Jo sempre he estat una escriptora de fireta, amb un lèxic de butxaca i una imaginació pèssima per inventar-me frases fetes. I el Kiko és un matemàtic tan potiner que encara gràcies si encén la calculadora sense espatllar-la. Certament, no se m’hauria acudit comptar amb ell per escriure aquest relat si no fos pel seu súper poder: és un geni quàntic, és a dir, té el superpoder d’aplicar al món macroscòpic protocols propis de la física quàntica.
Quan ho vàrem descobrir, vam pensar metes més o menys prolífiques com comprar un pis a Barcelona, tenir una relació sana de parella o aconseguir entrades pel concert de la Rosalia. Ara bé, veient la improbabilitat de prosperar en aquests aspectes de la nostra vida, vam decidir finalment no malgastar aquest súper poder i dirigir la nostra energia cap a propòsits més assequibles. Així doncs, el nostre objectiu va ser clar i concret: unir les nostres habilitats per guanyar el concurs de relats científics Inspiraciència.
El pla era el següent: amb el superpoder del geni quàntic podíem reiniciar les nostres vides des d’un punt escollit, tal i com succeeix en els algoritmes quàntics. Nosaltres vam fixar com a estat inicial |000⟩ el dia 21 de desembre de 2025, moment en què vam prendre aquesta decisió tan transcendental per al nostre ego d’escriure el relat. Automàticament, si el resultat no era l’esperat, el geni quàntic congelaria el món a 10-50 milikelvins (-273.14°C aproximadament), com les super neveres que tornen els bits quàntics al seu estat base |000⟩. Amb això aconseguiria retornar-me a l’estat inicial com si res no hagués passat, fins que el mesurament «guanyar el concurs» col·lapsés al nostre favor. A més a més, aprofitant l'avinentesa, també vàrem comprar un número de la loteria de Nadal, a veure si en el resultat desitjat (guanyar el concurs), «ens tocaven dues cireretes al mateix tros de pastís» (i ho dic així perquè això de «matar dos ocells d’un sol tret» ja no és políticament correcte).
Després d’unes quantes vegades, Kiko el quàntic es va adonar que alguna cosa no anava bé a la repetició 31.416 en rebre una trucada del jurat avisant que havíem guanyat el premi infantil. Mai no podrem saber si això es devia al meu nivell pèssim d’escriptura o al fet que el Kiko és tan sapastre amb els números que havia posat malament la meva data de naixement.
Vam seguir iterant l’experiment fins que vam rebre una altra bufetada del fracàs a l’assaig 271.828. Aquest cop, segons em va explicar el geni quàntic, ens van desqualificar del concurs perquè no varen entendre en quina de les 4 llengües admeses estava escrit. La natura admet superposicions quàntiques, però la nostra superposició de frases inventades i símbols de la calculadora va resultar incomprensible per al jurat. He de deixar de crear frases fetes, perquè, com m’agrada dir a mi: «qui no sap tronar, que no busqui tempesta».
Ja es pot ben dir que és una sort, això de no generar records d’experiments anteriors! De no ser així, 299.792 assajos haurien estat certament una xifra considerable per fer-me desistir, sobretot quan en l’últim d’aquests intents ens va tocar la loteria. Prou que em va insistir el pobre geni quàntic per tal que paréssim allà mateix l'experiment, al·legant que si cap d’aquestes realitzacions havia col·lapsat al nostre favor, potser ens trobàvem davant d'un esdeveniment impossible. Però per a mi guanyar aquest concurs ja era una qüestió personal, sobretot quan en la repetició 1.618.034, diu el meu geni quàntic, vàrem quedar finalistes per darrere del Julio Iglesias, que, amb un català impecable, va commoure la crítica amb el seu escrit revolucionari sobre ciència i feminisme.
I ara que ens llegiu, el mesurament final està a les vostres mans. Us semblarà molt agosarat que haguem decidit en aquest punt trencar la quarta paret, a més, d’una manera tan brusca, però ja esteu avisats que d’escriptora no valc ni per signar una nota. El cas és que, tot i que no en sou conscients, ja anem per la presa 235.711.131.719. Si us plau, jurat, si voleu que la vostra vida passi del 2026, col·lapseu aquest experiment a favor nostre: |guanyadors⟩.
Moltes gràcies pel vostre reconeixement. Serà un honor rebre aquest premi.