Amb un salt àgil, un gat surt a la carrera. Porta entre les dents el que reconeixes com les claus de casa teva. Et creua una mirada divertida mentre s’escapoleix per una porta a l’altra banda de la sala.

Esperançada perquè amb les claus puguis trobar el camí de tornada, tries seguir al gat. Creues un prat que evoluciona cap a un bosc esquitxat per raigs de llum lunar, fins a arribar al que en algun moment fou un palau, de parets vermelles ara en descomposició. Hi entres, intentant no perdre la pista a la bestiola, però les restes d’estàtues, columnes i fragments de bigues del sostre, t’obliguen a reduir la marxa. Petits sorolls i ombres esmunyedisses et distreuen, però no t’aturen. Finalment, arribes a una cambra que s’ha enfonsat uns metres per sota del seu nivell original, i has de frenar.

Mirant cap avall, t’adones que allò que havies jutjat com una estora de tons verds, vermells i porpres, és en realitat un llac. Enmig, agenollada i amb l’aigua fins a la cintura, jeu una figura amb un vestit que devia ser blanc i un cap d’aparença vaporosa. Dubtes si és pels cabells, rossos i lleugers, o si realment el seu rostre té aquell aspecte evanescent. Et dona la benvinguda, somrient, i t’explica que la seva germana no havia volgut quedar-se amb ella; temia la creació i s’hi havia tornat aliena. Les normes i estructures que demanava eren una limitació inacceptable per a la seva creativitat. Et quedaries amb ella, jugant i creant noves criatures?

Un ésser surt d’entre les runes i s’abalança sobre tu, et cobreixes la cara amb les mans i te les esgarrapa. El gat surt corrents, deixant-te unes marques profundes, punyents. Et disculpes i et retires cap al bosc, on trobes un rierol. T’acotes per banyar les mans. Plores. A quina reina seguiries? A quina reina podies renunciar? Amb les ferides netes, veus que les marques són simètriques, dues corones complementàries. Somrient, ho entens. Ajuntes les mans i obres els ulls.

Fixes la mirada al sostre. Penses en l’experiment que t’espera, i convoques una reunió d’equip, amb les idees llestes per ser provades, per néixer i poblar el rierol canviant que és la ciència.